Abans l’aparicion de l’Òme |
Lo Paleolitic es una etapa de la Preïstòria caracterizada per l'emplec d'aisinas de pèira talhada, encara que s'utilizèsson tanben d'autras matèrias primièras organicas per d'aisinas divèrsas: òs, asta, fusta, cuer, fibras vegetalas... (mal conservadas e conegudas). Es lo periòde pus long de l'istòria de l'èsser uman (en fach lo 99% ), e s'estend dempuèi 2,5 milions d'ans (en Africa) fins a 10 000 ans abans lo present aproximativament. Paleolitic significa etimologicament «edat anciana de la pèira» (del grèc παλαιός paleos «antic», e λίθος lithos «pèira»); lo tèrme foguèt creat per l'arqueològ John Lubbock en 1865, per oposicion a Neolitic («edat modèrna de la pèira»). Constituís la màger part de l'Edat de la Pèira (per oposicion a l'Edat dels Metals). Lo Paleolitic se devesís tradicionalament en tres periòdes, lo Paleolitic inferior, lo Paleolitic mejan e lo Paleolitic superior; i a tanben un periòde terminal apelat Epipaleolitic (abans lo Mesolitic).
Existís un ligam fòrça pròche entre cada periòde cultural e cada tipe uman: lo Paleolitic Inferior correspond a l'Homo habilis (sonque en Africa) e a l'apelat tradicionalament Homo erectus. Lo Paleolitic mejan, almens en Euròpa e Orient Mejan, es identificat amb l'Òme de Neandertal, e lo Paleolitic superior e Epipaleolitic se correspondon amb l'Òme de Cròsmanhon.
L'èsser uman es eissit d'un grop de primats que se devesiguèron fa quinze milions d'ans: d'un costat, los pongids (chimpanzés, gorillas e orangotans) e, d'una autre, los ominids. Tre aquel moment fins ara, sèm passats per divèrsas fasas d'ominizacion a travèrs los predecessors seguents:
Per de rasons divèrsas (coma de variacions de l'ais de rotacion de la Tèrra, de cambiaments dins l'orbita terrèstra, de cicles solars...) lo clima a cambiat al nivèl mondial almens dempuèi abans lo Precambrian. Ça que la, las glaciacions del Quaternari son las pus conegudas. En Euròpa, America del Nòrd e Asia Centrala, per exemple, i aviá de periòdes de clima semblable a l'actual (temperats o interglaciars), e d'autres periòdes que lo clima semblava lo de Siberia, Groenlàndia o Alaska (10 °C o 12 °C pus bassa o glaciacions), que la vida èra coma la dels esquimals. Encara que las glaciacions son estadas una referéncia obligada per datar los eveniments del Paleolitic, son actualament en revision, pr'amor que son d'episòdis mal datats e d'ambit regional e non pas mondial (afectèron pas, per exemple, Africa).
Dins l'Emisfèri Nòrd, la calòta polara permanenta despassava lo parallèl 50 pendent los periòdes de glaciacion maximala. Se sap que las glaciacions afectèron tanben los Andes e que Patagònia se cobriguèt d'un jaç permanent de glaç. I a tanben de glacièrs extintes de l'epòca del Pleïstocèn dins las montanhas mai nautas d'Africa Centrala, de Nòva Zelanda e d'autras zònas d'Oceania. Dins las zònas ont i aguèt pas d'episòdis glacièrs, almens en Africa, se succediguèron alavetz d'episòdis de màger umiditat apelats pluviacions; ça que la, son fòrça mal conegudas. Malgrat tot, es possible de trapar un sistèma pus precís per tal de mesurar las variacions climaticas al nivèl global, almens dempuèi 700 000 ans, gràcias a las corbas de paleotemperaturas d'isotòps d'oxigèn. Segon aquel sistèma, l'oxigèn dels oceans, concrètament mantun isotòp (160 e 180), vàrian lor proporcion. Ja qu'aqueles isotòps son atrapats dins las cauquilhas d'animals marins (foraminifèrs), es possible de calcular las variacions a travèrs de sondatges estratigrafics sosmarins. Lo pus utilizat es lo V28-238 de l'Ocean Pacific, mas tanben n'i a dins la mar Mediterranèa. De mesuras similaras se pòdon prene, egalament, a travèrs dels isotòps de deutèri (δD), que tanben indica la quantitat de 180 dins las cauquilhas de foraminifèrs, mas dins de sondatges practicats dins las calòtas polaras.
L'economia èra de caçaires-culheires fòrça simpla per tal d'obténer de noiriduras, de lenha e materials per far d'aisinas, de vestiments o de cabanas. La caça èra escassament importanta al començament del Paleolitic, pr'amor que predominava la culhida e lo carronhatge. Segon l'èsser uman va en progressant fisicament e culturalment la caça va ganhant d'importància: los primièrs ominids tot just sabián caçar, especialament los australopitècs e Homo habilis. Vivián de la culhida de vegetals comestibles (tuberculs, raices, casquelhs e brotons tendres, fruches e grans), de la presa d'animals pichons (babaus, reptils, rosegadors, polets, uòus...) e d'animals mòrts o malauts que trapavan (carronhas, sustot). Èran fòrça oportunistas. Los arcantròps ja caçavan, mas lor basa alimentària vertadièra foguèt la culhida e la carronha o las presas oportunistas o amb de trapèlas.