Unitat d'Aran

Infotaula d'organitzacióUnitat d'Aran
(oc) Unitat d'Aran-Partit Nacionaliste Aranès Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtUA-PNA Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticasocialdemocràcia
nacionalisme aranès Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaesquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació2 febrer 1980
Governança corporativa
Seu
Secretari generalFrancés Boya Alòs Modifica el valor a Wikidata
Regidors a la Vall d'Aran
32 / 59
Consellers a la Vall d'Aran
9 / 13
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webunitatdaran.org Modifica el valor a Wikidata
Facebook: UnitatAran Twitter (X): unitatdaran Flickr: 62699542@N08 Modifica el valor a Wikidata

Unitat d'Aran-Partit Nacionaliste Aranès (UA-PNA) és un partit polític de la Vall d'Aran constituït el 1980. Es defineix com a progressista, autonomista, municipalista, aranesista i defensor dels drets de la Vall d'Aran com a unitat diferenciada de Catalunya cultural i lingüísticament. El secretari general és Francés Boya Alòs i es presenta a les eleccions al Conselh Generau dera Val d'Aran aliat amb el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE).

Història

Constitució del partit

El 1979 es va constituir Unitat Aranesa com a associació d'electors amb suport de l'associació de veïns Es Terçons per tal de presentar-se a les primeres eleccions municipals democràtiques a la Vall d'Aran. Van guanyar a tots els municipis i pedanies llevat Bausen i Canejan.

Es va constituir com a partit el 2 de febrer de 1980 a Vielha com a Unitat d'Aran-Partit Nacionalista Aranès. El seu programa es basa, principalment, en la recuperació de l'autogovern aranès, treballar per la normalització de l'aranès, apropar la cultura, educació i sanitat a tots els aranesos i fomentar el turisme com a motor de l'economia aranesa. El seu primer president fou Joan Nart García i el secretari general Emilio Medan.

A les eleccions municipals de 1983 es va presentar sota les sigles Unitat peth progrés i va obtenir 30 dels 59 regidors dels 9 municipis aranesos, així com les alcaldies de Naut Aran (Jaume Geli), Vielha e Mijaran (Javier Tous), Es Bòrdes (Anna Maria Tomás), Bossòst (Hipólito Cruces) i Arres (Juan José Cortés). Això li va permetre participar en les converses amb la Generalitat de Catalunya destinades a la recuperació de les institucions araneses.

A les eleccions municipals de 1986 es presentà sota les sigles UA-PNA i va rebre el suport del PSC-PSOE, qui renuncià a presentar-se en solitari. Assoliren les alcaldies de Les (Emilio Medan), Arres (Juan José Cortés) i Bossòst (Hipòlito Cruces). El 1990 assoliren un centenar d'afiliats i s'edità el Butletin intèrn deth Partit, íntegrament en aranès.

Participació en les institucions araneses

A les primeres eleccions al Consell General d'Aran de 1991 es va presentar amb les sigles UA-PNA i va obtenir 1.478 vots (38,67%) i 6 escons dels 13 al Consell General d'Aran. Simultàniament es van dur a terme les eleccions municipals, on UA-PNA mantingué les alcaldies de Les, Canejan i Bossòst. També es va celebrar aquell any el Primer Congrés del partit, amb uns 200 assistents.

A les eleccions al Consell General d'Aran de 1995 va obtenir 1.305 vots (30,36%) i 4 escons. A les del 1999 es presentà amb el PSC i va obtenir 1.311 vots (29,75%) i 2 escons. I a les del 2003, com a Unitat d'Aran-Progrés Municipal, va obtenir 1.895 vots (39,14%) i 5 escons.

El 18 d'abril de 2004 se celebrà el Quart Congrés d'UA. Arturo Calbetó és nomenat president i Francés Boya secretari general. Durant l'any el partit edita les publicacions Vediau i Unitat informe.

A les eleccions del 2007 obtingueren 6 escons i Francés Boya Alòs es convertí en Síndic d'Aran, gràcies a l'aliança amb el conseller del Partit Renovador d'Arties-Garòs, i però les eleccions de 2011 i 2015, Convergència Democràtica Aranesa - Partit Nacionalista Aranès va obtenir majoria absoluta i UA va passar a l'oposició per obtenir de nou la majoria absoluta i el govern de la institució en 2019.

Resultats electorals

Conselh Generau d'Aran

Elecció Vots % Escons +/– Candidat Govern
1991 1.478 46,15
6 / 13
 Nou Emilio Medan Ane Oposició
1995 1.305 30,36
4 / 13
 Disminució 2 Emilio Medan Ane Oposició
1999 1.311 29,75
2 / 13
 Disminució 2 Emilio Medan Ane Oposició
2003 1.895 39,14
5 / 13
 Augment 3 Francés Boya Alós Oposició
2007 2.198 46,13
6 / 13
 Augment 1 Francés Boya Alòs Pacte
(PRAG)
2011 1.965 41,13
5 / 13
 Disminució 1 Francés Boya Alòs Oposició
2015 2.193 45,66
5 / 13
 = Francés Boya Alós Oposició
2019 2.527 49,72
9 / 13
 Augment 4 Francés Boya Alós Majoria
2023 2.279 49,05
9 / 13
 = Maria Vergés Pérez Majoria

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Unitat d’Aran recupera el Conselh amb nou dels tretze escons». Segre, 27-05-2019. .
  2. ↑ 2,0 2,1 «Unitat d’Aran-Partit Nacionaliste Aranés». GEC. .
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 (occità)Història d'Unitat d'Aran al web del Partit

Enllaços externs