Podiceps cristatus | |
---|---|
Enregistrament | |
Dades | |
Hàbitat | zona humida |
Pes | 39,5 g (pes al naixement) 920 g (pes adult, mascle) 830 g (pes adult, femella) |
Envergadura | 88 cm |
Nombre de cries | 3,9 |
Període d'incubació de l'ou | 28 dies |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 22696602 |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Podicipediformes |
Família | Podicipedidae |
Gènere | Podiceps |
Espècie | Podiceps cristatus Linnaeus, 1758 |
Tipus taxonòmic | Podiceps |
Distribució | |
El cabussó emplomallat o cabrellot (al País Valencià) o soterí gros o cabussell (a les Balears) (Podiceps cristatus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels podicipediformes corrent als Països Catalans.
Nom vernacle al Delta del Llobregat: cabussaire gran. Conegut al Baix Ebre com a cabrella.
Nia en gairebé tot Europa. Construeix una plataforma flotant en aigües de fins a 40 cm de fondària, envoltades de canyís, on pon de 3 a 6 ous de color blanc o terrós, a l'abril-juliol, que coven, mascle i femella, durant 28-30 dies. Quan els progenitors abandonen el niu cobreixen els ous amb algues i d'altres vegetals (aquesta activitat acompleix una doble funció: per un costat, impedeix el refredament dels ous i, per l'altre, els camufla i els fa passar desapercebuts davant els possibles depredadors). Els pollets comencen a cabussar-se a les 6 setmanes i és molt freqüent que algun dels dos adults transporti durant un període més o menys llarg les cries sobre el dors.
Menja peixos, mol·luscs i herbes.
Viu als rius, estanys i pantans.
Es troba al Delta de l'Ebre, al Delta del Llobregat, als Aiguamolls de l'Empordà i també als embassaments lleidatans (com ara, l'Embassament d'Utxesa), la construcció dels quals afavoreix l'expansió d'aquesta i d'altres espècies.
Als Països Catalans és, principalment, sedentari. És un excel·lent nadador i bussejador (persegueix els peixos sota l'aigua). En canvi, és molt feixuc fora de l'aigua i han de córrer per sobre la superfície per poder adquirir velocitat.
Mascle i femella fan una parada nupcial mitjançant un cerimonial més o menys complicat, sacsejant el cap, doblegant el coll, capbussant-se, dansant en posició vertical i oferint-se mútuament algues i d'altres presents.
Aquesta espècie va ésser caçada per les plomes del cap al Regne Unit fins a la seua quasi extinció al segle xix, car eren emprades per decorar barrets.