Un objecte estel·lar jove és un estel en els primers estadis d'evolució. A la literatura científica escrita en anglès apareix amb l'acrònimYSO (young stellar object).
Aquesta classe la constitueixen dos grups d'objectes: les protoestrelles i les estrelles pre-seqüència principal. Algunes vegades se les diferencia per rang de massa: objectes estel·lars joves massius (en anglès: massiveYSO o MYSO), de massa intermèdia (en anglès: intermediate-mass YSO), de massa petita (en anglès: low-mass YSO) i nanes marrones.
Els objectes estel·lars joves són usualment classificats usant un criteri basat en el pendent de la seva distribució espectral d'energia, introduïda per Lada i Wilking. En basar-se en els intervals de valors de l'índex espectral els dos científics proposen tres classes (I, II i III)
.
Aquí és la freqüència, és la densitat de flux.
L'índex es calcula en l'interval de longitud d'ona 2.2-20 (regió de l'infraroig proper i mig).
Posteriorment, el 1994, es va afegir una quarta classe de fonts amb espectre pla. El 1993 es discubriren els objectes de Classe 0, objectes amb emissió intensa en el rang submil·limètric, però febles en els
Aquest esquema de classificació reflecteix grollerament una seqüència evolutiva. Els astrònoms creuen que moltes de les fonts immersa en la pols còsmica de Classe 0 evolucionen cap a l'estat de Classe I dissipant el seu embolcall circumestel·lar. De mica en mica, arriben a ser òpticament detectables en la línia de naixement estel·lar com estrelles de pre-seqüència principal.
Els objectes estel·lars joves estan relacionats a altres fenomenologies associades a la formació d'estrelles: dolls de gas circumestel·lars, fluxos de gas bipolars, màsers astrofísics, objectes de Herbig-Haro, discs protoplanetaris i discs circumestel·lar