Títol original | Sonate, en si bémol mineur, pour piano |
---|---|
Forma musical | sonata per a piano sonata |
Àudio | |
Tonalitat | Si bemoll menor |
Compositor | Frédéric Chopin |
Creació | 1839 |
Gènere | sonata |
Catalogació | B. B 114/128 catàleg Chomiński C 202 |
Part de | Funeral Marches (en) i Piano Sonatas (en) |
Instrumentació | piano |
La Sonata per a piano núm. 2, op. 35, en si bemoll menor, és una obra per a piano de Frédéric Chopin publicada a Leipzig el 1840. Aquesta sonata té més força que l'anterior; és peculiar, desproporcionada i desequilibrada, però d'un gran interès musical. Conté una de les pàgines més famoses del seu autor: la Marxa fúnebre, composta l'any 1837 com una obra independent. El 1839, la va afegir a la sonata com un moviment més. Aquesta marxa és molt popular i s'ha utilitzat en funerals de grans estadistes com John F. Kennedy, Winston Churchill, Margaret Thatcher o Leonid Brezhnev, entre d'altres.
Aquesta sonata consta de quatre moviments:
Els compassos inicials al·ludeixen a la Sonata per a piano núm. 32 op. 111 de Beethoven. La seqüència bàsica de scherzo, marxa fúnebre amb el trio, i el final animat, es repeteix en la Sonata per a piano núm. 12 en la bemoll major. No obstant això, el primer moviment de Chopin està escrit en forma sonata, mentre que el primer moviment de Beethoven és un conjunt de variacions sobre un tema original.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sonata per a piano núm. 2 |