És un edifici compacte, de gran superfície, amb quatre patis-claustre, semisoterrani, planta baixa i dues plantes pis. La façana és d'estil clàssic amb eix de simetria central, remarcant la zona noble amb frontispici de tres grans finestrals d'inspiració gòtica, rematats per un arquitrau d'arcuacions i cornises i vidrieres de colors. Disposa de murs de càrrega, pòrtics i voltes als claustres, biguetes metàl·liques amb revoltons i coberta de fusta amb teula àrab.
Interior d'un dels claustres de l'edifici.
Història
El bisbePedro Cirilo Uriz Labayru eixampla l'antic seminari, construint noves aules i augmentant la biblioteca. L'any 1984 començaren les obres de reconstrucció i ampliació per tal de convertir-se en seu de l'Estudi General de Lleida.
↑ 1,01,1«Seminari de Lleida». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. .
