La polimerització és el procés industrial pel qual s'obté un polímer a partir de la repetició d'un component base (monòmer). En els polímers sintètics, el producte base acostuma a ser un component lleuger (olefines) que experimenta una repetició de n vegades.
Els polímers són productes d'alta massa molecular, propietat que els concedeix la característica de ser materials plàstics.
L'objectiu primer de la polimerització era la imitació dels polímers vegetals tals com la fusta i reduir, així, la tala d'arbres en les èpoques immediatament posteriors a la revolució industrial. Actualment, davant la insostenibilitat dels polímers sintètics, es torna a buscar els polímers vegetals, tals com la canya.
S'han aconseguit múltiples utilitats i variants de polímers tot ampliant la capacitat de mercat.
Les variants més conegudes de polímer sintètic són:
I els polímers naturals més coneguts són:
Les cadenes polimèriques poden ser de tres tipus:
Els polímers formats per diversos monòmers són anomenats copolímers.
Si un polímer està format per dos monòmers (A i B), el component final podrà prendre les configuracions a continuació:
Es pot dividir la polimerització en dos tipus de polimerització:
L'esquema típic de la polimerització escalada és:
L'esquema típic de la polimerització per cadena és:
L'esquema típic de la polimerització per cadena és:
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Polimerització |