Taron. Las atestacions que son : Taroo, en 1385, Taro, en 1538, Taron, sus la mapa de Cassini, a la fin deu sègle XVIII. La prononciacion qu'ei . Dauzat que donava com explica lo nom d'òmi gallic o pregallic Tarus, dab referéncia aus tarusates, e sufixe -onem, çò que Grosclaude accèpta, en precisant ei un nom d'òmi aquitano-roman. Grosclaude que refuta totun l'afirmacion de Paul Raymond qui hasèva de Taron la capitau deus tarusates, per manca de pròvas. Com lo lexic basco ancian avèva pas de t- a l'iniciau, lo nom de Taron e deus tarusates (com tanben lo deus tarbelli) que supausa per eth ua deformacion s'aqueths noms son aquitans ,. Aqueth rasonament que supausa pr'aquò ua identitat absoluda enter aquitanic e protobasco, identitat mesa en causa per Joan Carles Vidal qui presenta l'aquitan com ua lenga sustot celtica, per Joan Glaudi Dinguirard dens son interpretacion de las dotze latinitats de Virgilius Maro Grammaticus : Dinguirard que supausava i avèva en Aquitània d'autas lengas en mèi deu protobasco e per la teoria de l'euscarisacion tardiva.
Sadirac. Las atestacions que son : Sadirag, au sègle XII, Sedirac, au sègle XIII, Sadiracum e Sediracum, en latin, en 1286, Sedirac, en 1385, Sediragues, en 1402 (comprene Sediragués, país de Sedirac, véder a Vièlanava), Siderac, en 1546, Sadirac, sus la mapa de Cassini, a la fin deu sègle XVIII. Sadirac que vien d'un nom latin d'òmi Satirus, dab lo sufixe -acum,, latinizacion deu sufixe gallés -aco(n). Sadirac qu'èra probablament ua anciana grana proprietat antica qu'avèva per mèste Satirus.
Vièlanava. Lo nom deu vilatge qu'ei atestat en 1402, vielenave de Sediragues , en 1542, Vialanava, e sus la mapa de Cassini, a la fin deu sègle XVIII, Viellenave. Vièlanava qu'ei ua formacion romanica e lo mot qu'ei format d'un nom, vièla, deu latin villa, gran domeni vengut vilatge, e d'un adjectiu, nava. Los mots deu tipe villa nova qu'an lo sens d'ua aglomeracion navèra, creada a l'Edat Mejana per un senhor o una abadia, shens que de franquesas sian precisadas, a la diferéncia de las Vilafrancas. La prononciacion qu'ei (Michel Grosclaude escriu mès l'error qu'ei evidenta per la fin deu mot, pas transcrit en fonetica) .
Istòria
Taron annexè Vièlanava énter 1790 e 1794, puèi Vièlanava tornè venir comuna énter 1795 e 1800.
En 1822, Taron tornè annexar Vièlanava e mèi Sadirac .
Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna qu'èra deu canton de Garlin; qu'ei adara deu canton de Tèrras deus Luis e Tuquets deu Vic Vilh.