El ciberassetjament escolar, o l'anglicisme ciberbullying (en anglès school cyberbullying), es produeix "quan un nen o adolescent és turmentat, amenaçat, assetjat, humiliat, molestat d'una manera o altra, per un altre nen o adolescent mitjançant l'ús d'Internet, tecnologies interactives i digitals o telèfon mòbil". Hi ha d'haver menors implicats per ambdues bandes, o almenys l'assetjament ha d'haver estat instigat per un menor per anar contra d'un altre menor.
Com en el cas de l'assetjament escolar, no hi ha ciberbullying quan es tracta de fets puntuals.
Ciberbullying és un tipus de ciberassetjament, on tant l'assetjador com la víctima són menors d'edat.
El ciberbullying comparteix amb el bullying els elements de desequilibri de poder, reiteració i intencionalitat, i a vegades pot ser conseqüència o continuació del bullying escolar. A l'inrevés no és gaire freqüent.
Es tracta d'un fenomen emergent i en creixement, afavorit per diversos factors:
Els agressors ho fan per reforçar les seves connexions socials i el seu estatus, en el fons sovint és una qüestió de poder. Es fa especialment virulent en el primer cicle de l'ESO, on les relacions entre iguals en el pas de Primària a Secundària impliquen canvis en la formació de grups i en l'estatus social dels adolescents. També és possible que algun alumne s'involucri en aquestes conductes com a "resposta" al tracte humiliant que rep a l'escola per part dels companys.
Una altra raó per la qual hom pot implicar-se en conductes d'assetjament és la suposada i falsa "invisibilitat" que ofereix la xarxa. Aquest fet potencia la creença que no et poden agafar i a més desdibuixa les conseqüències dels propis actes.
Hi ha persones que aprofiten l'absència física d'algú per calumniarlo, insultarlo o difondre falsos rumors contra ell, per aquestes persones el ciberespai és un lloc privilegiat per actuar des de l'anonimat. La ràbia, l'enveja, la venjança, la immaduresa, l'avorriment, la imitació dels models adults, etc. sovint són el motor d'aquestes conductes de ciberassetjament.
A més el ciberespai és un lloc mancat d'un component fonamental de la comunicació: el llenguatge no verbal. I sabem que aquest és el llenguatge de les emocions. Sense el to de veu, la mirada, la gestualitat de l'altre, tenim una imatge esbiaixada de les seves reaccions i emocions, i es fa més fàcil configurar una realitat on el "jo" és absorbit per les circumstàncies del moment i no s'inhibeix el comportament: la ira, la violència i la intolerància apareixen amb més facilitat.
Si no veiem l'altre, és més senzill agredirlo, el procés de "cosificació" esdevé més fàcil. Tractar els altres com si fossin coses també és violència.
Les conductes més usuals són les següents:
Hi ha estudis que corroboren que els efectes del ciberbullying sobre la víctima poden ser pitjors que les agressions físiques, tot indicant que les emocions que més sovint tenen les víctimes envers aquest tipus de situacions són les de disgust, tristesa, por, solitud, frustració...
És un estudi del Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l'Educació, del govern de les Illes Balears, entre els alumnes d'ESO a les Illes Balears. Aquest projecte té per finalitat esbrinar la incidència, el tipus i les característiques generals del fenomen del ciberassetjament entre l'alumnat de l'Educació Secundària Obligatòria (ESO) de les Illes Balears. Alguns dels principals aspectes esbrinats en aquest projecte són:
Es va elaborar el qüestionari Ciberassetjament escolar Illes Balears que consta de 56 preguntes. L'enquesta es va aplicar els mesos de gener i febrer de 2009 a una mostra de l'alumnat d'Educació Secundària Obligatòria (ESO) de les Balears (població total: 39.767 alumnes d'ESO). La mostra fou de 1.826 alumnes de 22 centres: 13 de públics i 9 de concertats. S'enquestaren 1.318 menors de Mallorca, 153 de Menorca, 274 d'Eivissa i 81 de Formentera.
Segons dades del Ministerio de Educación (2009), en el curs 2008-2009 a les Balears hi havia 39.767 alumnes matriculats a l'Educació Secundària Obligatòria (ESO).
La immensa majoria de l'alumnat d'ESO de les Balears (el 89,7%) disposa d'accés a Internet des de casa seva.L'espai de la llar on està situat l'ordinador des del qual es connecten a Internet és la pròpia habitació; així ho fa el 47,4%. El percentatge dels qui disposen de telèfon mòbil és del 92%3 per al conjunt de l'alumnat.
Segons l'estudi, observant aquelles situacions patides en alguna ocasió (independentment de la freqüència), es veu que el percentatge més elevat (fins al 23,7%) correspon als qui diuen que a través del Messenger els han insultats. El segon percentatge més alt (23,4%) correspon als qui afirmen que, també a través del Messenger, algú ha suplantat la seva identitat. Amb valors superiors al 10%, a part dels assenyalats, només hi ha els que diuen que els han suplantat la identitat a través d'un xat (10,5%). Més amunt del 7% hi ha: insult a través d'un xat (9,7%), difondre rumors a través d'una xarxa social (7,4%), amenaces a través del Messenger (7,3%), burles a través del telèfon (7,7%) i, finalment, insults a través d'una xarxa social (7,6%).
Els comportaments de ciberassetjament més freqüents (aquells que un major percentatge dels enquestats afirmen que en coneixen diversos casos) són:
Les xarxes socials i els xats apareixen com els indrets virtuals on es produeixen més casos de ciberassetjament
Segons l'estudi, el 32% de les víctimes afirma que no ha fet res davant una situació de ciberassetjament. Entre els qui diuen que no ho han comunicat a ningú (el 25,4%), hi ha un percentatge important (44%) que afirma que no ho ha fet perquè creu que «és una cosa que no té importància». Aquest tipus de reacció reforça la invisibilitat que en general tenen els comportaments agressius entre iguals; si bé els companys en coneixen l'existència, segueix sent un problema inexistent per als adults. Respecte del fet que el 20,6% manifesti «que és un afer que he d'arreglar tot/a sol/a», cal dir que coincidim amb aquells autors que consideren el bullying i el ciberassetjament com un problema grupal, amb implicacions socials (Salmivalli, Lagerspetz, Björkqvist, Osterman, Kaukiainem, 1996). Pel que fa a qui es comenta la situació de patiment de cyberbullying, com calia esperar en aquesta edat, els amics i amigues apareixen com els principals destinataris de les confidències. Els pares i les mares són el destinatari més citat en segon lloc; les mares —això ja s'havia observat en altres treballs realitzats a les Balears (GIPDE, 2000)— són el principal referent dels joves a l'hora de fer confidències.
Segons l'estudi, els amics són els qui més intervenen a l'hora d'ajudar les víctimes de cyberbullying. Un 50,5% manifesta que un amic o amiga el va ajudar i un 18,6% que va trobar suport en un company. Per altra banda, és també destacable l'escassa participació dels pares i mares (només el 15% diu que hi va intervenir algun familiar) i del professorat (7,4%). Aquestes dades mostren, una vegada més, la importància dels iguals en aquest període d'edat; quan tenen problemes a Internet els amaguen als pares i mares i només quan els casos són molt greus els ho conten; tracten de resoldre els problemes ells mateixos o amb els seus iguals (Garitaonandia, Garmendia, 2008).
visiten, amb qui parlen i sobre què.
L'ONG Protégeles proporciona una línia d'ajuda mitjançant el web www.internetsinacoso.com on proporcionen orientació sobre els passos a seguir, orientació psicòlogica, i com denunciar-ho.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ciberassetjament escolar |