La dinastia Pal·lava (tàmilபல்லவர், anglèsPallava) fou una dinastia dràvida i hindú que va governar al sud de l'Índia entre el final del segle iii, quan va desplaçar als Kalabhra de la zona, i el segle ix.
La capital Pal·lava era Kanchipuram. A l'apogeu de llur poder, el regne dels pal·laves s'estenia sobre una gran part de l'Ìndia del Sud. Limitava al nord amb el regne Txalukia, amb el regne Txera a l'oest i amb el regne Txola al sud.
Història
El període dels Pal·lava és un temps de grans canvis espirituals a l'Ìndia del Sud, el budisme va declinar, mentre el jainisme es va continuar desenvolupant i el moviment bhakti hindú va aparèixer. Els místics Alvar (vaixnavita) i Nayanmar (xaivita) varen donar vigor al moviment bhakti.
Els Pal·lava varen estar contínuament ocupats en guerres contra els txalukies de Badami. Al final llur regne fou eclipsat pels Txola en el segle viii.
El regne Pal·lava Fou també un temps favorable per les arts. La música, pintura, literatura i arquitectura es varen desenvolupar.
Els temples de pedra varen substituir als temples excavats, com hom pot observar a Mahabalipuram.