Papa Marcel·lí
  | |
| Nom original | (la) Marcellinus |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Marcellinus Segona meitat del segle iii Roma |
| Mort | 1r abril 304 ↔ 25 octubre 304 Roma |
| Sepultura | Catacumbes de Priscil·la (no se n'ha trobat la tomba) |
 29è Papa | |
| 30 juny 296 – 2 abril 304 (persecució de Dioclecià) ← Gai – Marcel I → | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Roma |
| Ocupació | sacerdot catòlic |
| Període | Imperi Romà |
| Sant Marcel·lí, Papa i màrtir | |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 26 d'abril |
Marcel·lí o Marcel·lià fou escollit papa el 30 de juny de 296 i morí el 25 d'octubre de 304. El seu Papat fou marcat per les persecucions de Dioclecià que l'emperador romà perpetrà contra els cristians i la mateixa Església. Entre les víctimes de l'Emperador en aquesta època s'hi compten els noms de santa Llúcia, santa Bibiana, sant Sebastià i sant Llucià. Escrigué dues epístoles: Una sobre el misteri de la igualtat de les persones de la Santíssima Trinitat i l'altra dirigida als bisbes orientals exhortant-los a viure cristianament i exercitar-se en obres de misericòrdia.
Biografia
Segons el Liber Pontificalis Marcel·lí era romà de naixement, fill de Projecte (Projectus).La data del seu naixement és desconeguda.
Segons un martirologi no contemporani era natural de Roma i fill de Profecte, i successor de Gai, essent emperadors Dioclecià i Maximià, fou empresonat a Roma durant les persecucions de Dioclecià i dut a fer una ofrena als déus. Per por dels turments i les amenaces oferí encens als déus pagans. Fou d'aquesta manera alliberat. Penedit d'aquesta acció Marcel·lí que es reuní un concili de desenes de bisbes a Sinuessa per tractar aquest fet, Marcel·lí hi anà cobert de cendra i vestint un cilici, sanglotant i plorant demanà perdó per la seva culpa i digué que no era digne de ser comptat entre els sacerdots ni de ser bisbe de Roma i el concili respongué que era ell el suprem jutge i vicari de Crist a la terra, qui havia de jutjar als altres i que ningú el podia jutjar; que ell mateix es jutgés i es donés sentència. Marcel·lí es dirigí a l'emperador reprenent-lo per la seva crueltat que usava contra els cristians i s'oferí a rebre els turments i suplicis que li volgués aplicar i que els rebria de bon grat i esborrar amb la seva sang aquella taca de culpa. L'emperador, enfurismat per les paraules de Marcel·lí, ordenà que fos degollat. Quan era dut cap al martiri, veié a Marcel, el seu prevere, que després el succeiria en el pontificat, i Marcel·lí li digué que no obeís a l'emperador en allò relatiu a la religió i que no donés sepultura al seu cos, atès que, havent ofert encens als déus falsos, no mereixia ser sepultat. Fou executat per decapitació junt amb Claudi, Cirí i Antoní. Els quatre cossos restaren sense ser enterrats durant trenta-sis dies per ordre de l'emperador; al final d'aquest temps, Marcel els recollí i els enterraren a les catacumbes de Priscil·la a la Via Salària.
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Papa Marcel·lí |
- ↑ Wace i Piercy, 1911.
- ↑ Loomis, 1916, p. 36.
- ↑ Kirsch, 1913.
- ↑ Palau, José. La leyenda de oro para cada día del año (en castellà). Tomo II, 1844, pàg. 93 .
Bibliografia
- Kirsch, Johann Peter. «Pope St. Marcellinus». A: Wikisource. Catholic Encyclopedia (en anglès), 1913.
- Loomis, Louise Ropes. James T. Shotwell. The Book of the Popes (Liber Pontificalis) (en anglès). Volum I. Nova York: Columbia University Press, 1916.
- Wace, Henry; Piercy, William Coleman. «Marcellinus, bp. of Rome». A: Wikisource. Dictionary of Christian Biography and Literature to the End of the Sixth Century (en anglès), 1911.
