3 de juliol

<<	Juliol 2024					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
1r	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30	31
Tots els dies

El 3 de juliol és el cent vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-cinquè en els anys de traspàs. Resten 181 dies per a acabar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1965,
- Barcelona: Els Beatles actuen a Barcelona.
- Barcelona: Obre la Cova del Drac, local musical que serà referent de la Nova Cançó.
1970: Accident aeri del Montseny de 1970, un avió de la companya anglesa Dan Air procedent de Manchester, es va estavellar al Massís del Montseny amb 112 passatgers a bord.
2006, València: L'Accident de metro a València del 2006 causat pel descarrilament d'un comboi a l'estació de Jesús, provoca més d'una quarantena de morts i ferits.
2015, El Govern balear aprova la derogació de la Llei de Símbols i l'amnistia dels expedientats per aquesta llei. El Parlament balear ho va confirmar el 6 d'octubre.

Resta del món

1620 - Ulm: la Unió Protestant, una coalició d'estats alemanys protestants, signa el Tractat d'Ulm amb l'emperador Ferran II.
1710 - Hannover (Alemanya): Rússia i el ducat de Brunswick-Lüneburg s'alien en el Tractat de Hannover de 1710 durant la Gran Guerra del Nord.
1720 - Castell de Frederiksborg (Dinamarca): Suècia i el Regne de Dinamarca i Noruega signen el Tractat de Frederiksborg que representà el final de la Gran Guerra del Nord entre aquests països. Dinamarca va guanyar el control del ducat de Slesvig.
1754 - Farmington (Pennsilvània, EUA): George Washington va patir la seva única derrota a la batalla de Great Meadows durant la Guerra Franco-Índia.
1850, Regne Unit: La Reina Victòria rep el cèlebre diamant Koh-i-Noor.
1880: Es publica el primer número de la revista Science.
1940 - Atac a Mers-el-Kébir, també conegut com a Operació Catapulta va ser un atac realitzat a l'Algèria francesa quan un grup de la Royal Navy britànica destruí gran part de la flota francesa allà ancorada.
1953 - Pakistan: Hermann Buhl aconsegueix fer la primera ascensió al Nanga Parbat.
1973: Hèlsinki (Finlàndia):Inici de la Conferència de Hèlsinki, o Conferència sobre Seguretat i Cooperació a Europa (CSCE), celebrada a Hèlsinki entre el 1972 i el 1975, era hereva del Tractat de Seguretat Col·lectiva a Europa, firmat a Moscou el 1954.
1988: és abatut el vol 655 d'Iran Air al sud de l'illa de Qeshm, a l'estret d'Ormuz, per un creuer llançamíssils estatunidenc provocant l'anorreament dels passatgers i la tripulació.

Naixements

Països Catalans

1754 - Carlet: Antoni Montesinos i Millo, mestre de capella i compositor valencià (m. 1822).
1903 - Els Hostalets d'en Bas: Mercè Bayona i Codina, poetessa catalana (m. 1972).
1911 - Gandesa: Joan Grijalbo, editor català (m. 2002).
1914 - Barcelona: Joan Vinyoli i Pladevall, poeta català (m. 1984).
1918 - Barcelona: Josep Rahola i d'Espona, enginyer industrial i polític català (m. 2023).
1933 - Barcelona: Carme Barbarà i Geniés, dibuixant de còmic i il·lustradora.
1940 - Barcelonaː Laura Almerich, guitarrista catalana, coneguda per la seva relació artística amb Lluís Llach (m. 2019).
1970 - Barcelona: Lolita Bosch, escriptora catalana.
1976 - Santpedorː Laura Vilagrà, politòloga i política catalana; ha estat alcaldessa de Santpedor i diputada al Parlament.

Resta del món

1517 - Huanggang, Hubei (Xina): Li Shizhen, metge, farmacòleg i erudit xinès de la Dinastia Ming (m. 1593).
1550 - Reifnitz, Eslovènia: Jacobus Gallus Carniolus, Jacob Handl o Jacob Handl-Gallus, compositor txec del Renaixement (m. 1591).
1590 - Bolonyaː Lucrezia Orsina Vizzana, important compositora del Renaixement, cantant i organista (m. 1662).

1842 - Hall in Tirol, Àustria: Otto Stolz, matemàtic austríac.
1854 - Hukvaldy, Moràvia, República Txeca: Leoš Janáček, compositor txec (m. 1928).
1860 - Hartford: Charlotte Perkins Gilman, escriptora, sociòloga i activista política estatunidenca (m. 1935).
1861 - Lowell, Massachusetts: Frederick Stark Pearson, enginyer i empresari nord-americà, fundador de la Barcelona Traction, Light and Power i dels Ferrocarrils de Catalunya (m. 1915).
1880 - Danzig, Imperi Alemany: Carl Schuricht, director d'orquestra alemany.
1883 - Praga, Imperi Austrohongarès: Franz Kafka, escriptor txec en llengua alemanya.
1888 - Madrid, Espanya: Ramón Gómez de la Serna, escriptor espanyol.
1897 - Surat, Índia: Hansa Jivraj Mehta, política i activista feminista (m. 1995).
1901 - East Liverpool, Ohio: Ruth Crawford Seeger, compositora nord-americana, especialista en música popular (m. 1953).
1927 - Teuven, Voeren, Bèlgica: Charles Vandenhove, arquitecte belga.
1930 - San Cristóbal de la Laguna, Canàries, Espanya: Antonio Cubillo, polític independentista canari.
1937 - Zlín, Txecoslovàquia: Tom Stoppard, dramaturg britànic d'origen txec.
1938 - Durham, Anglaterra: Jean Aitchison, lingüista, professora i investigadora britànica.
1939 - Berlín (Alemanya): Brigitte Fassbaender, mezzosoprano alemanya.
1950 - Hangzhou, Zheijiang (Xina): Zhang Kangkang (en xinès tradicional: 張抗抗; en xinès simplificat: 张抗抗; en pinyin: Zhāng Kàngkàng) és una de les escriptores més destacats del panorama literari xinès contemporani. Una de les principals representants del moviment literari anomenat "literatura de les cicatrius.
1951 - Port-au-Prince (Haití): Jean-Claude Duvalier, anomenat Bébé Doc o Baby Doc, polític haitià. Fou president d'Haití (m. 2014).
1959 - London (Ontario), Canadà: David Shore, guionista de sèries televisives.
1962 - Siracusa, Nova York, Estats Units: Tom Cruise, actor de cinema estatunidenc.
1965 - Elling, Frederikshavn, Dinamarca: Connie Nielsen, actriu danesa.
1987 - Heppenheim, Hessen, Alemanya: Sebastian Vettel, pilot de fórmula 1.
1973 - Davao, Filipines: Mimi Miyagi, actriu porno.

Necrològiques

Països Catalans

1431 - Bellesguard, Barcelonaː Violant de Bar, reina consort d'Aragó, València, Mallorca, Sardenya i Còrsega, duquessa de Girona, Atenes i Neopàtria i comtessa de Barcelona, Rosselló, Cervera i Cerdanya (n. ca. 1365).
1977 - Mafet (Urgell): Josep Maria Benet i de Caparà, advocat i militar català, primer president de la Unió Excursionista de Catalunya (n. 1905).
2000 - Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental): Enric Miralles i Moya, arquitecte català (n. 1955).
2009 - Barcelona: Assumpció Català i Poch, astrònoma i matemàtica (n. 1925).
2018 - Barcelona: Eva Serra i Puig, historiadora i activista política catalana, militant en favor de l'independentisme català.

Resta del món

683 - Roma: Lleó II, papa.
710 - Xi'an (Xina): Emperador Zhongzong de Tang (xinès: 唐中宗) 4t emperador de la Dinastia Tang (n. 656).
1904 - Budapest (Hongria): Theodor Herzl, en hongarès: Tivadar Herzl, en hebreu Benjamin Ze'ev (בנימין זאב), escriptor, dramaturg i periodista hongarès (n. 1860).
1964 - Londres, Regne Unit: Gertrud Bing, historiadora de l'art, acadèmica, bibliotecària i directora del Warburg Institute (n.1892).
1969 - Hartfield, Sussex, Anglaterra: Brian Jones, músic anglès de rock, membre dels Rolling Stones.
1971 - París, França: James Douglas Morrison, conegut com a Jim Morrison, músic estatunidenc, cantant de The Doors.
1977 - Chicagoː Gertrude Abercrombie, artista pintora americana, adscrita al corrent surrealista (n. 1909).
1985, Wetzlar (Alemanya): Germaine Krull, fotògrafa alemanya, figura essencial de la Nova Visió (n.1897).
2001 - Northamptonː Delia Derbyshire, compositora de música concreta, pionera en l'àmbit de la música electrònica (n. 1937).
2013 - Bucarest, Romania: Radu Vasile, polític, economista, poeta i historiador romanès.

Festes i commemoracions

Santoral">modifica]

Església Catòlica">modifica]

Sants al Martirologi romà: Tomàs apòstol; Memnó i Sever de Wiza, màrtirs; Anatoli de Laodicea, bisbe (280); Marc, Mucià i Pau de Mèsia, màrtirs (s. IV); Heliodor d'Altino, bisbe (405); Anatoli de Constantinoble, patriarca (458); Lleó II papa; sant Raimon Gairard, mestre; Josep Nguyen Dinh Uyen, màrtir (1838); Felip Phan Van Minh, màrtir (1853); Pere Zhao Mingzhen, Joan Baptista Zhao Mingxi, màrtirs (1900).
- Beats: Anna Maria Mogas, fundadora de les Franciscanes Missioneres de la Mare del Diví Pastor.
Sants: Jacint de Capadòcia, màrtir (ca. 120); Dàtus de Ravenna, bisbe (190); Ireneu i Mustiola de Chiusi, màrtirs (270); Pau, màrtir (s. IV); Trifó i dotze màrtirs d'Alexandria; Eulogi i companys màrtirs de Constantinoble (ca. 365); Germà de Man, bisbe (ca. 474); Byblig o Públic de Gal·les (s. V); Bladus de Man, bisbe; Gunthiern de Bretanya, abat de Kemperle (ca. 500); Cil·leni de Iona, abat (ca. 752); Gutagó de Oostkerk, reclòs (s. VIII); Maelmuire O'Gorman, abat de Knock (1167).
Venerable Joseph Lenzel, màrtir (1942).

Església Copta

Gabriel arcàngel: consagració de l'església a el-Nakloun, Fajjum; Josuè, cabdill d'Israel.

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

Se celebren els corresponents al 16 de juliol del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (calendari gregorià)

Corresponen als sants del 20 de juny del calendari julià.

Sants Inna, Pinna i Rimma d'Escítia, màrtirs (s. I-II); Leuci de Brindisi, bisbe (180); Africà, monjo; Pau, Ciríac, Paula, Feliciana, Tomàs, Fèlix, Martiri, Vatali, Crispí i Emili de Tomi, màrtirs (290); Arístocles, Demetrià i Atanasi de Xipre, màrtirs (306); Metodi de Patara, màrtir (312); Crescenci, màrtir; Estudi de Constantinoble, fundador del monestir de Studion (s. V); Adalbert de Magdeburg, arquebisbe (981); translació (956-970) de les restes dels apòstols Andreu, Tomàs i Joan, de Lluc l'Evangelista, d'Eliseu i Llàtzer de Betània a l'església dels Sants Apòstols de Constantinoble; Mina de Polotsk (1116); Gleb de Vladímir, príncep (1175); Calixt de Constantinoble, patriarca (ca. 1363); Nicolau Cabàsilas, teòleg (1371); Rafael de Lesbos, monjo i màrtir (1463); Gurias de Kazan (1630, translació de les relíquies); Tots els Sants del Mont Atos; a Ohrid: Naüm d'Ocrida, missioner.

Esglésies luteranes

Sant Tomàs apòstol; Església Evangèlica d'Alemanya: Aoni Paleari, humanista (1570).

Esglésies anglicanes

Sant Tomàs apòstol.

Referències

↑ «Barcelona: Éxito clamoroso de los "Beatles"». La Vanguardia, 04-07-1965, pàg. 36.
↑ Gallart, Ignasi «S.O.S al Montseny». Sàpiens , núm. 93, juliol 2010, p. 42-47. ISSN: 1695-2014.
↑ Riera, Antoni. «El Govern deroga la Llei de Símbols i anul·la els recursos en defensa del TIL», 03-07-2015. .
↑ Jean Marie, Lafont. Maharaja Ranjit Singh: lord of the five rivers (en anglès). Oxford University Press, 2002, p.140. ISBN 0195661117.
↑ ^5,0 ^5,1 ^5,2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
↑ Aviñoa, Xosé. Història de la música catalana, valenciana i balear: Cronologia universal. Barcelona: Ed. 62, 2004, p. 54. ISBN 9788429747003. Altres autors, seguint Constantí Llombart. Valencia antigua y moderna. València: Aguilar, 1887, p. 178. , donen com a data de naixement l'any 1748.
↑ «Recordant a Mercè Bayona i Codina». Ajuntament de La Vall d'en Bas, 08-03-2017. .
↑ «Joan Vinyoli i Pladevall | enciclopèdia.cat». .
↑ «Carmen Barbará» (en anglès). Lambiek Comiclopedia. .
↑ «Laura Almerich i Santacreu | enciclopèdia.cat». .
↑ «Lolita Bosch i Sans | enciclopèdia.cat». .
↑ «Laura Vilagrà Pons». Esquerra Republicana de Catalunya. .
↑ «Li Shizhen: El sabio doctor de la dinastia Ming» (en castellà). Instituto Confucio, setembre 2016. .
↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
↑ «VIZZANI, Lucrezia» (en italià). Dizionario Biografico Treccani. .
↑ «Leoš Janáček». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
↑ Showalter, Elaine; Baechler, Lea; Litz, A. Walton. Modern American Women Writers (en anglès). Simon and Schuster, 1993-09-27, p. 97. ISBN 978-0-02-082025-3.
↑ «Franz Kafka | enciclopèdia.cat». .
↑ «Ruth Crawford Seeger» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. .
↑ Birthdays, The Guardian , 03-07-2014.
↑ Randel, Don Michael. The Harvard Concise Dictionary of Music and Musicians (en anglès). Harvard University Press, 1999, p. 224. ISBN 978-0-674-00084-1.
↑ Lévy, André. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.
↑ Varela Rodríguez, Mª Elisa. «Moments històrics de les dones a Catalunya. La cultura a la cort: Violant De Bar». Biblioteca Virtual de Investigación Duoda. Universitat de Barcelona, 08-02-2017. .
↑ «Enric Miralles i Moya | enciclopèdia.cat». .
↑ «Maria Assumpció Català i Poch | enciclopèdia.cat». .
↑ «Eva Serra i Puig | enciclopedia.cat». .
↑ Lewis, Mark Edward, 1954-. China's cosmopolitan empire : the Tang dynasty. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-03306-1.
↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
↑ «Cat & I or Gertrude Abercrombie Self-Portrait» (en anglès). National Portrait Gallery. Smithsonian. .
↑ «Germaine Krull» (en anglès). MoMA. Object Photo. .
↑ Hodgson, Brian «Delia Derbyshire. Pioneer of electronic music who produced the distinctive sound of Dr Who». The Guardian, 07-07-2001.
↑ «Kalender - 3. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. . Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
↑ Santi, beati e testimoni.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 3 de juliol

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:3 de juliol.

[1] «Barcelona: Éxito clamoroso de los "Beatles"». La Vanguardia, 04-07-1965, pàg. 36.

[Sapiens-2] Gallart, Ignasi «S.O.S al Montseny». Sàpiens , núm. 93, juliol 2010, p. 42-47. ISSN: 1695-2014.

[3] Riera, Antoni. «El Govern deroga la Llei de Símbols i anul·la els recursos en defensa del TIL», 03-07-2015. .

[4] Jean Marie, Lafont. Maharaja Ranjit Singh: lord of the five rivers (en anglès). Oxford University Press, 2002, p.140. ISBN 0195661117.

[:0-5] 5,0 ^5,1 ^5,2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.

[6] Aviñoa, Xosé. Història de la música catalana, valenciana i balear: Cronologia universal. Barcelona: Ed. 62, 2004, p. 54. ISBN 9788429747003. Altres autors, seguint Constantí Llombart. Valencia antigua y moderna. València: Aguilar, 1887, p. 178. , donen com a data de naixement l'any 1748.

[7] «Recordant a Mercè Bayona i Codina». Ajuntament de La Vall d'en Bas, 08-03-2017. .

[8] «Joan Vinyoli i Pladevall | enciclopèdia.cat». .

[9] «Carmen Barbará» (en anglès). Lambiek Comiclopedia. .

[10] «Laura Almerich i Santacreu | enciclopèdia.cat». .

[11] «Lolita Bosch i Sans | enciclopèdia.cat». .

[12] «Laura Vilagrà Pons». Esquerra Republicana de Catalunya. .

[13] «Li Shizhen: El sabio doctor de la dinastia Ming» (en castellà). Instituto Confucio, setembre 2016. .

[14] Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.

[15] «VIZZANI, Lucrezia» (en italià). Dizionario Biografico Treccani. .

[16] «Leoš Janáček». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.

[17] Showalter, Elaine; Baechler, Lea; Litz, A. Walton. Modern American Women Writers (en anglès). Simon and Schuster, 1993-09-27, p. 97. ISBN 978-0-02-082025-3.

[18] «Franz Kafka | enciclopèdia.cat». .

[19] «Ruth Crawford Seeger» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. .

[20] Birthdays, The Guardian , 03-07-2014.

[21] Randel, Don Michael. The Harvard Concise Dictionary of Music and Musicians (en anglès). Harvard University Press, 1999, p. 224. ISBN 978-0-674-00084-1.

[22] Lévy, André. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.

[23] Varela Rodríguez, Mª Elisa. «Moments històrics de les dones a Catalunya. La cultura a la cort: Violant De Bar». Biblioteca Virtual de Investigación Duoda. Universitat de Barcelona, 08-02-2017. .

[24] «Enric Miralles i Moya | enciclopèdia.cat». .

[25] «Maria Assumpció Català i Poch | enciclopèdia.cat». .

[26] «Eva Serra i Puig | enciclopedia.cat». .

[27] Lewis, Mark Edward, 1954-. China's cosmopolitan empire : the Tang dynasty. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-03306-1.

[28] Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.

[29] «Cat & I or Gertrude Abercrombie Self-Portrait» (en anglès). National Portrait Gallery. Smithsonian. .

[30] «Germaine Krull» (en anglès). MoMA. Object Photo. .

[31] Hodgson, Brian «Delia Derbyshire. Pioneer of electronic music who produced the distinctive sound of Dr Who». The Guardian, 07-07-2001.

[32] «Kalender - 3. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. . Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.

[33] Santi, beati e testimoni.