Shirazeh Houshiary va deixar el seu país natal, l'Iran, el 1973. Entre 1976 i 1979 va formar-se a la Chelsea School of Art de Londres i posteriorment va ser becària del Cardiff College of Art (1979–1980). Des d'aquell moment, viu i treballa a Londres.
Es va donar a conèixer com a escultora als anys vuitanta i es va identificar amb altres joves escultors de la seva generació com Richard Deacon i Anish Kapoor, malgrat que la seva obra era diferent de la dels seus companys per la forta influència persa que presentava, tot i que compartia amb Kapoor una preocupació espiritual. La seva ideologia parteix de la doctrina mística sufí i de Jalal ad-Din Muhammad Rumi, místic i poeta persa del segle xiii.
El 2005 Creative Time va encarregar a Houshiary i l'arquitecte Pip Horne la sèrie Creative Time Art on the Plaza, en la qual es va exposar la monumental torre Breath a la ciutat de Nova York. Així, s'iniciava una col·laboració de més de deu anys dels dos artistes que els va portar l'any següent a instal·lar al centre de Tòquio l'obra Bloom, una torre de sis metres d'alçada. El 2008, l'església St Martin-in-the-Fields de Londres va donar a conèixer l'encàrrec a Shirazeh Houshiary i Pip Horne de la finestra de l'est. Amb un disseny minimalista, és una de les seves creacions més conegudes que, alhora, es considera una de les peces d'art religiós més significatives de Londres de les darreres dècades. La finestra de Houshiari mostra una creu distorsionada, com es veuria a l'aigua, amb la qual l'artista desafia les concepcions binàries de la societat sobre l'art religiós "connectant-se de nou a la seva essència".
El 2005 (Veil) i el 2008 (Shroud), Houshiary va treballar amb l'animador Mark Hatchard dels estudis Hotbox per crear animacions per ordinador per a instal·lacions a les galeries Lehmann Maupin de Nova York i Lisson de Londres. La seva obra també es va incloure a l'exposició Without Boundary: Seventeen Ways of Looking de Feri Daftari que es va presentar al Museu d'Art Modern el 2006 i la 17a Biennal de Sidney el 2010.
Destaca igualment per les seves instal·lacions multimèdia com Breath, un esdeveniment col·lateral que va presentar a la 55a Biennal de Venècia (2013). D'altra banda, ha completat diversos encàrrecs específics per a la indústria de la moda per a figures destacades com Jimmy Choo o Victoria Beckham.
La seva pràctica artística, a més de l'escultura, inclou pintura, instal·lació, projectes arquitectònics i cinema. En lloc de centrar-se en el mitjà, la seva obra es basa en la idea i sovint es caracteritza per referències a vels, membranes i boires, basant-se en la ciència contemporània i el Cosmos.
1994. Conversation with Shirazeh Houshiary and Stella Santacatterina, publicació amb motiu d'una exposició celebrada a la Lisson Gallery de Londres (reeditada a partir de Third Text, núm. 27).
1995. Isthmus: Shirazeh Houshiary, Magasin-Centre National d'Art Contemporain de Grenoble, British Council de Londres.
↑ 10,010,1Recordings: a select bibliography of contemporary African, Afro-Caribbean and Asian British art (en anglès). Londres: Institute of International Visual Arts and Chelsea College of Art and Design, 1996. ISBN 1899846069. OCLC36076932.