13 de juliol

<<	Juliol 2024					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
1r	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30	31
Tots els dies

El 13 de juliol és el cent noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 171 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

Resta del món

1713 - Utrecht (Països Baixos): Se signa la pau entre Espanya i el Regne de la Gran Bretanya, part dels Tractats d'Utrecht per donar fi als conflictes provocats per la Guerra de Successió Espanyola. En l'article XIII, Felip V rebutja la sol·licitud anglesa que els catalans conservin, il·lesos i intactes, els seus antics privilegis.
1977 - L'Exèrcit Nacional de Somàlia envaeix l'Ogaden i comença la segona guerra etíop-somali.
1985 - Londres, Filadèlfia: Se celebra el concert benèfic de Live Aid per recaptar fons en benefici de països de l'Àfrica oriental.

Naixements

Països Catalans

1866 - Altea, la Marina Baixa: Francesc Martínez i Martínez, historiador valencià (m. 1946).
1903 - València: Ramon Stolz Viciano, pintor muralista valencià (m. 1958).
1948 - Barcelona: Jorge Trías Sagnier, advocat i polític català (m. 2022).
1951 - Valènciaː Pilar Ballarín Domingo, professora, investigadora i experta en història de l'educació de les dones i coeducació.
1958 - Tarragona: Montserrat Palau Vergés, filòloga, investigadora, professora i diputada.

Resta del món

1808, Sully (Saona i Loira), França: Patrice de Mac Mahon, mariscal de França i primer president de la República Francesa (m. 1893).
1815 -(Falmouth, Virgínia: James A. Seddon, polític sudista (m. 1880).
1838 - Madrid, Espanya: Camilo García de Polavieja y del Castillo-Negrete fou un militar i polític espanyol.
1856 - Pragaː Kateřina Emingerová, compositora, pianista i educadora musical txeca, escriptora i crítica musical (m. 1934).
1859 - Londres (Anglaterra): Sidney James Webb, polític socialista britànic (m. 1947).
1863 - Calcuta: Margaret Murray, antropòloga britànica i egiptòloga; investigà a Menorca les restes megalítiques de l'illa (m. 1963).
1875 - Montevideoː María Eugenia Vaz Ferreira, poeta uruguaiana.
1917 - Milledgevilleː Salaria Kee, infermera estatunidenca afroamericana que formà part de l'American Medical Brigade (m. 1990).
1921, Vicenza: Marcella Pobbe, soprano italiana, activa dels anys cinquanta als setanta (m. 2003).
1927, Niça, França: Simone Veil, advocada i política francesa, ha estat ministra del govern francès i presidenta del Parlament Europeu.
1928, Houilles, Françaː Jeanne Loriod, música francesa, virtuosa de l'instrument electrònic de les ones Martenot (m. 2001).
1930, Qevutsat Kinneret, Israel: Naomi Shemer, poetessa, compositora i cantant israeliana (m. 2004).
1933, Soncino (Itàlia): Piero Manzoni, artista italià cèlebre pel seu art conceptual irònic, com a resposta a l'obra d'Yves Klein (m. 1963).
1934, Abeokuta, Nigèria: Wole Soyinka, escriptor i director de cinema nigerià, Premi Nobel de Literatura de l'any 1986.
1940, Mirfield, Yorkshire, Anglaterra: Patrick Stewart, actor anglès.
1956, Nova York: Janet Yang, productora estatunidenca i primera presidenta d'ascendència asiàtica de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques,
1965, Carolina del Nord: Eric Freeman, actor
1942, Chicago, Illinois, Estats Units: Harrison Ford, actor estatunidenc.
1968, Tampa, Florida, Estats Units: Robert Gant, actor estatunidenc.
1995, Bòsnia i Hercegovina: Emir Sulejmanović, jugador de bàsquet.

Necrològiques

Països Catalans

1905, València: Josep Espí i Ulrich, compositor i músic valencià
1935, Girona: Rafael Masó i Valentí, arquitecte noucentista, poeta i polític català
1959, Barcelona: Cecília Marín Gratacós, metgessa banyolina (n. 1903).
2017, Barcelona: Joaquim Molins i Amat, polític i empresari català.
2021, Palmaː Joan Parets Serra, prevere i musicòleg mallorquí.

Resta del món

716, Chang'an, Xina: Emperador Ruizong de Tang (xinès:唐睿宗)va regnar com a emperador de la Dinastia Tang en dues etapes, com a cinquè emperador (684 a 690) i com a novè (710 a 712)
1043, Göttingen, Sacre Imperi: Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic, emperador i sant.
1298 o 1299, Gènova, República de Gènova: Iacopo da Varazze, arquebisbe i escriptor, autor de la Llegenda àuria.
1645, París, França: Marie de Gournay, escriptora, editora protofeminista i alquimista
1672, Hampton Court, Londres, Anglaterra: Henry Cooke, músic i compositor anglès
1762, Chalford, Gloucestershire, Anglaterra: James Bradley, Astrònom reial, conegut pels seus descobriments de l'aberració de la llum i de la nutació de l'eix de la Terra (n. 1692).
1793, París, França: Jean-Paul Marat, metge, periodista, polític i activista d'esquerres durant la Revolució Francesa
1886, Milàː Clara Maffei, salonnière i mecenes italiana (n. 1813).
1911, Madrid, Espanya: Trinitario Ruiz Capdepón, polític i advocat valencià
1921, oceà Atlàntic: Gabriel Lippmann, físic francès, Premi Nobel de Física de 1908
1926, Ankara, Turquia: Ahmed Shukri Bey, polític turc (executat).
1934, Christchurch, Nova Zelandaː Katherine Sheppard, política feminista i sugragista
1936, Istanbul, Turquiaː Fatma Aliye, primera novel·lista turca i pionera del feminisme del seu país
1947, Seaside, Oregon: Jimmie Lunceford, director d'orquestra de jazz estatunidenc ^{[cal citació]}
1951:
- Nikolaus Welter, escriptor, home d'estat i crític literari luxemburguès.
- Los Angeles, Califòrnia, EUA: Arnold Schoenberg, compositor austríac
1954, Coyoacán, Ciutat de Mèxic, Mèxic: Frida Kahlo, pintora mexicana
1966, Toledo: Victorio Macho, escultor castellanolleonès, un dels primers mestres de l'escultura contemporània espanyola
1970, Multan, Panjab, Pakistanː Klara Milch, nedadora austríaca jueva, medallista als Jocs Olímpics de 1912.
1974, Londres, Anglaterra: Patrick Maynard Stuart Blackett, físic anglès, Premi Nobel de Física de 1948
2006, Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Red Buttons, actor estatunidenc
2013, Cornwall (Connecticut), Estats Units: Marc Simont, il·lustrador i caricaturista catalano-estatunidenc.
2014, Johannesburg, Sud-àfrica: Nadine Gordimer, escriptora en anglès sud-africana
2017,
- Shenyang, Xina: Liu Xiaobo, intel·lectual, activista dels drets humans i pres polític guardonat del Premi Nobel de la Pau del 2010
- Lexington, Massachusetts, Estats Units: Charles William "Charlie" Bachman III, informàtic nord-americà, conegut pel desenvolupament dels primers sistemes de gestió de base de dades.
2020, Draveil: Nadine Cosentino, pintora i dissenyadora nord-catalana (n. 1947).

Festes i commemoracions

Santoral">modifica]

Església Catòlica">modifica]

Sants i beats al Martirologi romà (2011): Esdres, profeta (s. V aC); Silas i Urbà de Macedònia, dos dels Setanta deixebles; Serapió d'Alexandria, màrtir (212 ca.); Mèrope de Quios, màrtir (s. III-IV); Eugeni de Cartago, bisbe (505); Alexandre i trenta soldats màrtirs de Filomèlia (s. IV); Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic, emperador; Ernest de Neresheim, abat; Turià de Dol, abat (s. VII-VIII); Emmanuel Le Van Phung, màrtir (1859); Clelia Barbieri, fundadora (1870); Josep Wang Guiji, màrtir (1900); Pau Liu Jinde, màrtir (1900).
- Beats: Iacopo da Varazze, bisbe; Thomas Tunstal, màrtir (1616); Louis-Armand-Joseph Adam, Bartholomé Jarrige de la Morélie de Biars, preveres màrtirs (1794); Elisabeth Verchière i cinc companyes màrtirs (1794); Ferdinando Maria Baccilieri, sacerdot (1893); Mariano de Jesús Euse Hoyos, prevere (1926); Carlos Manuel Rodríguez Santiago, laic (1963).
Sants no inclosos al Martirologi: Joel (profeta); Just de Cornualla, monjo (s. V); Mildred de Minster, abadessa (734); Arnó de Würzburg, bisbe (892); a Xile i a l'Orde Carmelita: santa Teresa de Jesús de Los Andes, carmelita (1920).
Beats: Sara de Scetes, eremita (segles iv–v); Enric de Weiz, monjo (segle xiii).
Venerables: Roland de Chézery, abat (ca. 1200); Johannes Höver, fundador (1864).
Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Alfonso Gómez de Encinas, màrtir (1624).

Església Apostòlica Armènia (segons el calendari gregorià)

24 Margats (el 30 de juny del calendari julià): Jaume, germà del Senyor (s. I); Pere apòstol i Pau de Tars; Missió dels apòstols; Bàrbara, Gaspar i Maria de Swnik, neomàrtirs (1260).

Església Copta (segons el calendari gregorià)

6 Abib (el 30 de juny del calendari julià): Olimp, un dels Setanta Deixebles; Teodòsia, mare de Sant Aprocopi, màrtir, i companys; Bartomeu de Rosetta, màrtir.

Església Ortodoxa Etíop (segons el calendari gregorià)

6 Hamle (el 30 de juny del calendari julià): Ascensió al cel d'Esdres.

Església Ortodoxa Siríaca (segons el calendari gregorià)

Sants: Andreu apòstol i Simó el Zelota, apòstol; Daniel d'Edessa; Gregori Taumaturg de Neocesarea, bisbe, i Atanasi d'Alexandria el Gran, bisbe; Dia dels Dotze Apòstols; Pares de l'Església; Doctors de l'Església.

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

Se celebren els corresponents al 26 de juliol del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 30 de juny del calendari julià.

Sants: Sinaxi dels Dotze Apòstols; Basílides d'Alexandria, màrtir; Perpètua, màrtir; Evodi d'Antioquia, bisbe; 1040 Màrtirs; Pere de Sínope, màrtir; Andreu de Bogoliubsk, príncep (1174); Jordi del Mont Atos, monjo; Pere, zarèvitx de les Hordes, monjo (1290); Gelasi de Rimef (segle xiv); Esteve Uroš III Dečanski rei de Sèrbia màrtir (1338); Mikelis Paknanas d'Atenes, màrtir (1770); Sofroni d'Irkust, bisbe (1771); Esteve d'Omsk (1876); Nèstor d'Alaska, bisbe (1882); Timofej, prevere màrtir (1918); Teogenij, monjo màrtir (1939); Grigori, diaca màrtir (1940); Ivan, màrtir (1944); Milan Popovic, màrtir a Rmanj (ca. 1940).

Església Ortodoxa de Geòrgia

Santa Dinara de Gèorgia, reina.

Església Ortodoxa Grega

Sants Melitó, màrtir.

Església Evangèlica d'Alemanya

Sants Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic, emperador, i Cunegunda de Luxemburg, emperadriu.

Referències

↑ Weiss, Kenneth G. «The Soviet Involvement in the Ogaden War». Professional Paper 269. Center for Naval Analyses, Exèrcit dels Estats Units, pàg. 8.
↑ «¿Qué fue el Live Aid, qué artistas estuvieron y por qué se realizó?» (en castellà-us), 18-04-2020. .
↑ «Currículum vitae Pilar Ballarín». Comisión Interministerial de Ciencia y Tecnología, 22-01-2017. .
↑ «Montserrat Palau: "El 26 d'octubre a palau tot eren plors"». Vilaweb. .
↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
↑ «Emingerova, Katerina» (en txec). Český hudební slovník osob a institucí (Diccionari musical txec de persones i institucions). Centre de lexicografia musical. Departament de Musicologia, Facultat de Lletres, Universitat de Masaryk. Arxivat de l'original el 2021-05-12. .
↑ Díaz-Andreu, Margarita. «Margaret Murray» (en castellà). Arqueólogas. .
↑ Sabat Ercasty, Carlos «Comisión de Homenaje a María Eugenia Vaz Ferreira. Biografia». Ministerio de Instrucción Pública, 1954.
↑ «Salaria Kea». Abraham Lincoln Brigade Archives: Spanish Civil War History and Education. Arxivat de l'original el 2021-01-16. .
↑ «Marcella Pobbe» (en anglès). Bel Canto Society. .
↑ «Simone Veil | enciclopèdia.cat». .
↑ «Jeanne Loriod» (en anglès). The Independent, 16-02-2014. .
↑ «Naomi Shemer» (en anglès). The National Library of Israel. .
↑ «The Nobel Prize in Literature 1986» (en anglès). .
↑ «Cecília Marín i Gratacós». Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Galeria de Metges Catalans. .
↑ «Enyorarem Joan Parets». Diario de Mallorca, 13-07-2021. .
↑ Lewis, Mark Edward, 1954-. China's cosmopolitan empire : the Tang dynasty. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-03306-1.
↑ Ariño Verdú, Amparo. Mujeres en la historia del pensamiento (en castellà). Anthropos Editorial, 1997. ISBN 978-84-7658-504-7.
↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, . ISBN 2-85229-559-8.
↑ «James Bradley». Encyclopaedia Britannica. .
↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jean-Paul Marat» (en francès). .
↑ Del Beccaro, Felice. «CARRARA SPINELLI, Chiara (Clara)» (en italià). Enciclopedia Treccani. .
↑ «The Nobel Prize in Physics 1908» (en anglès). .
↑ «Kate Sheppard | NZHistory, New Zealand history online» (en anglès). .
↑ Haan, Francisca de; Daskalova, Krasimira; Loutfi, Anna. Biographical Dictionary of Women's Movements and Feminisms in Central, Eastern, and South Eastern Europe: 19th and 20th Centuries (en anglès). Central European University Press, 2006, pàg. 20-23. ISBN 978-963-7326-39-4.
↑ Neighbour, O. «Schoenberg ». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.25024 .
↑ «Frida Kahlo | enciclopèdia.cat». .
↑ «Klara Milch». Olympedia. .
↑ «The Nobel Prize in Physics 1948» (en anglès). .
↑ «Nadine Gordimer | enciclopèdia.cat». .
↑ «The Nobel Peace Prize 2010» (en anglès). .
↑ «Avis de décès de mrs Nadine Marie Madeleine Cosentino - Odella.fr». .
↑ «Kalender - 13. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. . Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
↑ Santi, beati e testimoni.

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:13 de juliol.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 13 de juliol

[1] Weiss, Kenneth G. «The Soviet Involvement in the Ogaden War». Professional Paper 269. Center for Naval Analyses, Exèrcit dels Estats Units, pàg. 8.

[2] «¿Qué fue el Live Aid, qué artistas estuvieron y por qué se realizó?» (en castellà-us), 18-04-2020. .

[3] «Currículum vitae Pilar Ballarín». Comisión Interministerial de Ciencia y Tecnología, 22-01-2017. .

[4] «Montserrat Palau: "El 26 d'octubre a palau tot eren plors"». Vilaweb. .

[5] Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.

[6] «Emingerova, Katerina» (en txec). Český hudební slovník osob a institucí (Diccionari musical txec de persones i institucions). Centre de lexicografia musical. Departament de Musicologia, Facultat de Lletres, Universitat de Masaryk. Arxivat de l'original el 2021-05-12. .

[7] Díaz-Andreu, Margarita. «Margaret Murray» (en castellà). Arqueólogas. .

[8] Sabat Ercasty, Carlos «Comisión de Homenaje a María Eugenia Vaz Ferreira. Biografia». Ministerio de Instrucción Pública, 1954.

[9] «Salaria Kea». Abraham Lincoln Brigade Archives: Spanish Civil War History and Education. Arxivat de l'original el 2021-01-16. .

[10] «Marcella Pobbe» (en anglès). Bel Canto Society. .

[11] «Simone Veil | enciclopèdia.cat». .

[12] «Jeanne Loriod» (en anglès). The Independent, 16-02-2014. .

[13] «Naomi Shemer» (en anglès). The National Library of Israel. .

[14] «The Nobel Prize in Literature 1986» (en anglès). .

[15] «Cecília Marín i Gratacós». Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Galeria de Metges Catalans. .

[16] «Enyorarem Joan Parets». Diario de Mallorca, 13-07-2021. .

[17] Lewis, Mark Edward, 1954-. China's cosmopolitan empire : the Tang dynasty. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-03306-1.

[18] Ariño Verdú, Amparo. Mujeres en la historia del pensamiento (en castellà). Anthropos Editorial, 1997. ISBN 978-84-7658-504-7.

[19] Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, . ISBN 2-85229-559-8.

[20] «James Bradley». Encyclopaedia Britannica. .

[21] Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jean-Paul Marat» (en francès). .

[:3-22] Del Beccaro, Felice. «CARRARA SPINELLI, Chiara (Clara)» (en italià). Enciclopedia Treccani. .

[23] «The Nobel Prize in Physics 1908» (en anglès). .

[24] «Kate Sheppard | NZHistory, New Zealand history online» (en anglès). .

[25] Haan, Francisca de; Daskalova, Krasimira; Loutfi, Anna. Biographical Dictionary of Women's Movements and Feminisms in Central, Eastern, and South Eastern Europe: 19th and 20th Centuries (en anglès). Central European University Press, 2006, pàg. 20-23. ISBN 978-963-7326-39-4.

[26] Neighbour, O. «Schoenberg ». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.25024 .

[27] «Frida Kahlo | enciclopèdia.cat». .

[28] «Klara Milch». Olympedia. .

[29] «The Nobel Prize in Physics 1948» (en anglès). .

[30] «Nadine Gordimer | enciclopèdia.cat». .

[31] «The Nobel Peace Prize 2010» (en anglès). .

[32] «Avis de décès de mrs Nadine Marie Madeleine Cosentino - Odella.fr». .

[33] «Kalender - 13. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. . Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.

[34] Santi, beati e testimoni.