| Economia de Micronesia | |
| Moneda | Dolar american |
|---|---|
| Organizacions comercialas | SPARTECA, Grop dels 77 |
| Estadisticas | |
| PIB | USD 238,1 milions (2008) |
| Reng PIB | 215ena granda |
| Creissença del PIB | 0,3% (2005) |
| PIB per càpita | 2 200 (2008) |
| PIB per sector | agricultura 28,9%, industria 15,2%, comèrci e servicis 55,9% (2004) |
| Inflacion | 3,4%(2011) |
| IDH | cap d'informacions |
| Populacion jol lindal de pauretat | 22% (2000) |
| Fòrça de trabalh | 16 360 (2008) |
| Fòrça de trabalh per ocupacion | agricultura 0,9%, industria 34,4%, comèrci e servicis 64,7% (2005) |
| Caumatge | 22% (2005) |
| Partenaris comercials | |
| Expòrts | US$24,9 milions (2009) |
| Sòcis principals | Japon, Estats Units, Guam (2006) |
| Impòrts | US$ 132,7 milions (2009) |
| Sòcis principals | Estats Units, Japon, Hong Kong (2006) |
| Finanças publicas | |
| Deute extèrne | 60,8 milions (2005) |
| Revenguts | USD cap d'informacions |
| Despensas | 152,7 milions (2007) |
L'economia de Micronesia consistís principalament en agricultura e pesca de subsisténcia. Las illas an pas gaire de ressorsas mineralas explechablas, a l'excepcion del fosfat. Existís un potencial pel torisme, mas la localizacion alunhada, la manca d'installacions apropriadas e las paucas linhas aerianas que servisson l'archipèla entrepachan son desvolopament. Segon los tèrmes originals del Pacte de Liura Associacion, los Estats Units paguèron 1,3 miliard de dolars en ajuda durant lo periòde 1986-2001; mai tard lo nivèl d'ajuda foguèt redusit. Las perspectivas a terme mejan de l'economia del país semblan fragilas a causa de la reduccion de l'ajuda dels Estats Units e tanben de la reduccion actuala de la creissença del sector privat.
Los Estats Federats de Micronèsia an pas de leis suls brevets.
<references>
<ref> no vàlida; el nom «CIA» està definit diverses vegades amb contingut diferent.