Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
Lengua livon (līvõ kēļ) | |
---|---|
Oltre denominazion : | |
Parlada in : | Letonia |
Rejon : | Europa |
Parlants : | 30 L2 |
Ranking : | |
Classifegazion jenetega : | Lengov uraleghe |
status ofiçal | |
Lengua ofiçala de : | status de lengua autoctona in Letonia |
Regolad de : | |
codex de la lengua | |
ISO 639-1 | - |
ISO 639-2 | - |
ISO 639-3 | liv |
SIL | liv |
varda anca: lengua |
La lengua livon (līvõ kēļ o rāndakēļ) a l'era ona lengua ugro-finnega parlada in Letonia, in de la zona de la Curlandia e Livlandia, fina al 2013 quand che a l'è morta l'ultema persona maderlengua. Ancaben che l'è voramai ona lengua smorzada, 30 persone inn bone de parlàll ancamò. L'è on parent strencc de l'eston e del voeuro e l'è vuna di do lengov considerade autoctone in de la lesg letona in sui lengov. La gh'ha nissun ligam filogenetegh con la lengua nazzional del paes, ma la gh'ha influenzad debon el leton, donca i do lengov compartissen ona gran part del lessegh. Gh'eren du dialet: quell oriental, de Livlandia che l'è soravissud domà fina al secol quell de 19, e quell ocidental, de Curlandia.
I popoi ugro-finnegh inn rivad in del territori de la Letonia d'incoeu 2000-3000 agn prima del Signor. Poch despoeu inn rivad i popoi baltegh ch'i hann menad i livon invers el nord del paes. El territori de Riga d'incoeu l'era abitad di livon fina a quand ch'inn rivad i todesch ch'i hann fondad la cità in de l'ann 1201. La lengua livon a l'era parlada alora aproeuv de la costa de la Livlandia d'incoeu (arent a Limbaži, Ainaži, Ropaži) e in tuta la mità nord-est de la Curlandia, arent a Mērsrags, Roja, Ventspils). Questi toponem chì a inn squas tucc d'origen livon.
In del secol quell de 19, i livon i staven de cà sgiamò domà in su la costa setentrional de la Curlandia, l'inscì ciamada "Costa di Livon" (Līvõd rānda) in de la part setentrionala di region de Talsi e Ventspils.
Questi i inn i comun indova che l'era spantegada ancamò la lengua livon in del secol quell de 20, prima de la soa estinzion. Del 1991 al 2003 questi comun chì i faseven part d'on territori con status special "Lībiešu krasts" (liv. Līvõd Rānda).
Nom in livon | Nom ofizzial |
---|---|
Pațikmō | Oviši |
Lūž | Lūžņa |
Pizā | Miķeļtornis |
Īra | Lielirbe |
Ūžkilā | Jaunciems |
Sīkrõg | Sīkrags |
Irē | Mazirbe |
Kuoštrõg | Košrags |
Pitrõg | Pitrags |
Sǟnag | Saunags |
Vaid | Vaide |
Kūolka | Kolka |
Dūmõl | Dūmele |
Mägkilā | Ūši |
Mustānum | Melnsils |
Sūokilā | Pūrciems |
Ģipka | Gipk |
Gh'inn vot cas gramaticai. 'Me che in eston e veps, l'acusativ el gh'è no, el vegn dovrad inscambe el genitiv. In del passad, i gh'eren anca l'ablativ, l'alativ e l'adessiv, ma i vegnen pu dovrad foeura di espression idiomateghe e fras fade, o cert toponem dovrad despess fiss 'me Kurmōlõ (a Curlandia) o Kurmōld (de Curlandia).
singolar | plural | |
---|---|---|
nominativ | āigast | āigastõd |
sgenitiv | āigast | āigastōd |
partitiv | āigastõ | āigastidi |
dativ | āigastõn | āigastõdõn |
instrumental | āigastõks | āigastõdõks |
ilativ | āigastõ | āigastiž |
inessiv | āigasts | āigastis |
elativ | āigastõst | āigastist |