پښتو ژبه | |
---|---|
Tipus | llengua natural, macrollengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants nadius | 39.000.000 (2007 ) |
Rànquing | 82ª (del nord) i 92ª (del sud) |
Parlat a | Paixtunistan |
Oficial a | l'Afganistan |
Estat | Afganistan, Pakistan, Índia |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües indoiranianes llengües iràniques llengües iràniques orientals | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet àrab i escriptura àrab |
Institució de normalització | no està regulat |
Codis | |
ISO 639-1 | ps |
ISO 639-2 | pus |
ISO 639-3 | pus |
Glottolog | pash1269 |
Linguasphere | 58-ABD-a |
Ethnologue | pus |
ASCL | 4102 |
IETF | ps |
El paixtu és la llengua autòctona del poble Paixtu i parlada a l'Afganistan, el Pakistan i parts de l'Índia amb vora 45,5 milions de parlants, documentada des del segle xvi. Pertany a la branca irànica de la família indoeuropea. El seu lèxic conté molts manlleus de l'àrab clàssic, ja que la majoria dels seus parlants són musulmans.
L'accent és lliure i les frases tendeixen a tenir el verb al final. Les paraules tenen dos gèneres i flexió de cas (directe o oblic). És una llengua ergativa pel que fa al sistema verbal.
Com que és un idioma nacional a l'Afganistan, el paixtu es parla comunament a l'est, sud i sud-oest, però també en algunes parts del nord i de l'oest del país. No hi ha un nombre exacte de parlants d'aquest idioma, però diferents estudis revelen que el paixtu és la llengua materna del 35-60% de la població del país.
Al Pakistan, el paixtu és una llengua provincial, parlada pel 15.42 % dels 170 milions de pakistanesos com a llengua materna. S'usa com a primer idioma a la regió de majoria paixtu de Khyber Pakhtunkhwa i al nord de Balutxistan. També es parla en algunes parts dels districtes de Mianwali i Attock, que pertanyen a la província de Punjab, igual que en altres parts del país habitades per paixtus. Es poden trobar comunitats de parlants moderns a Karachi i Hyderabad.
Altres comunitats de parlants paixtus poden trobar-se a Iran, principalment a Khorasan a l'est de Qaen, prop de la frontera afganesa, i també a Tadjikistan. També hi ha comunitats de descendents de paixtus al sud-oest de Jammu i Caixmir.
A més, existeixen considerables comunitats a l'Orient Mitjà, especialment als Emirats Àrabs Units, i Aràbia Saudita, així com al Regne Unit, EEUU, Tahilàndia, Canadà, Alemanya, els Països Baixos, Suècia, Qatar, Austràlia, Japó, Rússia, Nova Zelanda, entre d'altres.
El Paixtu té tres branques que es diferencien sobretot pels fonemes fricatius.
El paixtu s'escriu amb alfabet persa, variant oriental de l'alfabet àrab.
El paixtu és una llengua subjecte-objecte-verb (SOV) amb ergativitat escindida. En paixtu, això significa que el verb concorda amb el subjecte en oracions transitives i intransitives, en clàusules no passades i no completades, però quan s'informa d'una acció completada en qualsevol dels temps passats, el verb concorda amb el subjecte si és intransitiu, però amb l'objecte si és transitiu. Els verbs s'inflexionen per als temps present, passat simple, passat progressiu, present perfecte i pretèrit perfecte. També hi ha una flexió per al subjuntiu.
Els substantius i adjectius es declinen en dos gèneres (masculí i femení), dos nombres (singular i plural) i quatre casos (directe, oblic, ablatiu i vocatiu). El posseïdor precedeix el posseït en la construcció genitiva, i els adjectius van abans que els substantius a què modifiquen.
A diferència de la majoria de les altres llengües indoirànies, el paixtu utilitza els tres tipus d'adposicions: preposicions, postposicions i circumposicions.
Hi ha una edició en paixtu de la Viquipèdia |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paixtu |