La vaca mallorquina és la raça de vaca pròpia de l'illa de Mallorca, descendent del tronc boví roig convex de l'àrea mediterrània, del qual deriven també les vaques de Còrsega i Sardenya. Actualment es troba en perill d'extinció pel seu reduït nombre d'exemplars.
La vaca mallorquina té el seu origen en el bos primigenius, un boví provinent d'Egipte que va estendre la seva presència al nord d'Àfrica i el sud de la península Ibèrica. Fruit del comerç marítim entre els països de la Mediterrània occidental, aquesta espècie va arribar a l'illa de Mallorca, on ha perviscut fins a l'actualitat amb un grau de puresa destacable, gràcies principalment a l'acció de ramaders i associacions de criadors, que han mantingut la raça i n'han fixat les bases per a la seva selecció i millora.
Segons les restes d'esquelets trobades als talaiots mallorquins, la presència d'aquest animal a l'illa es remunta a fa més de dos mil anys. Entre els segles xiii i xiv foren molt abundants, però el seu nombre va minvar quan el sector agrícola va començar a emprar muls en comptes de bous per a la tracció animal.
El 10 de juny de 1999 es publicà l'arbre genealògic de la vaca mallorquina al Butlletí Oficial de les Illes Balears. El 2002 se'n tenien comptabilitzats 12 braus, 127 vaques, 57 braves i 14 vedelles. El seu reduït nombre d'exemplars posa en risc la supervivència de l'espècie. Per això, des del Patronat per a la recuperació i defensa de les races autòctones de les Illes Balears s'adverteix que cal prendre mesures urgents.
Actualment, aquest animal desenvolupa una tasca de control de la vegetació de la zona, especialment del càrritx.
Trets morfològics característics: