(2013) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 7 març 1972 (52 anys) Neuilly-sur-Seine (França) |
Activitat | |
Ocupació | guionista, productor de cinema, director de cinema |
Família | |
Pare | Paul Giannoli (en) |
Premis
| |
Xavier Giannoli (Neuilly-sur-Seine, 7 de març de 1972) és un director de cinema, guionista i productor francès. En 2010 va ser nomenat cavaller de l'Orde de les Arts i les Lletres.
El seu curtmetratge L'Interview va guanyar la Palma d'Or al festival de cinema de Canes de 1998, i un premi César el 1999.
La seva pel·lícula Illusions perdues va guanyar l'any 2022 set premis César, incloent-hi el de millor pel·lícula i el de millor adaptació.
Xavier Giannoli és fill del periodista Paul Giannoli i net de Roger Frey, qui va ser ministre del general de Gaulle.
El seu interès pel món del cinema va néixer amb nou anys, en un viatge en transbordador a Còrsega, quan va assistir a la projecció de la pel·lícula Toro salvatge, de Martin Scorsese. A partir d'aquí va escorcollar els videoclubs encadenant les pel·lícules còmiques dels germans Marx o Louis de Funès, amb els clàssics del cinema americà.
Després d'obtenir el seu títol en literatura a la universitat de la Sorbona, Xavier va aconseguir un contracte de pràctiques a la revista d'actualitat L'Express, on va coincidir amb Angelo Rinaldi i Jean-Pierre Dufreigne. Aquests dos periodistes li van encoratjar a obrir la seva pròpia productora de cinema, Elizabeth Films, i llençar-se a la direcció de curtmetratges.
L'any 1993 presenta el seu primer curtmetratge Le Condamné, amb Philippe Léotard i Christine Boisson, adaptació d'una novel·la de Jean-Paul Dubois. Li seguiran Terre sainte (1994), amb Jacques Bonnot; J'aime beaucoup ce que vous faites (1995), amb Mathilde Seigner; Dialogue au sommet (1996), amb François Cluzet; i L'Interview (1998), que va guanyar una Palma d'Or i un César.
Després de l'èxit del seu cinquè curtmetratge, Xavier dirigeix alguns anuncis publicitaris i fa tasques de producció per a Olivier Assayas. No serà fins a l'any 2003 que no dirigeix el seu primer llargmetratge, aquesta vegada inspirat en una novel·la homònima de Christian de Montella, Les Corps impatients (2003), amb Laura Smet i Nicolas Duvauchelle, dos actors amb qui tornarà a treballar a la seguent pel·lícula, Une aventure (2005).
Amb Chanson d'amour (2006), Xavier aconsegueix un dels seus somnis: dirigir a Gérard Depardieu, a qui considera un dels millors actors del cinema francès. Aquest film va estar seleccionat al festival de Canes. EuropaCorp, de Luc Besson, es va encarregar de la distribució, arribant a tenir quasi un milió d'espectadors a França.
Per al seu següent film, À l'origine (2009), Giannoli adapta una notícia real que va tenir lloc a Saint-Marceau, on un estafador es va fer passar per un contractista encarregat de reprendre l'obra d'una autopista. Pel seu paper en aquesta pel·lícula, l'actriu Emmanuelle Devos va guanyar el premi César a la millor actriu secundària.
L'any 2012 dirigeix Superstar, amb Kad Merad i Cécile de France als papers protagonistes. La pel·lícula adapta lliurament la novel·la L'Idole, de Serge Joncour, i va provocar una certa polèmica per les similituds entre el personatge de Merad i el de Roberto Benigni a A Roma amb amor, de Woody Allen. Durant un programa emès a France Inter, Xavier va declarar que no va prendre accions judicials a causa del cost del procediment.
Marguerite (2015) serà la seva sisena pel·lícula. Es tracta d'una coproducció entre França, Bèlgica i Txèquia, inspirat en la vida de la cantant americana Florence Foster Jenkins. Catherine Frot, l'actriu que va interpretar Florence, va guanyar un premi César i un Lumière per aquest treball. El film també va aconseguir els premis César al millor decorat, millor vestuari i al millor so.
Tres anys més tard, el director va escollir Vincent Lindon per protagonitzar L'aparició (2018), en el paper d'un periodista encarregat d'investigar diverses aparicions de la Verge Maria.
L'any 2021 va estrenar una altra adaptació literària: Illusions perdues (2021), basada en l'obra d'Honoré de Balzac. Aquest film es va estrenar a la mostra de Venècia i va estar nominat a quinze premis César. Va guanyar-ne set, i el seu èxit va ser tal que va provocar que les vendes del llibre en què es basava la pel·lícula es multipliquessin per vint-i-cinc.
En 2022 comença a dirigir la seva primera sèrie, anomenada Tikkoun. Es tracta d'una producció per a Canal+ sobre l'escàndol de les quotes d'emissió de CO₂. Aquesta estafa es va portar a terme a França, a finals de 2008, quan un grup d'estafadors es van fer rics comprant drets d'emissió sense IVA a una empresa fictícia d'un país estranger, abans de revendre-les a una altra empresa fictícia de França, carregant, ara si, l'impost sobre el valor afegit.
Any | Festival | Categoria | Candidatura | Resultat | Ref. |
---|---|---|---|---|---|
1995 | Cognac | Millor curtmetratge | Terre sainte | Premiat | |
1996 | Clermon-Ferrand | Menció especial del jurat jove | J'aime beaucoup ce que vous faites | Premiat | |
1997 | - | César al millor curtmetratge | Dialogue au sommet | Nominació | |
1998 | Canes | Palma d'Or al millor curtmetratge | L'interview | Premiat | |
1998 | Torí | Millor curtmetratge | L'interview | Premiat | |
1999 | - | César al millor curtmetratge | L'interview | Premiat | |
2003 | Tessalònica | Alexandre d'Or | Les Corps impatients | Nominació | |
2006 | Canes | Palma d'Or | Chanson d'amour | Nominació | |
2007 | - | César a la millor pel·lícula | Chanson d'amour | Nominació | |
2007 | - | César al millor guió original | Chanson d'amour | Nominació | |
2007 | - | Globe de Cristal a la millor pel·lícula | Chanson d'amour | Nominació | |
2009 | Canes | Palma d'Or | À l'origine | Nominació | |
2010 | - | César al millor guió original | À l'origine | Nominació | |
2010 | - | César a la millor direcció | À l'origine | Nominació | |
2010 | - | César a la millor pel·lícula | À l'origine | Nominació | |
2010 | - | Globe de Cristal a la millor pel·lícula | À l'origine | Nominació | |
2010 | - | Premi Cinema de la Societat d'Autors (SACD) | - | Premiat | |
2012 | Venècia | Lleó d'Or | Superstar | Nominació | |
2015 | Film by the Sea | La granota | Marguerite | Premiat | |
2015 | Venècia | Lleó Queer | Marguerite | Nominació | |
2015 | Venècia | Green drop | Marguerite | Nominació | |
2015 | Venècia | Lleó d'Or | Marguerite | Nominació | |
2015 | Venècia | Pare Nazareno Taddei | Marguerite | Premiat | |
2016 | - | César al millor guió original | Marguerite | Nominació | |
2016 | - | César a la millor pel·lícula | Marguerite | Nominació | |
2016 | - | César a la millor direcció | Marguerite | Nominació | |
2016 | - | Premi Lumière al millor guió | Marguerite | Nominació | |
2016 | - | Premi Lumière a la millor direcció | Marguerite | Nominació | |
2016 | - | Premi Lumière a la millor pel·lícula | Marguerite | Nominació | |
2016 | - | Premi Magritte a la millor pel·lícula estrangera en coproducció | Marguerite | Nominació | |
2021 | Sant Sebastià | Premi del públic Ciutat de Donostia | Illusions perdues | Nominació | |
2021 | Venècia | Lleó d'Or | Illusions perdues | Nominació | |
2022 | - | César a la millor direcció | Illusions perdues | Nominació | |
2022 | - | César a la millor adaptació | Illusions perdues | Premiat | |
2022 | - | Premi Lumière a la millor direcció | Illusions perdues | Nominació | |
2022 | - | Premi Lumière a la millor pel·lícula | Illusions perdues | Nominació | |
2022 | - | Premi Lumière al millor guió | Illusions perdues | Premiat |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xavier Giannoli |