Pau d'Anagni

Plantilla:Infotaula esdevenimentPau d'Anagni
Imatge
Tipustractat de pau Modifica el valor a Wikidata
Data24 juny 1295 Modifica el valor a Wikidata
EstatCiutat del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
Signatari

La Pau d'Anagni o Tractat d'Anagni del 1295 va posar fi a la Guerra de Sicília (1282-1294) entre el rei de la Corona d'Aragó Jaume el Just i el rei de Nàpols Carles II d'Anjou (protegit pel rei Felip IV de França i de l'anterior papa Nicolau IV). Els ambaixadors dels tres reis i el papa Bonifaci VIII van signar la pau el 24 de juny del 1295 a la ciutat italiana d'Anagni, a la regió del Laci.

En aquest tractat, el papa Bonifaci VIII proclamà la pau i els contendents es comprometeren a una sèrie d'accions per pacificar el Mediterrani. Les clàusules del tractat foren les següents:

  • Cessió del Regne de Sicília de Jaume el Just als Estats Pontificis. A canvi, Jaume rebé del Papa 12.000 lliures torneses; és probable que secretament li prometés també la infeudació de Còrsega i Sardenya en un futur, promesa que Bonifaci VIII va complir el 1297. Algunes fonts ho neguen.
  • Ajuda militar de Jaume el Just a Carles II per ajudar-lo en la conquesta de Sicília.
  • Jaume el Just també havia de tornar el Regne de Mallorca al seu oncle Jaume II; aquest, a canvi, li havia de jurar el vassallatge acordat anteriorment al Tractat de Perpinyà.
  • Es va concertar el matrimoni de Jaume el Just amb Blanca de Nàpols, filla de Carles II d'Anjou.
  • Carles va poder recuperar els tres fills que el 1288 havia hagut de deixar com a ostatges a Catalunya a canvi de la seva llibertat, i també havia de recuperar les conquestes italianes fetes pels catalans.
  • El príncep Carles de Valois (germà del rei de França) va renunciar a les seves pretensions sobre la Corona d'Aragó, la qual li havia estat promesa pel Papa Martí IV el 1280, si aconseguia fer-ne fora el rei Pere el Gran.
  • Es va pactar l'arbitratge del Papa sobre la Vall d'Aran, que era reclamada per França.

Malgrat tot, el germà de Jaume el Just, Frederic, que fins llavors havia estat actuant de regent de Sicília, no va acceptar aquest tractat i va deixar que un parlament sicilià reunit a Catània l'aclamés com a nou rei de l'illa.

Referències

Bibliografia

  • Mestre, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998. ISBN 84-297-3521-6.