Biografia | |
---|---|
Naixement | 15 agost 1912 Stockport (Regne Unit) |
Mort | 14 maig 2003 (90 anys) Beaconsfield (Regne Unit) |
Sepultura | Church of St Mary, Radnage (en) |
Activitat | |
Ocupació | actriu, actriu de teatre, actriu de cinema |
Activitat | 1936 – 1993 |
Família | |
Cònjuge | Ronald Gow (1937–1993), mort del cònjuge |
Premis
| |
|
Dama Wendy Hiller DBE (Bramhall, Cheshire, 15 d'agost de 1912 − Beaconsfield, Buckinghamshire, 14 de maig de 2003) va ser una actriu anglesa, de nom complet Wendy Margaret Hiller.
Wendy Hiller debuta al teatre el 1930, a Manchester, mentre estudia al Manchester Repertory Theatre. El 1934, crea el paper de Sally Hardcastle a Manchester, en l'obra Love on the Dole, adaptació del dramaturg britànic Ronald Gow; reprèn aquest paper a Londres el 1935, en gira pel Regne Unit, després a Broadway (Nova York) el 1936. En el transcurs de les representacions a Broadway, coneix George Bernard Shaw que, seduït per la seva interpretació li proposa interpretar algunes de les seves peces a Anglaterra, des d'aquest mateix any 1936, entre les quals Pygmalion, en el paper d'Eliza Doolittle.
Wendy Hiller continua una rica carrera al teatre, principalment a Anglaterra, fins a una última peça representada a Londres el 1988, Driving Miss Daisy d'Alfred Uhry, on interpreta el paper de Miss Daisy Werthan (interpretada per Jessica Tandy, en l'adaptació en el cinema, el 1989). Mentrestant, torna a Broadway quatre vegades, entre 1947 i 1962; la peça que hi interpreta el 1957, Una lluna per als desheretats d'Eugene O'Neill, li val una nominació al premi Tony a la millor actriu.
El 1937 (any en què es casa amb Ronald Gow, fins a la seva mort, el 1993), Wendy Hiller s'estrena al cinema, amb una primera pel·lícula britànica. La segona el 1938 és Pygmalion, adaptació de la peça de Shaw, amb Leslie Howard interpretant el Professor Higgins; hi reprèn el seu paper d'Eliza Doolittle, que li suposa l'any següent (11a cerimònia dels Oscar, 1939) una nominació - atorgada per primera vegada a una actriu britànica - a l'Oscar a la millor actriu. Guanyarà tanmateix un Oscar a la millor actriu secundària en la 31a cerimònia dels Oscars, 1959, per a la pel·lícula Taules separades (1958), abans d'una nova nominació en aquesta última categoria, en la 39a cerimònia dels Oscars, 1967 (amb Un home per a l'eternitat, de 1966) Entre les seves altres pel·lícules, destacar el paper del títol a Major Barbara (1941), adaptació de l'obra Major Barbara de George Bernard Shaw, i el seu paper d'infermera en cap a L'home elefant (1980).
Acaparada per la seva carrera teatral, Wendy Hiller no participa en total més que en vint-i-dues pel·lícules (britàniques i estatunidenques o coproduccions), el seu últim llargmetratge data de 1993, abans d'un últim paper en un curtmetratge de 1997.
A la televisió, apareix en principi en un telefilm el 1939, després a altres telefilms i algunes sèries de televisió, entre 1956 i 1991, entre les quals un bon nombre d'adaptacions d'obres teatrals.
Per a la seva contribució a la vida artística del seu país, Wendy Hiller és feta Oficial de l'orde de l'Imperi Britànic (OBE) el 1971, després elevada per la reina Elisabet II al grau de Dame comanador de l'orde de l'Imperi britànic (DBE) el 1975.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wendy Hiller |