3 de desembre

<<	Desembre 2024					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
						1r
2	3	4	5	6	7	8
9	10	11	12	13	14	15
16	17	18	19	20	21	22
23	24	25	26	27	28	29
30	31
Tots els dies

El 3 de desembre és el tres-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs. Queden 28 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1842 - Barcelona: per sufocar una revolta popular, l'exèrcit espanyol, comandat pel general Espartero, bombardeja la ciutat des del castell de Montjuïc.
1899 - Barcelona: un grup d'estudiants funda la Institució Catalana d'Història Natural, actualment (novembre del 2004) filial de l'Institut d'Estudis Catalans.
1965 - Girona: Són aprovades en Consell de Ministres les obres de canalització del riu Onyar, al seu pas per Girona.
1991 - Barcelona: s'inaugura l'escultura A Lluís Millet, de l'artista Josep Salvadó Jassans ubicada davant del Palau de la Música Catalana.
2022 - Sant Andreu de Palomar, Barcelona: queda fora de servei l'antiga estació de Sant Andreu Comtal, que, estant 168 anys en servei, havia esdevingut l'estació ferroviària més antiga en servei de Catalunya.

Resta del món

1800 - Hohenlinden (Baviera, Alemanya): l'exèrcit de la Primera República Francesa guanya de manera decisiva la batalla de Hohenlinden contra les forces d'Àustria i de l'electorat de Baviera.
1967 - Ciutat del Cap (Sud-àfrica): Christiaan Barnard fa el primer trasplantament de cor entre humans amb èxit.
1984 - Bhopal, L'Índia: s'hi esdevé el desastre de Bhopal, en què hi ha una fuita d'isocianat de metil a l'empresa de pesticides Union Carbide i moren més de 20.000 persones. L'empresa no es fa responsable dels danys.

Naixements

Joan Francesc Mira (n. 1939)

Països Catalans

1628 - Verdú, Urgell: Joan Prim i Segarra, compositor i organista català (m. 1692).

1729 - Olot, la Garrotxa: Antoni Soler i Ramos, compositor i organista català (m. 1783).
1833 - Barcelona: Francisca Soler de Ros, popularment Paca Soler, primera actriu catalana (m. 1884).
1899 - Barcelona: Noel Clarasó i Serrat, escriptor català.
1917 - València: Angelina Alòs i Tormo, ceramista catalana (m. 1997).
1939 - València: Joan Francesc Mira, escriptor, antropòleg i sociòleg valencià.
1954 - Logronyo: Anna Montero i Bosch, poeta i traductora valenciana.
1955 - Ripoll: Dolores Serrat Moré, política espanyola, inventora del «lapao».
1956 - Barcelonaː Mireia Ros, actriu, productora i directora catalana de cinema, teatre i televisió.
1965 - Barcelona, Barcelonès: Miquel Illescas i Córdoba, jugador d'escacs català.
1968 - Manresa: Mireia Pintó, mezzosoprano i cantant d'òpera catalana.
1975 - Sagunt, Camp de Morvedre: Teresa Garcia i Muñoz, enginyera i política valenciana.

Resta del món

1596 - Cremona, Itàlia: Nicolò Amati, constructor de violins italià (m. 1684).
1842 - Dunstable: Ellen Swallow Richards, enginyera industrial i química ambiental dels Estats Units (m. 1911).
1857 - Berdychiv, Imperi Rus: Joseph Conrad, escriptor de pares polonesos nacionalitzat britànic (m. 1924).
1883 - Mittersill (Àustria): Anton Webern, compositor austríac (m. 1945).
1886 - Örebro (Suècia): Manne Siegbahn, físic suec, Premi Nobel de Física de 1924 (m. 1978).
1895 - Viena: Anna Freud, psicoanalista, fundadora de la psicoanàlisi en els nadons (m. 1982).
1898 - Berlín: Dörte Helm, artista alemanya, membre de la Bauhaus (m. 1941).
1900 - Viena (Imperi austrohongarès): Richard Kuhn, químic austríac, Premi Nobel de Química de 1938 (m. 1967).
1911 - Milà: Nino Rota, compositor italià.
1924
- Viena, Àustria: Edwin Salpeter, astrofísic.
- Filadèlfia (Pennsilvània): John W. Backus, informàtic estatunidenc.
1930 - París (França): Jean-Luc Godard ,ex-crític i director de cinema franco-suís.
1933 - Amsterdam (Països Baixos): Paul Jozef Crutzen, químic neerlandès, Premi Nobel de Química de l'any 1995.
1936 - Bonn, Alemanya: Max Cahner, editor, polític i historiador de la literatura catalana (m. 2013).
1942 - Wuppertal: Alice Schwarzer, periodista, escriptora i editora alemanya, figura històrica del feminisme alemany.
1949 - Montevideo: Lilián Celiberti, mestra i feminista uruguaiana.
1951 - Madrid, Mercedes Cabrera, política, politòloga, historiadora i professora universitària espanyola, Ministra d'Educació, Política Social i Esports d'Espanya entre 2006 i 2009.
1953 - Fort-de-France (Martinica): Patrick Chamoiseau, escriptor francès, Premi Goncourt 1992.
1956 - Skaryszew, Polònia: Ewa Kopacz, metgessa i política polonesa que ha estat primera ministra de Polònia i eurodiputada.
1960 -
- Chicago: Daryl Hannah, actriu estatunidenca.
- Fort Bragg, Carolina del Nord: Julie Anne Smith, més coneguda com a Julianne Moore, actriu estatunidenca.
1970 - Woodstock, Nova York: Amy Helm, cantautora nord-americana.
1971 -
- Sundsvall: Kristina Sandberg, novel·lista sueca.
- Cospicua: Simone Inguanez, escriptora i poetessa de Malta, que escriu els seus poemes en llengua maltesa.
1980 - Sarajevo: Zlata Filipovic, escriptora bosniana, autora d'El diari de Zlata.
1985 -
- Berlín, Alemanya Occidental: Sıla Şahin, actriu alemanya.
- Toluca, Mèxic: Margarita Hernández Flores, corredora de llarga distància i maratoniana mexicana.
- Allentown, EUA: Amanda Seyfried, actriu i cantant estatunidenca.
- Gaza, Palestina: Faris Odeh, nen palestí que va esdevenir un símbol popular a causa d'una cèlebre fotografia, feta durant la Segona Intifada, on se'l veu llançant una pedra a un tanc israelià (m. 2000).
1988 - Dourados (Mato Grosso do Sul, Brasil): Keirrison de Souza Carneiro, futbolista brasiler.
1995 - Uccle, Bèlgica: Angèle, cantautora i instrumentista belga francòfona.

Necrològiques

Països Catalans

1923 - París: Roseta Mauri i Segura, ballarina catalana, musa i inspiradora de molts artistes impressionistes (n. 1850).
1933 - Sabadell: Filomena Fournols i Bayard, pintora catalana.
1956 - Montuïri, Mallorca: Catalina Pocoví Mayol, glosadora i pagesa mallorquina.
1959 - Cala Major, Palma: Maria Mayol i Colom, escriptora, pedagoga, política i activista cultural mallorquina (n. 1883).
1967 - Barcelona: Agustí Esclasans i Folch, escriptor i poeta català (n. 1895).
1971 - Madrid: Rafael Rivelles Guillem, actor valencià (n. 1898).
1980 - Barcelona: María Cora Muñoz Raga –Cora Raga–, mezzosoprano valenciana (n. 1893).
1993 - Elxː Francisca Vázquez Gonzálvez –Frasquita–, dirigent socialista valenciana (n. 1907).
1994 - Madrid: Víctor d'Ors i Pérez-Peix, arquitecte i urbanista (n. 1909).
1996 - Barcelona: Joaquim Ventalló i Vergés, periodista, polític, traductor, poeta i publicista català.

Resta del món

1763 - Carl August Thielo, compositor danès del Barroc.
1894 - Upolu, Samoa: Robert Louis Stevenson, escriptor escocès (44 anys).
1919 - Llemotges, Occitània: Pierre-Auguste Renoir, pintor francès (78 anys).
1938 - Milà: Antonia Pozzi, poeta italiana (n. 1912).
1942 - Sant Amanç-Talenda, Alvèrnia: Blanca Selva i Henry, pianista, pedagoga, musicòloga, escriptora i compositora (n. 1884).
1949 - Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Maria Uspénskaia , actriu de cinema russa.
1964 - Madridː Elisa Soriano Fisher, oftalmòloga i mestra espanyola, figura destacada del feminisme associatiu (n. 1891).
1972 - Madrid: Pura Maortua, directora teatral espanyola del segle xx (n. 1883).
2000 - Chicagoː Gwendolyn Brooks, escriptora i professora estatunidenca, guanyadora del Premi Pulitzer (n. 1917).
2003 - Madrid: Dulce Chacón, escriptora en espanyol.
2009 - Little Humby, Regne Unit: Richard Todd, actor anglès.
2015 - Ciutat de Mèxic: Juan María Alponte, periodista, catedràtic i historiador espanyol, nacionalitzat mexicà.
2021 - Ankara, Turquia: Güldal Akşit, política turca. (n. 1960)

Festes i commemoracions

Dia Internacional de l'Èuscar
Dia internacional dels discapacitats
Diada de Navarra
Sants: Sofonies, profeta; Francesc Xavier; Claudi, Hilària, Jasó i Maure, màrtirs; Luci de Britànnia, rei britó llegendari; venerable Ponç Carbonell, franciscà.

Referències

↑ «Acuerdos del Consejo de Ministros. Obras públicas» (en castellà) p. 5. La Vanguardia, 04-12-1965. .
↑ Artís i Benach, Pere, 1940-. Pedres vives : Palau de la Música Catalana : Patrimoni de la Humanitat. Barcelona: Barcino, 1998. ISBN 84-7226-682-6.
↑ «Adeu emocionat a l'últim tren que ha circulat per la històrica estació de Sant Andreu Comtal». CCMA, 03-12-2022. Arxivat de l'original el 2013-07-11. .
↑ «Satisfactorio trasplante cardíaco». La Vanguardia, 05-12-1967. .
↑ Morell i Montadi, Carme. El teatre de Serafí Pitarra. L'Abadia de Montserrat, 1995, p. 122–123. ISBN 9788478266616 .
↑ «Ontdek keramist Angelina Alós» (en neerlandès). .
↑ «Anna Montero i Bosch | enciclopèdia.cat». .
↑ Cosculluela Ripoll, Ferran. «Los cambios de 'la Dolors'» (en castellà). El Periódico, 15-05-2013. .
↑ «Mireia Ros». MCU Times. Arxivat de l'original el 2021-10-25. .
↑ «Mireia Pintó (Künstler) | Opera Online - Die Website für Opernliebhaber» (en alemany). .
↑ «Fitxa de la diputada. Teresa García Muñoz». Corts Valencianes. .
↑ «Ellen Swallow Richards | Biography & Facts» (en anglès). .
↑ «Joseph Conrad | enciclopèdia.cat». .
↑ «Anna Freud | enciclopèdia.cat». .
↑ «Dörte Helm, icône touche-à-tout du Bauhaus» (en francès). Du Grand Art. .
↑ «Edwin E. Salpeter | American astronomer» (en anglès). .
↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
↑ Stolz, Alexandra. «Le Journal International - Archives» (en francès), 20-11-2013. .
↑ «Archivo Sociedades en Movimiento | Entrevista a Lilián Celiberti» (en castellà). Archivo Sociedades en Movimiento, 26-09-2019. .
↑ «IX Legislatura (2008-2011). Cabrera Calvo-Sotelo, Mercedes» (en castellà). Congreso de los Diputados. .
↑ «Auteurs français contemporains (C) - aLaLettre». .
↑ «CIDOB». .
↑ «Daryl Hannah: biografía y filmografía» (en castellà). AlohaCriticón, 09-03-2016. .
↑ «Julianne Moore | enciclopèdia.cat». .
↑ «Amy Helm's Concert & Tour History | Concert Archives». .
↑ «Kristina Sandberg». Goodreads. .
↑ «Simone Inguanez». La vaca cega. Magazine sobre Història. .
↑ Hudson, Cindy. «Interview with Author Zlata Filipovic» (en anglès americà), 17-02-2010. .
↑ Federación Mexicana De Asociaciones De Atletismo, A.C. «HISTORIAL ATLETICO - Margarita Hernández Flores» (en castellà). Arxivat de l'original el 16 d'agost de 2016. .
↑ «Me ha gustado esta nota en https://www.abc.com.py/edicion-impresa/suplementos/cultural/2023/12/03/un-nino-frente-a-un-tanque/» (en castellà). abc.com.py, 03-12-2023. .
↑ «Angèle, chanteuse compositrice» (en francès). Mokaddict. .
↑ Massó i Carballido, Jaume. «Rosa Mauri i la ciutat on hauria volgut néixer». Museu de Reus, 18-04-2019. Arxivat de l'original el 2020-07-23. .
↑ La Vanguardia, 14-12-1933, p. 2.
↑ Miralles i Monserrat, Joan. Onomàstica i literatura. L'Abadia de Montserrat, 1996, p. 123. ISBN 978-84-7826-713-2.
↑ «María Mayol Colom» (en castellà). Real Academia de la Historia. .
↑ «Maria Cora Muñoz i Raga | enciclopèdia.cat». .
↑ «Vázquez Gonzálvez, Francisca» (en castellà). Fundación Pablo Iglesias. Diccionario Biográfico del Socialismo Español. .
↑ «COAM - VÍCTOR D'ORS PÉREZ-PEIX, FONDOS ARCHIVO COAM». .
↑ «Robert Louis Stevenson | British author» (en anglès). .
↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Auguste Renoir» (en francès). .
↑ West, Rebecca. Rinaldina Russell. Italian Women Writers: A Bio-Bibliographical Sourcebook. Greenwood Press, 1994, p. 333–343. ISBN 978-0313283475.
↑ «Blanca Selva i Henry». CIVTAT. Ideari d'Art i Cultura. .
↑ «Elisa Soriano Fischer - Real Academia de Doctores de España». .
↑ Tavera, Susanna. «Pura Maortua Lombera». Real Academia de la Historia. .
↑ «Gwendolyn Brooks | enciclopèdia.cat». .
↑ «Richard Todd | Irish actor» (en anglès). .
↑ «Euskararen Nazioarteko Eguna» (en èuscar). Donostiako Euskara Zerbitzua, n.d. Arxivat de l'original el 2 de novembre 2020. .

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:3 de desembre.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 3 de desembre