Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard. |
Iugoslavia | |||
---|---|---|---|
| |||
Mot: Fradellanza e unitaa | |||
Daits aministrativ | |||
Nom complet | Republega Federal Socialista de Iugoslavia | ||
Nom ufiçal | Socijalistička Federativna Republika Jugoslavija | ||
Lengue parlade | croat, serb, sloven, macedon, albanes | ||
Inn | Hej Slaveni! | ||
Capitala | Belgrad | ||
Politega | |||
Forma de govern | Republega Federal Socialista | ||
Nassida | 29 november 1945 con Josip Broz Tito | ||
Causa | Segonda Guerra Mondial | ||
Fin | 27 avril 1992 | ||
Causa | Guerre de la Iugoslavia | ||
Territore e popolazion | |||
Varie | |||
TLD | .yu | ||
Prefiss tel. | 0038 | ||
Sigla autom. | YU | ||
Evoluzion storega | |||
Prima al g'era | Iugoslavia Federal Democratega | ||
L'è stait sostituid da | * Republega Federal de Iugoslava | ||
Adess al fa part de | * Serbia |
La Republega Socialista Federal de Iugoslavia l'è stada la forma istituzional dovrada da la Iugoslavia dal 1945 a'l 1992. Se pœ ciamar anca "Segonda Iugoslavia" o "Ex Iugoslavia".
L'era tacada a nord cont l'Austria e l'Ungaria, a orient cont la Romania e la Bulgaria, a sud cont l'Albania e la Greça e a ocident cont l'Italia e ol Mar Adriateg. Ind la guerra freida l'è stada un member important e creador del moviment de i Paes minga liniads.
Ind la Iugoslavia antiga es dovrava varie lengue: ol serbo-crovat (qe 'l ciapa denter tute i lengue parlade in Crovazia, Serbia, Bosnia e Erzegovina e Montneger), ol sloven, ol macedon, l'ongares (a'l nord de la Serbia), l'albanes (ind el Cosovo, l'italian e i dialets locai derivads da l'albanes, 'l turc, 'l slovac, 'l rumen e de 'l venet. La Iugoslavia l'era un'union de deverse realtaa storege, culturai e relijose de i so stats. Per far un esempi, la Crovazia e la Slovenia inn per la plusse part catolege e dovren l'abecee latin, la Serbia e la Macedonia inn per la plusse part ortodosse e dovran l'abecee cirillic. Qesta nœva Republega l'è stada proclamada el 29 novembar 1943 'me resultad de la segonda reunion de 'l Consili Antifassista de la Liberazzion Popolara de la Iugoslavia sota ol nom temporari de Iugoslavia Democratega Federal. Dopo qe l'è stada liberada Belgrad dai trupe partesane, i autoritaa de 'l Consili hann ciapad 'l controll de la citaa e l'hann tegnida fin a la fin de la guerra. Subit adree a qe l'è finida la guerra ind el 1945, depos una elezion influenzada dal poder comunista, g'è stait proclamad in manera ofiçal la Republega Federal Popolara Iugoslava. El nom qe se cognoss a'l dì d'incœ (R.S.F. de Iugoslavia) l'è stad metud ind el 1963.
'L Paes l'era separad in ses republege socialiste e do province autonome qe l'eran parts de la Republega Socialista Serba. La capital l'era Belgrad
Cont la costituzion del 1974, a causa de le tensions interne, dovud al nazionalisim de i croats e dei serbs, se prevedud el dirit per i "popoles costituzionari" (identificadi cont Republige) de se separar-s de la Federazion. Qell dirit l'è minga stad destinad a le minoranze (e, donca, a le province autonome).
Nom
|
Capital
|
Bandera
|
Stema
|
---|---|---|---|
1. Bosnia e Erzegovina | Saraievo | ||
2. Croazia | Zagabria | ||
3. Macedonia | Skopje | ||
4. Monteneger | Titograd* | ||
5.Serbia
|
Belgrad
|
||
6. Slovenia | Lubiana |
* Dopo la fin de la Iugoslavia l'è stada ciamada ancamò Podgorica.