D'esquèrra a dreta e de naut en bas : un Tigre de Bengala, un Linx canadian, un Serval, un Puma, un gat pescaire, un gat de Temminck, un Ocelot e un gat salvtage.
Règne | Animalia |
---|---|
Embrancament | Chordata |
Sosembr. | Vertebrata |
Classa | Mammalia |
Infraclassa | Placentalia |
Superòrdre | Laurasiatheria |
Òrdre | Carnivora |
Sosòrdre | Feliformia |
Infraòrdre | Feloidea |
Sosfamilhas de reng inferior
Los felins o felids (Felidae) constituisson una familha de l'òrdre dels carnivòrs, de la sosclassa dels euterians, dins la classa dels mamifèrs. Demest lors traches caracteristics figuran lor cap redond, lor maissa dotada de 30 dents, e lors arpas retractilas.
Aquela familha se compausa de tres sosfamilhas :
Los felins an trenta dents. Lors quatre longas caninas son apeladas cròcs. Los utilizan per mòrdre e tuar lors predas. Las 12 pichonas dents de davant, o incisivas, servisson a desrabar los pels o las plumas e la carn dels òsses. Suls costats de las maissas se tròban las premolaras e las molaras. Alara que las dels òmes son aplatidas e servisson a mastegar, las dels felins, agudas e talhantas, son fachas per trissar la carn. Aquestas dents particularas son apeladas carnassièras.
Falbes del Monde (en francés)