Santali
| সাঁওতালি - संथाली | |
|---|---|
  | |
| Tipus | llengua natural i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants | 6,050,000 |
| Parlants nadius | 6.000.000 |
| Autòcton de | Àsia meridional |
| Estat | Índia, Bangladesh, Nepal, Bhutan |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana Macrofamilia àustrica llengües austroasiàtiques munda | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alphabet santâl, alfabet llatí, abugida bengali-assamès, devanagari, oriya i alfabet bengalí |
| Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
| Codis | |
| ISO 639-2 | sat |
| ISO 639-3 | sat |
| Glottolog | sant1410 |
| Ethnologue | sat |
| UNESCO | 1447 |
| IETF | sat |
El santali és una llengua del grup de llengües munda de la família austroasiàtica parlada a l'Índia oriental pel poble dels santals.
Les investigacions sobre el llenguatge santali les va fer el lingüista bengalí Byomkes Chakrabarti (1923-1981). Aquest va descobrir algunes relacions entre el santali i el bengalí i va afirmar que el segon estava influenciat pel primer. Els santals no van tenir literatura fins al segle xx.
Escriptura
El santali té una escriptura anomenada Ol Chiki, fou inventada per Pandit Raghunath Murmu el 1925, i s'acomoda perfectament a la llengua; la literatura en santali i en escriptura Ol Chiki és abundant. Pandit Raghunath Murmu fou popularment conegut com a Guru Gomke. Aquesta escriptura és alfabètica i no comparteix cap de les propietats sil·làbiques de les altres escriptures índies com el devanagari. Utilitza trenta lletres i cinc punts diacrítics bàsics. Té sis vocals bàsiques i 3 d'addicionals.
Aquesta escriptura, també coneguda com a Ol Cemetʼ, és relativament recent i poc utilitzada. Abans s'havia utilitzat l'alfabet llatí, i encara s'utilitzen el devanagari i el bengalí. Tot i així el nivell d'alfabetisme entre els santals és molt baix, només entre un 10% i un 30%.
Referències
- Hembram, P. C. (2002). Santhali, a natural language. New Delhi: U. Hembram.
- Minegishi, M., & Murmu, G. (2001). Santali basic lexicon with grammatical notes. Tōkyō: Institute for the Languages and Cultures of Asia and Africa, Tokyo University of Foreign Studies. ISBN 4-87297-791-2
- Newberry, J. (2000). North Munda dialects: Mundari, Santali, Bhumia. Victoria, B.C.: J. Newberry. ISBN 0-921599-68-4
- Murmu, G., & Das, A. K. (1998). Bibliography, Santali literature. Calcutta: Biswajnan. ISBN 81-7525-080-1
- Ghosh, A. (1994). Santali: a look into Santal morphology. New Delhi: Gyan Pub. House. ISBN 81-212-0451-8
- Chakrabarti, B. (1992). A comparative study of Santali and Bengali. Calcutta: K.P. Bagchi & Co. ISBN 81-7074-128-9
- Mitra, P. C. (1988). Santhali, the base of world languages. Calcutta: Firma KLM.
- Bodding, P. O. (1929). A Santal dictionary. Oslo: J. Dybwad.
Enllaços externs
 |
Prova Wikipedia en santali a Wikimedia Incubator. |