République de Côte d'Ivoire (fr) | |||||
Himne | L'Abidjanaise | ||||
---|---|---|---|---|---|
Lema | «Union – Discipline – Travail» «Unity – Discipline – Work» «Единство - дисциплина - труд» | ||||
Epònim | vori d'elefant i costa | ||||
Localització | |||||
| |||||
Capital | Yamoussoukro (1983–) | ||||
Conté la subdivisió | Agnéby (en) Alt Sassandra Bafing Bas-Sassandra Region (en) Comoé Meridional Denguélé Region (en) Dix-Huit Montagnes (en) Gôh Lacs Lagunes Marahoué Moyen-Cavally (en) Moyen-Comoé (en) N'Zi Savanes Region (en) Sud-Bandama (en) Vallée du Bandama Worodougou districte de Zanzan (oc) | ||||
Població humana | |||||
Població | 24.294.750 (2017) (75,34 hab./km²) | ||||
Gentilici | ivorià, ivoriana, ivorians, ivorianes | ||||
Idioma oficial | francès | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 322.463 km² | ||||
Banyat per | oceà Atlàntic | ||||
Punt més alt | Mount Richard-Molard (1.752 m) | ||||
Punt més baix | golf de Guinea (0 m) | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | 1960 | ||||
Organització política | |||||
Forma de govern | república | ||||
• President | Alassane Ouattara (2010–) | ||||
• Primer Ministre | Robert Beugré Mambé (2023–) | ||||
Òrgan legislatiu | Parlament de Costa d'Ivori , | ||||
Membre de | |||||
PIB nominal | 71.811.075.955 $ (2021) | ||||
Moneda | franc CFA de l'Àfrica Occidental | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Fus horari | |||||
Domini de primer nivell | .ci | ||||
Prefix telefònic | +225 | ||||
Telèfon d'emergències | 180, 185, 110, 111 i 170 | ||||
Codi país | CI | ||||
Lloc web | gouv.ci |
Costa d'Ivori (en francès Côte d'Ivoire, que és l'únic nom oficial del país) és una república de l'Àfrica Occidental que limita a l'oest amb Libèria i Guinea, al nord amb Mali i Burkina Faso, a l'est amb Ghana i al sud amb el golf de Guinea. La capital és Yamoussoukro, tot i que la ciutat principal és l'antiga capital, Abidjan. És un dels països més pròspers de l'Àfrica occidental, si bé el seu desenvolupament econòmic ha estat afectat per una convulsa vida política, agreujada per la corrupció oficial i el refús d'adoptar les reformes necessàries.
Antiga colònia francesa, va obtenir la independència el 1960.
Com que el país tenia un nom diferent en cada llengua, a causa de la traducció literal del nom francès (Ivory Coast en anglès, Costa de Marfil en espanyol, Elfenbeinküste en alemany, Costa d'Avorio en italià, etc.), el govern ivorià va voler posar-hi fi de manera oficial i l'octubre de 1985 va demanar que el país fos conegut arreu i en qualsevol llengua com a Côte d'Ivoire. I de fet, segons la llei nacional, el nom de l'estat no pot ser traduït del francès.
El nom li va ser donat pels colons francesos pel fet que a la regió es practicava un intens comerç d'aquest material, l'ivori, extret dels ullals de l'elefant africà. En els anys vuitanta, el govern del país va demanar que s'utilitzés el nom francès, Côte d'Ivoire, en tots els idiomes, per evitar la confusió causada per la diversitat dels exònims (Ivory Coast, Costa de Marfil, Elfenbeinküste, Norsunluurannikko, etcètera).
El territori està habitat des del paleolític superior, com proven algunes restes trobades, malgrat les dificultats per a l'arqueologia per les condicions del terreny i per la manca de tradició d'excavacions al país. A l'època antiga al nord es van establir pobles saharians i al sud els Krus, vinguts de Libèria. Els diferents pobles es van organitzar en ciutats estat que sobrevivien gràcies a les rutes comercials i sense límits precisos.
Els primers colonitzadors europeus van ser els portuguesos, qui van batejar el país per la quantitat d'ivori que hi van trobar. A final del segle xviii va aviar el colonialisme francès, amb la conversió al catolicisme dels principals líders tribals, tot i que no va esdevenir propietat oficial de França fins al 1893.
Els africans van ajudar França durant la Segona Guerra Mundial i després van exigir drets polítics i una certa autonomia, que va anar transformant-se en una independència pacífica, oficialitzada el 1960. El 1990 es van permetre els partits polítics, si bé les crítiques sobre la manca de democràcia encara perduren pel control del règim sobre les eleccions. La fi de l'acme econòmica continuat va ser una de les causes de la guerra civil que esclatà el 2002 i que va acabar el 2007. La lenta recuperació de les institucions encara no està consolidada.
Des del 1983, la capital oficial de Costa d'Ivori és Yamoussoukro; Abidjan, però, roman la capital econòmica i seu de totes les delegacions diplomàtiques. La població continua de patir a causa d'una guerra civil en curs. Les organitzacions internacionals de drets humans han apuntat problemes amb el tracte de no combatents captius per ambdós bàndols i la reaparició de l'esclavitud infantil entre els treballadors en la producció de cacau.
El 19 de setembre de 2002 va esclatar una guerra civil, i la part nord del país va ser presa pels rebels, les FN (Forces Nouvelles). L'octubre de 2005 s'esperava celebrar una nova elecció presidencial. Tanmateix, aquesta nova elecció no es va poder celebrar a temps a causa dels retards en els preparatius i va ser ajornada primer a l'octubre de 2006, i després a l'octubre de 2007, després d'assolir un acord entre els partits rivals.
El 29 de juny de 2007 el primer ministre, Guillaume Soro, va sobreviure a un atemptat a l'Aeroport Internacional de Bouaké.
Des de les eleccions de novembre de 2010, s'ha produït una situació de tensió similar a la de l'any 2002. El Consell Nacional Electoral va proclamar president Alassane Ouattara, sent reconeguda la seva victòria pels governs dels Estats Units i França, així com per les Nacions Unides. Nogensmenys, el Tribunal Constitucional va proclamar guanyador Laurent Gbagbo, que havia guanyat la primera volta.
L'ONU i els organismes regionals han reconegut, per als partidaris de Gbagbo, de manera precipitada, el triomf d'Ouatarra. El primer ministre de Gbagbo, Guillem Soro, cap dels rebels que van fer la guerra civil de 2002-2004, i va obtenir un acord de pau amb el president, canvià de bàndol i va passar als rengs d'Ouatarra, i li prestà col·laboració armada.
El Consell de Seguretat de l'ONU, ha ordenat mesures per fer fora el president Gbagbo. L'any 2004 forces franceses han intervingut al país africà amb les armes.
Per a efectes comparatius, la superfície de Costa d'Ivori és comparable a la de Noruega o la de Nou Mèxic. Costa d'Ivori ofereix una gamma variada de paisatges, des de la sabana desèrtica al nord fins a la selva verge. El límit sud el marquen extenses platges. Aquesta zona, més plujosa, es caracteritza per les grans plantacions de productes d'exportació: cafè, cacau i banana. Al nord el paisatge es veu conformat per un altiplà granític recobert de sabanes. En aquesta àrea petits propietaris conreen sorgo, blat de moro i cacauet.
Segons WWF, el territori de Costa d'Ivori es reparteix entre sis ecoregions:
Mantenint llaços estrets amb França d'ençà de la independència el 1960, la diversificació de l'agricultura per a l'exportació, i l'estímul de les inversions estrangeres, ha fet de Costa d'Ivori un dels països tropicals africans més pròspers. Ara bé, en anys recents Costa d'Ivori s'ha vist sotmesa a més competència i el descens dels preus en el mercat global dels seus cultius agrícoles principals: cafè i cacau. Això, juntament amb una alta corrupció interna, fa la vida difícil per als cultivadors i aquells qui exporten a mercats estrangers.
L'any 2007, Costa d'Ivori tenia una població de 18.000.000 d'habitants. L'esperança de vida era de 49 anys. La mitjana de fills per dona era de 4,43. El 50,9% de la població està alfabetitzada. Es calcula que el 7% de la població està infectada pel virus del VIH (sida).
El 77% de la població són considerats ivorians, venen de diversos pobles diferents i grups lingüístics. Es parlen uns 65 idiomes al país. Un dels més comuns és el dioula, que s'usa com a idioma per a comerciar i és un idioma comunament parlat per la població musulmana. El francès, l'idioma oficial, s'ensenya a les escoles i serveix com una lingua franca a les àrees urbanes (particularment a Abidjan).
D'ençà que Costa d'Ivori s'ha establert com un dels països més pròspers d'Àfrica occidental, al voltant del 20% de la població consisteix en treballadors dels països veïns Libèria, Burkina Faso i Guinea. Aquest fet ha creat una tensió constantment creixent en els anys recents, especialment ja que la majoria d'aquests treballadors són musulmans mentre la població d'origen nadiu és en gran part cristiana (principalment catòlics ) i animista. El 4% de la població és d'ascendència no africana. Molts són ciutadans francesos, libanesos, vietnamites i espanyols, així com missioners protestants dels Estats Units i del Canadà. El novembre de 2004, entorn de 10.000 francesos i altres ciutadans estrangers van evacuar Costa d'Ivori a causa d'atacs de joves milícies progovernamentals.
Costa d'Ivori està dividida en 31 regions, dos districtes autònoms, i 109 departaments (départements).
Les 31 regions i els dos districtes autònoms que hi ha actualment a Costa d'Ivori i la seva capital són:
Regió o districte autònom | Capital |
---|---|
Districte d'Abidjan (Districte Autònom) | Abidjan |
Agnéby-Tiassa | Agboville |
Bafing | Bafing |
Bagoué | Boundiali |
Bélier | Toumodi |
Béré | Mankono |
Bounkani | Bouna |
Cavally | Guiglo |
Folon | Minignan |
Gbeke | Bouaké |
Gbokle | Sassandra |
Gôh | Gagnoa |
Gontougo | Bondoukou |
Grands Ponts | Dabou |
Guémon | Duékoué |
Hambol | Katiola |
Alt Sassandra | Daloa |
Iffou | Daoukro |
Indénié-Djuablin | Abengourou |
Kabadougou | Odienné |
La Mé | Adzopé |
Loh-Djiboua | Divo |
Marahoué | Bouaflé |
Moronou | Bongouanou |
Nawa | Soubré |
N'zi | Dimbokro |
Poro | Korhogo |
San Pédro (regió) | San Pédro |
Comoé Meridional | Aboisso |
Tchologo | Ferkessédougou |
Tonkpi | Man |
Worodougou | Séguéla |
Yamoussoukro (Districte Autònom) | Yamoussoukro |
La llengua oficial de Costa d'Ivori és el francès. Segons el SIL International, hi ha 78 llengües inventariades a Costa d'Ivori, dues de les quals són extintes:
També hi ha documentades les següents llengües extintes:
A més a més, a Costa d'Ivori també hi ha parlants de bissa (63.000), dogoso, karaboro oriental (5.605), glaro-twabo, khe, maasina fulfulde (1200), malba birifor, mòoré, nafaanra, siamou, sìcìté sénoufo, toussià meridional, turka i vietnamita.