Camallarga comú
Himantopus himantopus  | |
|---|---|
 Camallarga fotografiat a Camarles, Baix Ebre, Principat de Catalunya. | |
| Enregistrament | |
| |
| |
| Dades | |
| Pes | 21,8 g (pes al naixement) 160 g (pes adult) |
| Nombre de cries | 0 |
| Període d'incubació de l'ou | 25 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22727969 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Charadriiformes |
| Família | Recurvirostridae |
| Gènere | Himantopus |
| Espècie | Himantopus himantopus Linnaeus, 1758 |
| Tipus taxonòmic | Himantopus |
| Subespècies | |
| Distribució | |
 | |
_I_IMG_9021.jpg)
El camallarga, camallonga, cames llargues, avisador, xerraire, cames de jonc, (cegall de) mosson Guillem o cagatero (cadell al gironès) (Himantopus himantopus), és un ocell que sembla una cigonya en miniatura. Esvelt i d'aspecte fràgil, és nombrós per totes les zones humides dels Països Catalans en la subespècie himantopus.
Morfologia
Fa 37 cm de llargària.
Té ales negres, bec negre i potes vermelles o de color rosat, exageradament llargues.
El coll és llarg.
El coll i el cap són blancs amb més o menys dibuix negre, i tot i que els mascles tendeixen la tenir-los més negres i la femella més blancs, aquest tret és massa variable per permetre identificar els sexes amb seguretat.
En vol se'l distingeix per les ales punxegudes, negres tant per sobre com per sota, el coll estirat i les potes que sobresurten molt pel darrere.
Alimentació
Es nodreix amb cucs, mol·luscs i insectes. Les cames llargues li permeten alimentar-se en aigües més fondes que altres limícoles.
Costums
Vola amb el coll i les potes (que, com el seu nom indica, són d'una llargada desacostumada) estirats.
Els progenitors avisen de la presència d'algun estrany o d'algun perill amb uns xiscles aguts i insistents, raó per la qual al delta de l'Ebre i a zones de les Balears els anomenen avisadors.
Als Països Catalans és estival nidificant regular (arriba durant els mesos de març-abril i emigra a partir del mes d'agost fins a l'octubre) i n'hi ha uns pocs que hivernen, especialment al sud del País Valencià i a les Balears.
Reproducció
Nia en llocs diferents: al delta de l'Ebre, al delta del Llobregat, a l'Empordà i al Segrià. Ho fa en colònies, junt amb altres ocells.
La nidificació té lloc a partir de maig i acaba pel juliol.
Entreteixeix un niu amb herbes i el situa a l'aigua, dolça o salada, de les basses poc fondes, o bé al sòl. A l'abril-maig fa la posta de 3-4 ous, verdosos i clapejats de terrós i negre, que ambdós pares escalfaran durant 25 dies, al terme dels quals encara faltaran 30 dies perquè els pollets volin.
Taxonomia
No hi ha consens en la sistemàtica d'aquests ocells. Alguns autors consideren que són en realitat quatre espècies diferents mentre altres els redueixen a una única espècie amb cinc subespècies:
- H. h. himantopus (Linnaeus, 1758). Estès pel Vell Mon.
- H. h. leucocephalus Gould, 1837. (= H. leucocephalus). De la zona australiana.
- H. h. melanurus Vieillot, 1817 (= H. melanurus). Des del Perú i nord-est del Brasil fins al sud de l'Argentina.
- H. h. mexicanus (Statius Müller, PL, 1776) (= H. mexicanus mexicanus). Des de l'oest i sud dels EUA i Antilles, fins Perú i nord-est del Brasil.
- H. h. knudseni Stejneger, 1887. (= H. mexicanus knudseni), de les illes Hawaii.
Notes
- ↑ A la Llista Patró dels ocells de Catalunya rep el nom "oficial" de Cames llargues.
Referències
- ↑ «GLOSSARI» (en espanyol europeu). .
- ↑ Comitè Avifaunístic de Catalunya, ICO. Llista Patró dels ocells de Catalunya. 4.1. Institut Català d'Ornitologia, agost 2015 .
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Svensson, Lars. Guia d'ocells : Europa i regió mediterrània. 2a ed. Barcelona: Omega, 2010. ISBN 978-84-282-1534-3.
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 106-107. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6
- ↑ Estrada, Joan; Jutglar, Francesc; Llobet, Toni. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears. Bellaterra: Lynx Edicions, 2010, p. 98. ISBN 978-84-06553-54-5 .
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 47. ISBN 84-315-0434-X
- ↑ F. Gill i D Donsker (Eds). 2018. IOC World Bird List (v8.1). doi : 10.14344/IOC.ML.8.1.
- ↑ R.J. Pierce i A. Bonan. (2018). Avocets, Stilts (Recurvirostridae). J. del Hoyo, A. Elliott, J. Sargatal, DA. Christie i E. de Juana, E. (editors). Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, Barcelona.
Enllaços externs
- Estudi de la població d'aquest ocell al Principat de Catalunya. (català)
- Estudi de la població d'aquesta espècie a Portugal. (portuguès)
- Fotografies i enregistraments sonors d'aquesta au. (anglès)
- Reproducció i comportament social d'aquesta espècie animal. (francès) i (anglès)
- BirdLife International (2004). Camallarga. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 23 de maig del 2008 (en anglès).