Rússia blanca

Infotaula de geografia físicaRússia blanca
TipusTerritori i arcaisme Modifica el valor a Wikidata
Part deRus Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 53° 33′ 52″ N, 27° 54′ 45″ E / 53.56454°N,27.912375°E / 53.56454; 27.912375
Escut del voivonat de Polatsk, una Pahonia sobre fons blanc

Rússia Blanca, o Rus' blanc o Rutènia Blanca, és un arcaisme per a designar la part oriental de l'actual Belarús, incloent les ciutats de Polotsk, Vítsiebsk, i Mahiliou. Situada a la regió històrica de Rutènia o Rus', aquest nom és una traducció literal de Beliye Rosi' (en idioma belarús: Белыя Росы), que significa "Rosada blanca'".

El nom de "Rússia Blanca" és un tema sensible a Belarús, i es podria veure com inapropiat. En canvi el terme Rutènia blanca no pateix aquesta ambigüitat.

Rutènia és la versió llatinitzada de la regió Rus'de l'Europa oriental habitada pels eslaus i bressol de la Rus de Kiev, un estat dels segles IX a XII que existia a les actuals Bielrússia, Ucraïna, Rússia i Polònia oriental.

Belarús es tradueix com Rússia Blanca en molts idiomes moderns, particularment els germànics, però en els idiomes eslaus hi ha una diferència entre el país modern de Rússia i el sufix "-rus" (com una part de l'herència de l'associació polonesa-lituana):

  • belarús: Белая Русь (Rus blanca), Беларусь (Belarus), però Расія/Rasija (Rússia);
  • polonès: Białoruś (Rus blanca), però Rosja (Rússia);
  • rus: Белая Русь (Rus blanca), Беларусь o Белоруссия (Belarus) però Россия/Rossiya (Rússia);
  • ucraïnès: Білорусь Bilorus (Rus blanca), però Росія Rosia (Rússia);

En idioma alemany, el nom usual per l'estat de Belarús és Weißrussland (Rússia Blanca). i així el va fer servir Angela Merkel a la Cimera Europea de 2007.

Història

En mapes antics apareixen moltes altres variants d'aquest nom, per exemple, Russia Alba, Russija Alba, Wit Rusland, Weiss Reussen, White Russia, Hvite Russland, Hvíta Rússland, Weiss Russland, Ruthenia Alba, Ruthenie Blanche i Weiss Ruthenien (Weißruthenien), assignats a diversos territoris, sovint força allunyats de l'actual Belarús, per exemple s'havia aplicat a Nóvgorod.

<el cronista del segle xvi Guagnini en el seu llibre Sarmatiae Europeae descriptio, és a dir Rus' la va dividir en tres parts: Rússia Blanca, Rússia Negra i Rússia Roja.

Els orígens del nom no són clars

Podria ser que blanca indiqués el nord.

Alguns pobles eslaus es distingeixen pels colors.

El Rerum Moscoviticarum Commentarii escrit per Sigismund von Herberstein explica que els governants moscovites portaven la roba blanca per a diferenciar-se de la roba porpra dels governants romans i la roba roja dels romans d'Orient. El tsar de Rússia s'anomenava "Tsar blanc": Sunt qui principem Moscovuiae Album Regem nuncupant. Ego quidem causam diligenter quaerebam, cur Regis Albi nomine appellaretur(del Rerum Moscoviticarum Commentarii).

Finalment aquest color va ser transferit al nom del contrarevolucionariExèrcit Blanc que lluitava contra l'Exèrcit Roig.

Referències

  1. ↑ «"White Russia" in the Oxford Dictionary». Arxivat de l'original el 2015-06-01. .
  2. ↑ «"White Russian" in the Oxford Dictionary». Arxivat de l'original el 2015-06-01. .
  3. ↑ Vasmer's Etymological Dictionary: белору́с

Bibliografia

  • Akta Aleksandra, króla polskiego, wielkiego księcia litewskiego i t.d. (1501—1506). Wyd. F. Papee. Kraków, 1927
  • Alexandrowicz S. Rozwój kartografii Wielkiego Księstwa Litewskiego od XV do połowy XVIII w. Poznań, 1989
  • Anonymi Dvbnicensis. Liber de rebus Lvdovici R. H.. Analecta Monumentorum Hungariae historicum literarorium maximum inedita. Budapestini, 1986
  • I.V. Bellum Prutenum. Smereka E. Zbiór pisarzy polsko–lacińskich. Leopoli, 3, 1933
  • Colker M. L. America rediscovered in thirteenth century?. Speculum. A journal of medieval studies. Cambridge. Vol. 54. No. 4. October 1979
  • Cosmographey oder beschreibung aller Laender, Herrschaften, fürnemsten Stetten... Beschriben durch Sebastianum Münsterum... Basel, 1550; Ulrichs von Richental Chronik des Constanzer Concils 1414 bis 1418. Herausgegeben von M. R. Buck. Tübingen, 1882
  • Cromer M. Polonia sive de situ, populis, moribus, magistratibus et republica regni Poloni libri duo. Cracoviae, 1901. (паўтоp выданьня 1578 г.)
  • Der Weiss Kunig. Eine Erzählung von den Thaten Kaiser Maximilian der Ersten. Wien, 1775
  • Historica Russiae monumenta ex antiquis exterarum gentium arcivis et bibliothecis deprompta ab A. I. Turgenevio. V. I. Petropoli, 1841 (Акты исторические, относящиеся к России, извлечённые из иностранных архивов и библиотек А. И. Тургеневым)
  • Historiae Ruthenicae Scriptores exteri saeculi XVI. V. I—II. Berolini et Petropoli, 1841—42
  • Kronika Jana z Czarnkowa (Joannis de Czarnkow. Chronicon Polonorum). Оprac. J. Szlachtowski. Monumenta Poloniae Historica Lwów, T. II. 1872
  • Nordenskiöld, Adolf Erik Facsimile-Atlas to the Early History of Cartography with Reproductions of the Most Important Maps Printed in the XV and XVI Centuries. Stockholm, 1889. Замысловский Е. Е. Геpбеpштейн и его истоpико–геогpафические известия о России. СПб., 1884
  • Il Mappamondo di Fra Mauro. A cura di Tullio Gasparini Leporace. Presentazione di Roberto Almagia. Venezia, 1956
  • Ioannes Stobnicensis. Introductio in Ptolomei Cosmographiam. Cracoviae, 1512
  • Ostrowski W. About the origin of the name «White Russia». London, 1975
  • Peter Suchenwirt’s Werke aus dem vierzehnten Jahrhundert. Hrsg. von Alois Primisser. Wien, 1827
  • Prisschuch Th. Des conzilis grundveste. Die historischen Volkslieder der Deutschen vom 13. bis 6. Jahrhundert. Bd. 1. Leipzig, 1865
  • Prochaska A. Codex epistolaris Vitoldi. Cracoviae, 1882
  • Rude & barbarous kingdom. Russia in the accounts of sixteenth–century English voyagers. Ed. by Lloyd E. Berry and Robert O. Crummey. Madison—London, 1968
  • Sarmatiae Europeae descriptio. Ab Alexandro Guagnino Veronensi. Poloniae Historiae Corpus. Ex bibliotheca Ioan. Pistorii Nidani. Per Sebastiani Henric Petri. V. I. Basileae, 1588
  • Scriptores Rerum Hungaricarum tempore ducum regumque stirpis Arpadianae gestarum. Vol. II. Budapest, 1938
  • Starowolski Sz. Polska albo opisanie położenia królestwa Polskiego. Kraków, 1976
  • Stryikowski M. Kronika Polska, Litewska, Żmódzka i wszystkiej Rusi. T. I-II. Warszawa, 1846
  • Witkowska M. H. S. Vita sanctae Kyngae ducissae Cracoviensis. Roczniki Humanistyczne. T. X, z. 2. Lublin, 1961.
  • Імя тваё «Белая Русь». Мн., 1991
  • Опись архива Посольского приказа 1626 г. Ч. 1. М., 1977
  • Порецкий Я. И. Соломон Рысинский * Solomo Pantherus Leucorussus. Мн., 1983
  • ПСРЛ. Т. 2. СПб., 1843; Т. 25. М.—Л., 1949
  • Рыбаков Б. А. Русские карты Московии XV — начала XVI в. М., 1974
  • Савельева Е. А. Hовгоpод и Hовгоpодская земля в западноевpопейской каpтогpафии XV—XVI вв.. Геогpафия России XV—XVIII вв. (по сведениям иностpанцев). Л., 1984
  • Слово избpанное от святых писаний еже на латыню. Попов А. Н. Историко–литературный обзор дpевнеpусских полемических сочинений пpотив латинян. М., 1875

Enllaços externs