Son nom vendriá del latin de Buxodunum, «lo país del bois».
Geografia
Aquesta seccion es voida, pas pro detalhada o incompleta. Vòstra ajuda es benvenguda !
Toponimia
Boisseson seriá un compausat de buxea (del latin buxus, "bois", e sufixe collectiu -ea) e del gallés dunum, "puèg, fortalesa", o de buxetum (del latin buxus e sufixe collectiu -etum) e sufixe -onem.
Boisseson es situat al jonhent dels rius de Durenca e Durencusa.
A la fin del sègle XIIe siècle, les Boissesons, castelans de Lombers, èran de senhors importants de la region. Azalaís de Boisseson, molher de Bernart de Boisseson, èra celebrada pel trobadorRamon de Miraval. Segon aquel, lo rei En Pèire III d'Aragon se seriá enamorat de la beutat d'Azalaís e la venguèt cortejar.
A l'epòca modèrna, Boisseson se nomenèt Boisseson d'Aut Montel, per la distinguir de Boisseson de Matvièl, actuala Comuna de Murat.
Pendent de conflictes del sègle XVI, lo castèl foguèt occupat successivament per las tropas protestantas del duc de Rohan, e las tropas catolicas del duc de Montmorency. E fin finala destruit pel Viscomte de Paulin, levat la torre de gaita que encara uèi demòra quilhada.
Pèire Borèl descriguèt al sègle XVII una ninfa vivent a l'entorn de Boisseson, vestida d'una rauba fronzida, de pès e braces fòrça longs, encontrada per un nomenat Sèva que, un còp arribat a Boisseson, conta son aventura als abitants. Una legenda locala menciona la Salimonda, bèla femna dels longs cabels, que pareissiá solament per Candelièra, manjant una poma se la recòlta de l'an que ven èra bona.
En 1714, la marquesa de Sant Chamond, eretièra de Loís de Cardailhac, vendèt sa part de la senhoriá de Boisseson a la nòbla Barbara de La Belotterie.
En 1792, pel recrutament dels batalhons de volontaris de Tarn, Boisseson deguèt fornir 25 volontaris.
En 1790 foguèt creada la municipalitat de Boisseson d'Augmontel, capluòc del canton comprenent las comunas d'Aut Montel, Boissedon d'Aut Montel, Cambonés, Sant Julian de Gais (uèi La Garriga) e Val Durenca.
Lo 20 de març de 1830, la seccion de Pairin naut, enclava de Boisseson, foguèt unida a la commune d'Aut Montel.
Lo 12 de junh de 1833, los tèrmes de las comunas de Boisseson e de Castras tornèron èsser definits.
Lo 22 de junh de 1889, la comuna de Boisseson foguèt demenida de la parròquia de Sant Salvi dels Ròcs, uèi comuna.
L'abat Gustave Farenc, arqueològ e escrivan occitan (7 de març de 1878 - 11 de junh de 1972). Autor d'una Flòra occitana de Tarn, publicada per Ernèst Negre, Agen: Cap e cap, Agen, 1973.
Pierre Bernard, fotbalaire.
Nòtas e referéncias
↑Pojada, Patrici. Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières, 2009. ISBN 978-2-86266-573-3.