Stanley Donen

Stanley Donen

Biografia
Naixement	13 abril 1924 Columbia (Estats Units d'Amèrica)
Mort	21 febrer 2019 (94 anys) Manhattan (Estats Units d'Amèrica)
Causa de mort	Causes naturals  (Insuficiència cardíaca )
Dades personals
Religió	Ateisme
Formació	Universitat de Carolina del Sud
Activitat
Camp de treball	Direcció, dansa, coreografia i musical
Ocupació	director de cinema, coreògraf, ballarí, productor de cinema, realitzador
Activitat	1940  –  2003
Obra
Obres destacables 1967 Dos a la carretera 1963 Xarada 1958 Indiscreet 1957 Funny Face 1955 Sempre fa bon temps 1952 Cantant sota la pluja 1949 Un dia a Nova York
Família
Cònjuge	Jeanne Coyne (1948–1951), divorci Marion Marshall (1952–1959), divorci Adelle Dillingham (1960–1971), divorci Yvette Mimieux (1972–1985), divorci valor desconegut (1990–1994), divorci
Parella	Elaine May (1999–2019)
Fills	Joshua Donen  ( )
Premis (1998)  Oscar honorífic

Stanley Donen (Columbia, Carolina del Sud, 13 d'abril de 1924 - 23 de febrer de 2019) fou un director de cinema i coreògraf estatunidenc, un dels mestres de la comèdia musical. La seva obra més famosa és Cantant sota la pluja, codirigida amb Gene Kelly.

Carrera en el cinema

Va estudiar a la Universitat de Carolina del Sud. Als setze anys va acudir a Nova York i va actuar com a ballarí en l'obra Pal Joey, de Richard Rogers i Lorenz Hart. Estava protagonitzada pel Gene Kelly.

Donen va començar com a coreògraf i ballarí en les produccions de la Metro-Goldwyn-Mayer, com ara Best Foot Forward (1943), amb Lucille Ball. Donen i Kelly es tornarien a trobar l'any següent a Les models, una pel·lícula de la Columbia. En aquest film, Donen va dirigir la seqüència en la qual Kelly dansa amb el seu doble en un fosc carrer de Manhattan. La seua primera obra que va dirigir sencera, amb Gene Kelly, va ser Un dia a Nova York, una adaptació del musical de Comden i Green sobre mariners novaiorquesos. La música va anar a càrrec de Leonard Bernstein. Es tracta del primer musical rodat en exteriors.

De nou amb Kelly, Donen codirigiria Cantant sota la pluja (1952). En solitari, duria a la pantalla Noces reials (1951) amb Fred Astaire, Set núvies per a set germans (1954), amb Jane Powell i Howard Keel; la comèdia musical Funny Face (1957) amb Astaire i Audrey Hepburn, Pajama Game (1957) amb Doris Day, entre d'altres. A la dècada dels seixanta destaca Xarada (1963), protagonitzada per Audrey Hepburn, Cary Grant i Walter Matthau.

També va dirigir la pel·lícula de ciència-ficció Saturn 3 (1980), en substitució del director original. La seua darrera pel·lícula per a cinema ha estat Blame it on Rio (1984), amb Michael Caine i Demi Moore. A banda, ha continuat treballant en televisió, com una seqüència musical en Llum de lluna, un videoclip de Lionel Ritchie o la TV Movie Love Letters.

Stanley Donen ha estat cinc vegades nominat per als premis del Gremi de Directors d'Amèrica, però mai ho ha estat en els Oscars en solitari. El 1998, va rebre el premi honorífic de l'Acadèmia.

Filmografia

Com a director

Com a coreògraf

Referències

Bibliografia

• Stephen M. Silverman. Dancing on the Ceiling: Stanley Donen and His Movies, Knopf, New York, 1996

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Stanley Donen