Semivocal

Modes d'articulació
Flux d'aire
  • Vegeu aquesta plantilla

Semivocal és un terme que s'utilitza en fonètica per designar l'articulació intermèdia entre vocal i fricativa. Es produeix durant l'emissió del segon membre tancat d'un diftong. És un so similar a una vocal però que no forma el nucli d'una síl·laba o mora, de tal forma que no és la part més prominent de la síl·laba. En el codi IPA les semivocals es representen amb el símbol afegit a la vocal. Sovint però, s'escriu la vocal sense aquest símbol per simplificar. El desenvolupament de la semivocal -u dels diftongs -eu, -iu, etc. en català, es considera el fenomen més característic de la història fonètica catalana.

Exemples

En Samoà

  • Samoà ’ai ('probablement')
  • Samoà ’ae ('però')
  • Samoà ’auro ('or')
  • Samoà ao ('un núvol')

Referències

  1. ↑ «Semivocal». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Joseph Gulsoy, Estudis de gramàtica històrica, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993, ISBN 978-84-782-6428-5

Bibliografia

  • Ohala, John; Lorentz, James. «The story of : An exercise in the phonetic explanation for sound patterns». A: Proceedings of the 3rd Annual Meeting of the Berkeley Linguistics Society. Berkeley Linguistic Society, p. 577–599.