Abron (llengua)

Infotaula de llenguaAbron
Altres nomsBron, Brong, Doma, Gyaman
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants1.183.000 (ethnologue) - 1.606.000(joshuaproject) - 1.146.000
Autòcton deBrong-Ahafo, Gontougo
EstatGhana
Costa d'Ivori
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses
llengües kwa
llengües nyo
llengües potou-tano
llengües tano central Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3abr Modifica el valor a Wikidata
SILabr
Glottologabro1238 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueabr Modifica el valor a Wikidata
IETFabr Modifica el valor a Wikidata

L'abron (o bron, brong, doma, o gyaman) és una llengua o un dialecte major de les llengües àkans. És la llengua materna dels brongs, que viuen a Ghana i a Costa d'Ivori. Hi ha entre 1.183.000 (1988), 1.606.000.000 (joshuaproject) i 1.146.000 brongs. El seu codi ISO 639-3 és abr i el seu codi al glottolog és abro1238.

Família lingüística i classificació

L'abron és una llengua o un dialecte major de les llengües àkans juntament amb l'àkan pròpiament dit i el wasa. Aquestes formen part del grup lingüístic de les llengües tanos centrals, que formen part de les llengües potou-tanos, que són llengües nyos i que elles mateixes són llengües kwa, que formen part de la gran família lingüística de les llengües nigerocongoleses. Segons el glottolog, aquestes tres llengües són llengües akàniques, que són llengúes tano centrals.

Geolingüística i pobles veïns

Abron a Ghana

A Ghana hi ha entre 927.000 (peoplegroups), 1.050.000 (ethnologue - 2003) i 1.406.000 (joshuaproject) abrons.

El territori abron està situat a la regió Brong-Ahafo. En el seu extrem oriental hi ha la ciutat d'Atebubu i a l'extrem occidental limita amb Costa d'Ivori. El seu extrem més meridional està situat a l'oest del poble de Mim i el seu extrem més septentrional està a pocs quilòmetres al sud de Kintampo. Sunyani i Techiman són les ciutats principals del seu territori.

Els brongs ghanesos limiten amb els nafaanres, els bondoukou kulangos, els ligbis i els degs al nord i amb els àkans al sud.

Abron a Costa d'Ivori

A Costa d'Ivori hi ha entre 133.000 (ethnologue, 1993), 200.000 (joshuaproject) i 219.000 (peoplegroups) abrons.

El territori abron de Costa d'Ivori està situat a les subprefectures de Tanda i Bondoukou, a la regió de Gontougo, al nord-est del país. El seu punt més meridional està situat al sud-est de Koun-Fao i el seu punt més septentrional està al nord de Sapli-Ségpingo. Bondoukou i la frontera amb Ghana està a l'est del territori abron i el seu punt més occidental està situat a l'oest de Tanda.

El poble abron és el grup kwa que està situats més al nord-est del país. Aquest limita amb els boundokou kulangos al nord i nord-oest i amb els anyins, al sud i sud-oest.

Sociolingüística, estatus i ús de la llengua

L'ebrié és una llengua desenvolupada (EGIDS 5) a Ghana: Està estandarditzada té literatura i gaudeix d'un ús vigorós per persones de totes les edats i generacions tant en la llar com en societat en tots els àmbits tot i que no és totalment sostenible. A Costa d'Ivori, és una llengua vigorosa (EGIDS 6a), és utilitzada per persones de totes les edats i generacions però no està estandarditzada.

Menys de l'1% dels brongs ghanesos aprenen l'abron com a primera llengua i entre el 25 i el 50% l'aprenen com a segona llengua. Des de 2004 s'han engegat programes educatius en llengua abron. L'abron s'escriu en alfabet llatí des del 1975. Els brongs ghanesos també parlen l'àkan i l'anglès, llengua oficial del país; alguns també parlen el bondoukou kulango i el jula.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Abron, a language of Côte d'Ivoire». ethnologue. .
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Language: Abron». joshuaproject. .
  3. ↑ 3,0 3,1 «People name: Brong of Ghana». peoplegroups. .
  4. ↑ 4,0 4,1 «Language: Abron». glottolog. .
  5. ↑ «Akan». ethnologue. .
  6. ↑ 6,0 6,1 «People name: Brong of Ghana» (en anglès). peoplegroups. .
  7. ↑ «Mapa lingüístic de Ghana. L'abron és el número 31». ethnologue. .
  8. ↑ 8,0 8,1 «People name: Brong of Cote d'Ivoire» (en anglès). peoplegroups. .
  9. ↑ «Mapa lingüístic de Costa d'Ivori. L'abron és el número 16». ethnologue. .
  10. ↑ «Abron in the Language Cloud» (en anglès). ethnologue. .

Bibliografia

  • Tauxier, Louis. 1921. Le noir de Bondoukou: Koulangos, Dyoulas, Abrons, etc. Paris: Ernest Leroux. 838pp. (també conté vocabularis en àkan (Hintze 1959:33).)
  • Timyan-Ravenhill, Judith. 1983. L'Abron. A: Hérault, Georges (ed.), Atlas des langues kwa de Cote d'Ivoire, 83-128. Abidjan &Paris: Inst. de Linguistique Appliquée (ILA); Agence de Coopération Culturelle et Technique (ACCT).
  • Dolphyne, Florence Abena. 1979. The Brong (Bono) dialect of Akan. A: Arhin, Kwame (ed.), Brong kyempim, 88-118. Accra: Afram.
  • Dolphyne, Florence Abena. 1976. Delafosse's Abron wordlist in the light of a Brong dialect survey. A: Trutenau, H. M. J. (ed.), Languages of the Akan area: papers in western Kwa linguistics and on the linguistic geography of the area of Ancient Begho (Transactions of the Linguistic Circle of Accra, III), 35-46. Basel: Basler Afrika Bibliographien (BAB).

Enllaços externs