Altres noms | Fanti |
---|---|
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants nadius | 1.900.000 a Ghana.(2004) |
Autòcton de | Àfrica subsahariana |
Estat | Ghana |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües kwa llengües nyo llengües potou-tano llengües tano central | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Institució de normalització | Akan Orthography Commitee |
Codis | |
ISO 639-2 | fat |
ISO 639-3 | fat |
Glottolog | fant1241 |
Linguist List | aka-fan |
IETF | fat |
El fante (o fanti) és un dels tres dialectes literaris de la llengua àkan, juntament amb el twi i l'akuapem twi. És la llengua local més parlada de la zona central i occidental de Ghana i és parlat en poblacions del centre del sud de Ghana. També hi ha comunitats fantes a la regió Aixanti.
El fante és la llengua de comunicació de molts dels regnes fantes, cadascun dels quals té el seu propi subdialecte: Agona, Anomabo, ABura, Gomua, Oguaa i Ahanta. La majoria dels fantes són bilingües. Entre els parlants de fante més destacats hi ha el Dr. Kwame Nkrumah, John Atta Mills, Maya Angelou, Peter Tukson i Kofi Annan.
Destaca dels fantes la seva tolerància amb l'anglès, llengua de la qual han fet importacions lingüístiques. El seu codi al glottolog és fant1241.
Els fantes són els membres del grup humà que parlen el dialecte fante.
L'estat a on viuen la majoria és Ghana, però també n'existeixen minories a Costa d'Ivori i Libèria.
Segons el peoplegroups, la majoria del territori fante està situat a la regió Central i hi ha petites porcions del seu territori a les regions que l'envolten com la regió Aixanti. Segons el joshuaproject, el 62% dels fantes són cristians i el 38% són musulmans.
El territori fante de Costa d'Ivori està situat als voltants de la ciutat d'Abengourou, al nord de la regió de Comoé Meridional.
Segons el peoplegroups, els 45.000 fantes liberians viuen a Monròvia i els seus voltants.
El fante utilitza l'alfabet llatí en l'escriptura.
El 1990, l'Oficina de les Llengües de Ghana va editar una ortografia del fante.
Alfabet fanti | ||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
A | B | D | Ɛ | E | F | G | H | I | K | L | M | N | Ɔ | O | P | R | S | T | U | W | Y | Z |
a | b | d | ɛ | e | f | g | h | i | k | l | m | n | ɔ | o | p | r | s | t | u | w | y | z |
Número | Nkanee |
---|---|
1 | Kor |
2 | Ebien |
3 | Ebiasa |
4 | Anan |
5 | Anum |
6 | Esia |
7 | Esuon |
8 | Awɔtwe |
9 | Akrɔn |
10 | Du |
11 | Dubiako |
12 | Duebien |
13 | Duebiasa |
14 | Duanan |
15 | Duenum |
16 | Duesia |
17 | Duesuon |
19 | Duakron |
20 | Eduonu |
30 | Eduasa |
40 | Eduanan |
50 | Eduonum |
60 | Eduosia |
70 | Eduosuon |
80 | Eduowɔtwe |
90 | Eduokrɔn |
100 | Ɔha |
200 | Ahaebien |
300 | Ahaebiasa |
400 | Ahaanan |
500 | Ahaenum |
600 | Ahaesia |
700 | Ahaesuon |
800 | Ahaawɔtwe |
900 | Ahaakrɔn |
1000 | Apem |
2000 | Mpemebien |
10000 | Mpemdu |
1000000 | Ɔpepem |