Estat de Tocantins

Plantilla:Infotaula geografia políticaEstat de Tocantins
Bandera
Bandera
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
HimneAnthem of Tocantins (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Epònimriu Tocantins Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 9° 25′ S, 48° 09′ O / 9.42°S,48.15°O / -9.42; -48.15
EstatBrasil
RegióRegió Nord del Brasil Modifica el valor a Wikidata
CapitalPalmas Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població1.550.194 (2017) Modifica el valor a Wikidata (5,57 hab./km²)
Llengua utilitzadaKrahô (en) Tradueix
avà-canoeiro
apinayé
carajà
Xerénte (en) Tradueix
Tapirapé (en) Tradueix
Tocantins Asurini (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície278.420,7 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud525 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Pará, nord-oest
Estat de Bahia, sud-est
Estat de Goiás, sud
Piauí, est
Estat de Maranhão, nord
Mato Grosso, sud-oest Modifica el valor a Wikidata
Creació1988 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Òrgan executiucabinet of the governor of the state of Tocantins (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
• Governor of the state of Tocantins (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataMauro Carlesse (2018–) Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuLegislative Assembly of Tocantins (en) Tradueix , (Escó: 24) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2BR-TO Modifica el valor a Wikidata
Lloc webportal.to.gov.br Modifica el valor a Wikidata

Tocantins és un estat del Brasil situat al sud-est de la Regió Nord. Té com a límits: Maranhão (N i NE), Piauí i Bahia (E), Goiás (S), Mato Grosso (SO) i Pará (NO). Ocupa una superfície de 278.420,7 km². La seva capital és Palmas.

Història

L'estat va ser creat per determinació de la Constitució de 1988, a partir de la divisió de l'estat de Goiás (parteix nord i cèntric). Però la idea de constituir-se una unitat autònoma en la regió data del segle xix.

El 1821, Joaquim Teotônio Agafat va arribar a proclamar un govern autònom, però el moviment va ser reprimit i la lluita per l'emancipació del nord goiano va quedar estancada fins que en 13 de maig de 1956 Feliciano Destral Braga, jutge de Dret de Port Nacional juntament amb Fabricio César Freire i Osvaldo Cruz da Silva, va llançar el "Moviment Pro-Creació de l'Estat del Tocantins" com una expressió del desig emancipacionista del nord de Goiás. Es van formar comissions per a estudiar les formes d'implantació del nou estat sent creats llavors una bandera i himne. Durant quatre anys es feien manifestacions cíviques el 13 de maig, al·lusives a la data de llançament del moviment.

En senyal de la seva dedicació a la causa el jutge Feliciano Machado Braga va passar a despatxar documents oficials com: "Port Nacional, Estat del Tocantins", alhora que amb la transferència del magistrat el moviment va perdre força. L'ocurrència d'intensos conflictes agraris en la regió del "Pico do Papagaio" en la frontera entre el nord de Goiás, el Pará i el Maranhão a partir de 1960 sorgí la causa dels quals defensaven l'emancipació de la regió al llarg de les dècades següents. El 1982 va circular un rumor segons el qual el govern federal estaria disposat a crear el "Territori Federal del Tocantins" de manera de fer contrapès a la influència del PMDB a la regió nord del país vist que la llegenda oposicionista va conquistar els governs de l'Amazonas, Pará i Acre restant al PDS el control, per nomenament presidencial, de l'estat de Rondônia i dels territoris federals de l'Amapá i Roraima. Tal enraonia immediatament va ser desmentit, no obstant això el moviment autonomista ja hi havia si articulat i en 1985 el diputat federal José Wilson Siqueira Camps (PDS-GO) va presentar al Congrés Nacional un projecte de llei creant l'estat del Tocantins. Aprovat pels parlamentaris al març, va ser encaminat al president José Sarney que ho va vetar en 3 d'abril de 1985. Un nou intent d'emancipació va tenir lloc durant l'Assemblea Nacional Constituent que va establir en l'Article 13 del "Acte de les Disposicions Constitucionals Transitòries" les condicions per a la creació del nou estat en el bojo d'una reforma que va extingir els territoris federals existents i va concedir plena autonomia política al Districte Federal.

Creat el 5 d'octubre de 1988, l'estat del Tocantins va ser oficialment instal·lat en 1º de gener de 1989.

El gira-sol es va fer la planta símbol de l'estat. La seva flor groga, oberta en diversos pètals, simbolitza el sol que neix per a tots. Els colors oficials de l'estat són el groc, el blau i el blanc.

Clima

El clima predominant a l'estat és tropical caracteritzat per una estació plujosa (d'octubre a abril) i una altra de sequera (de maig a setembre). Està condicionat fonamentalment per la seva àmplia extensió latitudinal i pel relleu d'altitud gradual i creixent de nord a sud, que varien des de les gran planes fluvials fins a les plataformes i capçaleres elevades entre 200 a 600 metres, especialment pel relleu més accidentat, per sobre de 600 metres d'altitud, al sud.

Economia

La principal activitat econòmica de l'estat és la ramaderia. No obstant això les plantacions de babaçu són molt importants no només pel consum interior del Brasil, però també per l'exportació en d'uns altres països del Mercosur (Mercosul en portuguès). En el nord de l'estat s'extragué també de l'oli vegetal sobretot de la palmera babaçu. Els cultius més importants són: arròs, dacsa, soia i mongeta. També l'ananàs és important, per a l'exportació. Hi ha poques indústries en l'estat.

El turisme té un gran potencial en l'estat a causa dels seus paisatges naturals, com a la regió del Jalapão, on hi ha les principals plantacions de Syngonanthus nitens, o l'illa del Bananal, al riu Araguaia, la major illa fluvial del món.

Persones il·lustres

Referències

  1. ↑ «Tocantins» (en portuguès brasiler). IBGE. .
  2. ↑ 2,0 2,1 «Criação do Estado do Tocantins - 1988» (en portuguès brasiler). Governo do Estado do Tocantins. .
  3. ↑ «Movimento Separatista do Norte de Goiás - 1821 a 1824» (en portuguès brasiler). Governo do Estado do Tocantins. .
  4. ↑ Feliciano Machado Braga (pdf) (en portuguès brasiler). Escola Superior da Magistratura Tocantinense.  Arxivat 2022-01-22 a Wayback Machine.
  5. ↑ Cavalcante, Maria do Espírito Santo Rosa. O discurso autonomista do Tocantins (en portuguès brasiler). EdUSP, 2003. ISBN 978-85-314-0805-2. 
  6. ↑ «Símbolos do Tocantins» (en portuguès brasiler). Governo do Estado do Tocantins. .
  7. ↑ Roldão, Aline de Freitas; Ferreira, Vanderlei de Oliveira «Climatologia do Estado do Tocantins - Brasil». Caderno de Geografia, 29, 59, 05-11-2019, pàg. 1161–1181. DOI: 10.5752/P.2318-2962.2019v29n59p1161. ISSN: 2318-2962.
  8. ↑ Oliveira, Adriana Idalina Torcato; Alexandre, Gerso Pereira; Mahmoud, Talal Suleiman «Babaçu (Orbignya sp): Caracterização física de frutos e utilização de solventes orgânicos para extração de óleo.». BBR - Biochemistry and Biotechnology Reports, 2, 3esp, 02-08-2013, pàg. 126. DOI: 10.5433/2316-5200.2013v2n3espp126. ISSN: 2316-5200.
  9. ↑ «A ECONOMIA DO ESTADO DO TOCANTINS: um breve enfoque nas cadeias produtivas do setor agropecuário». VI JICE. Instituto Federal do Tocantins, 2015. ISSN: 2179-5649.
  10. ↑ «Tourism Tocantins». .

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estat de Tocantins