Cobaltita

Infotaula de mineralCobaltita

Cobaltita d'Ontario, Canadà
Fórmula químicaCoAsS
Epònimcobalt Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.02.EB.25
Nickel-Strunz 9a ed.2.EB.25 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/D.18 Modifica el valor a Wikidata
Dana2.12.3.1
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic, pseudocúbic
Hàbit cristal·lígranular amb cristalls massius, rarament estriats
Estructura cristal·linaa = 5.582 Å, b = 5.582 Å, c = 5.582 Å; Z = 4
Grup puntualortoròmbica
Colorblanc argent amb reflexos rosats
Maclessobre creant formes pseudocúbiques i estries
Exfoliacióperfecta {001}
Fracturadesigual
Tenacitatfràgil
Duresa5,5
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllagris fosca
Diafanitatopaca
Densitat6,0 a 6,4
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolCbt Modifica el valor a Wikidata
Referències

La cobaltita és un mineral de la classe dels sulfurs que rep el seu nom de la seva composició química. El nom ve de l'alemany, Kobold, "esperits de l'interior de la terra", en al·lusió a la resistència dels minerals de cobalt per fondre's. Va ser descrit per primera vegada el 1832, i la seva localitat tipus és Cobalt, Ontario. Pertany i dona nom al grup de la cobaltita. Forma una sèrie de solució sòlida amb la gersdorffita.

Característiques

Està composta per cobalt, arsènic i sofre. Pot contenir fins a un 10% de ferro i quantitats variables de níquel. Estructuralment s'assembla a la pirita (FeS₂), amb un dels àtoms de sofre substituït per un àtom d'arsènic, i químicament és molt semblant al glaucodot i a l'al·loclasita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cobaltita pertany a «02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc.» juntament amb els següents minerals: aurostibita, bambollaita, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, hauerita, insizwaita, krutaita, laurita, penroseita, pirita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiita, alloclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, glaucodot, kullerudita, marcassita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, oenita, anduoita, clinosafflorita, löllingita, nisbita, omeiita, paxita, rammelsbergita, safflorita, seinäjokita, arsenopirita, gudmundita, osarsita, ruarsita, gersdorffita, hol·lingworthita, irarsita, jolliffeita, krutovita, maslovita, michenerita, padmaita, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, willyamita, changchengita, mayingita, hollingsworthita, kalungaita, milotaita, urvantsevita i rheniita.

Formació i jaciments

Apareix en dipòsits hidrotermals d'alta temperatura, i en roques metamòrfiques. Malgrat la seva escassetat, el mineral és processat com una font significativa de cobalt. És comú que presenti incrustacions secundàries d'eritrita, arseniat de cobalt hidratat, producte de la meteorització. Es troba en associació amb la magnetita, esfalerita, calcopirita, skutterudita, al·lanita, zoisita, escapolita, titanita i calcita, juntament amb molts altres sulfurs i arsenurs Co-Ni. Es troba principalment a: Suècia, Noruega, Alemanya, Anglaterra, Canadà, Austràlia, República Democràtica del Congo i Marroc. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà), a la mina Solita (Peramea, Baix Pallars), a les mines del Mas de Gallofré (L'Albiol, Baix Camp) i a la mina Serrana (El Molar, Priorat).

Varietats

Només es coneix una varietat de cobaltita, l'anomenada cobaltita fèrrica, trobada a la mina Chiyogahara, a la Prefectura d'Iwate, Japó.

Grup de la cobaltita

El grup de la cobaltita està format, a banda de la cobaltita, per les següents espècies minerals: changchengita, gersdorffita, hol·lingworthita, irarsita, jolliffeïta, kalungaïta, krutovita, maslovita, mayingita, michenerita, milotaïta, padmaïta, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita i willyamita.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cobaltita
  1. ↑ «Cobaltite» (en anglès). Mindat. .
  2. ↑ 2,0 2,1 «Cobaltite Group» (en anglès). Mindat. .
  3. ↑ «Cobaltite-Gersdorffite Series» (en anglès). Mindat. .
  4. ↑ Klein, Cornelus and Cornrlius Hurlbut, 1996, Manual of Mineralogy, 20th ed., Wiley, p.288, ISBN 0-471-80580-7
  5. ↑ «Cobaltite» (en anglès). Mineral Handbook. .
  6. ↑ Castillo-Oliver, Montgarri; Melgarejo, Joan Carles; Torró, Lisard; Villanova-de-Benavent, Cristina; Campeny, Marc; Díaz-Acha, Yael; Amores-Casals, Sandra; Xu, Jingyao; Proenza, Joaquin; Tauler, Esperança «Sandstone-Hosted Uranium Deposits as a Possible Source for Critical Elements: The Eureka Mine Case, Castell-Estaó, Catalonia». Minerals, 10, 1, gener 2020, pàg. 34. DOI: https://doi.org/10.3390/min10010034 .
  7. ↑ Subias, I; Fanlo I., Manuel J.,Garcia B., Paniagua A «La Mina Solita (Peramea, Lérida):Algo más que ejemplares de colección». Macla, 6, 2006, pàg. 475-478 .
  8. ↑ «Cobaltite from Mas de Gallofré Mines, L'Albiol, Baix Camp, Tarragona, Catalonia, Spain». Mindat. .
  9. ↑ «Cobaltite from Serrana Mine (Manganese Mine), El Molar, Priorat, Tarragona, Catalonia, Spain». Mindat. .
  10. ↑ «Ferroan Cobaltite» (en anglès). Mindat. .
  11. ↑ Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374. D.L. B-38531-2010 .