Riu Isàvena

Infotaula de geografia físicaIsàvena
Imatge
TipusRiu Modifica el valor a Wikidata
Inici
Cota inicial1200 m
Entitat territorial administrativaprovíncia d'Osca (Aragó) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióLes Paüls
Final
Entitat territorial administrativaAragó (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAl riu Éssera a Graus
DesembocaduraRiu Éssera Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 11′ N, 0° 20′ E / 42.18°N,0.33°E / 42.18; 0.33
Afluent
Conca hidrogràficaconca de l'Ebre Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Mida69 (longitud) km
TravessaRibagorça

El riu Isàvena és un riu de la zona dels Prepirineus aragonesos i el principal afluent del riu Éssera, amb qui s'uneix a Graus. Transcorre per la comarca aragonesa de la Ribagorça.

L'Isàvena entra a la Baixa Ribagorça pel congost d'Ovarra o de Gavarret, entre el Turbó i la serra de Sis, després de rebre les aigües del riu Blanc o barranc d'Espés. El riu, en el seu camí cap a l'Éssera, passa pel municipi de Beranui: per Santa Maria d'Ovarra, les Ferreries i Pardinella. En Tor-la-ribera, rep les aigües del riu de Vilacarle molt a prop de Biasques d'Ovarra. Les Fonts de Sant Cristòfol abans de Serradui són una aportació d'aigua important, com el barranc de Sant Esteve o el barranc de Carrasquer. Després s'eixampla i forma l'eix de la ribera d'Isàvena, que la serra del castell de Llaguarres (1.175 m) separa de la rodalia de Benavarri.

L'única espècie aquàtica present en el tram inventariat és la truita. Com a espècie destacable en les aigües del riu Isàvena es troba la llúdriga.

Història i llengua

L'occident de la seua conca hidrogràfica coincideix en bona part amb el límit entre els sistemes lingüístics aragonès i català, ja que els reis aragonesos, que disposaven dels dominis del comtat de Ribagorça a la riba del riu Isàvena, de llengua catalana, van conquerir el seu territori seguint les riberes dels rius Éssera i Cinca en viles que incorporaren l'aragonès com a llengua, mentre que els comtes de Barcelona i Urgell, vers el 1056, conqueriren la riba de la Noguera Ribagorçana, i més tard els comtes d'Urgell i l'orde del Temple conqueririen la Llitera, establint la frontera màxima del català a l'Aragó.

Vegeu també

Imatges de la conca, afluents, fonts i arquitectura del riu Isàvena

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riu Isàvena

Bibliografia