L’Isabelle Ann Madeleine Huppert (Parì, 16 ad Mars dal 1955) 'l è n'atōra francéśa.
Biugrafìa
Nada a Parì, ultma ad sinc fiōi, da na famìja cun di bèsi, la pasa la sò infànsia a Ville-d'Avray. Cuciàda par sò màdar a recitàr, la stùddia a 'l cunservatòri a Versailles. Dòp na caréra ad sucès a teàtar, la taca a lauràr p'r al cìnema in dal 1972 cun Faustine et le bel été, anc s'l'éra bèla cumpàrsa in televiśiòṅ 'l an prima. Sèmpar in c'l an, la rècita in dal film È simpatico ma gli romperei il muso (L è simpàtic ma a gh śbragarév al grugn) a fiànc 'd Yves Montand e Romy Schneider.
La sò prima part da prutagunìsta l'è dal 1977 cun La merlettaia (La rudlàra).
Dégni ad nòti al sò interpretasiòṅ in dal film curàl ad François Ozon8 donne e un mistero (Òt dóni e un mistér), in du la fà la part dna puta daśgustóśa di an Sinquànta, e in dla pelìcula Ma mère (Mè màdar).
L’Isabelle l'è na dóna dimóndi riservàda e a n gh piàś minga dascórar dla sò vita. La gh'à tri fiōi: Lolita, Lorenzo e Angelo, di nóm itagliàṅ ch'l'è na léngua che lē la capìs e la ciacàra anc bèṅ.
Filmugrafìa
1971 - I primi turbamenti (Faustine et le bel été')
1971 - È simpatico ma gli romperei il muso (César et Rosalie)
1974 - Primavera carnale (Sérieux comme le plaisir)
1974 - Prossima apertura casa di piacere (Le grand delire)
1974 - Spostamenti progressivi del piacere (Glissements progressifs du plaisir)
1974 - I santissimi (Les valseuses)
1975 - Dupont Lajoie (1975)
1975 - Il giudice e l'assassino (Le juge et l'assassin)
1975 - Il caso del Dr. Gailland (Docteur Françoise Gailland)
1975 - Operazione Rosebud (Rosebud)
1976 - La merlettaia (La dentellière)
1978 - Violette Nozière (Violette Nozière)
1979 - Le Retour à la bien-aimée
1979 - Les Sœurs Bronte
1980 - Si salvi chi può (la vita) (Sauve qui peut (la vie))
1980 - La storia vera della signora delle camelie
1980 - Loulou (Loulou)
1980 - Storia di donne (Les ailes de la colombe)
1980 - Les heritieres - Due donne un erede (Orokseg)