Obstetrícia i ginecologia

Les maniobres de Leopold són una pràctica de l'obstetrícia per identificar possibles complicacions del part i la conveniència o no de practicar una cesària.

L’obstetrícia i ginecologia és una especialitat mèdica que engloba dues subespecialitats. L'obstetrícia inclou l'embaràs, el part i el postpart, mentre que la ginecologia cobreix la salut del sistema reproductor femení; vagina, úter, ovaris i pits.

La definició d'aquesta especialitat s'ha anat ampliant. És "l'estudi de la fisiologia de la reproducció de la dona, les seves alteracions patològiques, i la clínica (diagnòstic i tractament d'aquestes)" segons la definició acadèmica del de la comissió espanyola d'aquesta especialitat del 1979. El mateix organisme, uns anys després, el 1986, indicava que és "una especialitat de contingut ampli i variat que comprèn: Els fenòmens fisiològics i patològics de la reproducció humana. La fisiologia de la gestació, part i postpart, així com les seves desviacions patològiques. La fisiologia i patologia inherents als òrgans que constitueixen el tracte genital femení, incloent-hi la mama. Els aspectes preventius, psíquics i socials que necessàriament es relacionen amb els apartats anteriors".

Històricament, l'especialitat s'ha desenvolupat especialment a partir de la segona meitat del segle xx. A la dècada del 1940 la mortalitat perinatal s'elevava fins al 60% entre els acabats de néixer, en les estadístiques dels grans hospitals europeus, i la mortalitat maternal entre la gestació i el postpart era habitual.

Entre els professionals més destacats d'aquesta especialitat hi ha hagut Roberto Caldeyro Barcia, fundador de l'Escola de Montevideo; Erich Saling, que va estudiar l'equilibri àcid-base i els estats hipòxits fetals; Ian Donald, introductor dels ultrasons; Gerhard Domagk i Alexander Fleming que van contribuir a reduir la morbimortalitat maternofetal amb quimioteràpia i antibiòtics; Douglas Charles Aitchison Bevis i Thomas Orville Menees que van introduir l'amniocentesis; i l'Escola de Manchester pels avenços en l'analgèsia epidural.

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Luis Cabero Roura. Obstetricia y medicina materno-fetal. Ed. Médica Panamericana, 2007, p. 27–. ISBN 978-84-9835-041-8.