Aquest article o secció es refereix o està relacionada amb un esdeveniment futur. |
Nom oficial | Jocs de la XXXIII Olimpíada |
---|---|
Nom en la llengua original | (fr) Jeux de la XXXIIIe Olympiade |
Tipus | Jocs Olímpics d'Estiu |
Lema | Obrim en gran els Jocs |
Mascota | Les Frígies |
Esport | jocs multiesportius |
Organitzador | Comitè organitzador dels Jocs Olímpics i Paralímpics d'estiu de 2024 |
Format per | Atletisme als Jocs Olímpics d'Estiu de 2024 Piragüisme als Jocs Olímpics d'Estiu de 2024 Rem als Jocs Olímpics d'estiu de 2024 + ../... 34 |
Nombre de participants | 10.500 |
Localització i Dates | |
Esdeveniments | 329 |
Esports olímpics | 32 |
Localització | París (Sena) 48° 51′ 24″ N, 2° 21′ 08″ E / 48.8567°N,2.3522°E |
Estat | França |
Interval de temps | 26 juliol 2024 – 11 agost 2024 |
Número d'edició | 33 (2024) |
Altres | |
Cobertura mediàtica | Eurosport Televisió Espanyola France Télévisions |
Lloc web | paris2024.org |
Els Jocs Olímpics d'estiu de 2024 (en francès: Jeux olympiques d'été de 2024), oficialment els Jocs de la XXXIII Olimpíada (en francès: Jeux de la XXXIIIe Olympiade) i comunament conegut com a París 2024, és un esdeveniment internacional multiesportiu programat per a tenir lloc del 26 de juliol a l'11 d'agost de 2024 a França, amb París com a ciutat amfitriona principal i altres 16 ciutats escampades a la França metropolitana, a més d'una subseu a Tahití, una illa dins dels Territoris d'Ultramar Francesos i col·lectivitat de la Polinèsia Francesa.
La capital francesa va presentar oficialment la seva candidatura el 23 de juny de 2015 i, encara que inicialment es va planificar que la seu fos seleccionada durant la 131a Sessió del Comitè Olímpic Internacional (COI), prevista pel 13 de setembre de 2017 a la ciutat peruana de Lima, el 31 de juliol Los Angeles (Estats Units d'Amèrica), una de les dues ciutats candidates restants després de múltiples retirades, va arribar a un acord amb el COI per a celebrar els Jocs de 2028 i va deixar via lliure a París per organitzar els de 2024.
Serà la tercera vegada que la ciutat francesa organitzi uns Jocs Olímpics, després de les edicions de 1900 i 1924 i es convertirà en la segona ciutat, després de Londres (Regne Unit), en organitzar 3 vegades l'esdeveniment. Aquests Jocs Olímpics commemoraran el centenari dels Jocs Olímpics de París de 1924 i seran els sisens organitzats a França en tota la història (3 olimpíades d'estiu i 3 d'hivern).
La principal novetat és la inclusió com a disciplina olímpica del break dance, així com l'eliminació del karate (que va entrar per primera vegada als Jocs Olímpics de Tòquio), el beisbol i el softbol. També hi haurà diferents canvis de proves en les diverses disciplines. Les més notòries són l'eliminació dels 50 quilòmetres marxa masculí, que serà substituïda per una prova mixta de marxa o l'ampliació de 2 a 4 esdeveniments d'escalada. Tot això amb l'objectiu, segons el president del COI Thomas Bach, "d'arribar a una autèntica paritat entre homes i dones esportistes".
El procés d'elecció va ser anunciat el 16 de setembre de 2015. Va consistir en tres fases: visió, concepte dels Jocs i estratègia, governança, jurídic i finançament de les seus i lliurament dels Jovs, experiència i llegat de les seus. El mateix dia es van anunciar les cinc ciutats que van presentar oficialment la seva candidatura davant el Comitè Olímpic Internacional (COI) per a ser seu dels Jocs Olímpics de 2024: Budapest, Hamburg, Los Angeles, París i Roma.
El procés es va veure frenat per les retirades, la incertesa política i els costos dissuasius. El 29 de novembre de 2015, Hamburg va retirar la seva candidatura després de la celebració d'un referèndum on la població va decidir amb un 52% que no volia l'organització dels jocs a la seva ciutat. Un any més tard, el 21 de setembre de 2016 era la ciutat de Roma qui retirava la seva candidatura als Jocs Olímpics, ja que la seva nova alcadessa, Virginia Raggi del Moviment 5 Estrelles, va rebutjar la celebració a la ciutat amb dures crítiques a les conseqüències econòmiques i socials que un esdeveniment com aquest comportava. Finalment, el 22 de febrer de 2017, Budapest també retirava la seva candidatura a organitzar els jocs, després que es recollissin més de 250.000 signatures en contra de la celebració, adduint motius de desastre financer.
Després d'aquestes retirades, el Comitè Executiu del COI es va reunir el 9 de juny de 2017 a Lausana, Suïssa, per discutir els processos de licitació de 2024 i 2028. El Comitè Olímpic Internacional va proposar formalment elegir les ciutats amfitriones olímpiques de 2024 i 2028 al mateix temps que el 2017, una proposta que va aprovar una Sessió Extraordinària del COI l'11 de juliol de 2017 a Lausana. El COI va establir un procés pel qual els comitès d'ofertes de Los Angeles 2024 i París 2024 es van reunir amb el Comité per discutir quina ciutat acolliria els Jocs el 2024 i el 2028, i si era possible seleccionar les ciutats amfitriones per a ambdues al mateix temps.
Després de la decisió d'atorgar els dos Jocs simultàniament, París es va entendre com l'amfitrió preferit per al 2024. El 31 de juliol de 2017, el COI va anunciar Los Angeles com l'únic candidat per al 2028, permetent que París fos confirmat com a amfitrió per al 2024. Ambdues decisions van ser ratificades a la 131a Sessió del COI el 13 de setembre de 2017.
La preparació dels Jocs Olímpics de París va començar una vegada nomenada com a ciutat d'acollida de l'esdeveniment, especialment en el que es refereix a seus. Si bé, gran part dels preparatius es van centrar en el darrer any, com la seguretat, la cerca de voluntariat o la venda d'entrades.
La majoria dels esdeveniments olímpics se celebraran a la ciutat de París i la seva regió metropolitana, incloent-hi les ciutats veïnes de Saint-Denis, Le Bourget, Nanterre, Versalles i Vaires-sur-Marne. Els tornejos d'handbol se celebraran a Lilla, que es troba a 225 km de la ciutat amfitriona; la vela se celebraran a la ciutat mediterrània de Marsella, que es troba a 777 km de París; mentre que els esdeveniments de surf se celebraran al poble de Teahupo'o, al territori d'ultramar de la Polinèsia Francesa, que es troba a 15.716 km de la ciutat amfitriona. El futbol s'acollirà en sis ciutats, a part de París, que són Bordeus, Décines-Charpieu, Marsella, Nantes, Niça i Saint-Étienne, algunes de les quals acullen clubs de la Ligue 1.
Lloc | Esdeveniments | Capacitat |
---|---|---|
Arena Paris La Défense | Natació | 15.220 |
Waterpolo (finals) | ||
Arena Paris Nord | Boxa (preliminars i quarts) | 6.000 |
Pentatló modern (esgrima) | ||
Arena Porte de La Chapelle | Bàdminton | 8.000 |
Gimnàstica artística | ||
Centre Aquatic de París | Natació sincronitzada | 5.000 |
Salts | ||
Waterpolo (preliminars i playoff) | ||
Estadi de França | Atletisme (pista i camp) | 77.083 |
Rugbi a 7 | ||
Cerimònia de clausura | ||
Estadi Olímpic Yves-du-Manoir | Hoquei sobre herba | 15.000 |
Lloc d'escalada de Le Bourget | Escalada esportiva | 5.000 |
Lloc | Esdeveniments | Capacitat |
---|---|---|
Arena Paris-Bercy | Bàsquet (finals) | 15.000 |
Gimnàstica en trampolí | ||
Gimnàstica artística | ||
Camp de Mart | Voleibol de platja | 12.000 |
Els Invàlids | Tir amb arc | 8.000 |
Estadi de Roland Garros | Boxa (finals) | 34.000 |
Tennis | ||
Grand Palais | Esgrima | 8.000 |
Taekwondo | ||
Grand Palais Éphémère | Judo | 8.000 |
Lluita | ||
Parc dels Prínceps | Futbol (preliminars i finals) | 48.583 |
Paris Expo Porte de Versailles | Handbol (preliminars) | 6.000 |
Halterofília | ||
Tennis de taula | 6.000 | |
Voleibol | 12.000 | |
Plaça de la Concorde | BMX (freestyle) | 30.000 |
Bàsquet 3x3 | ||
Break dance | ||
Monopatí de carrer | ||
Pont de Jena | Atletisme (marató i marxa atlètica) | 13.000 |
Ciclisme en ruta | ||
Marató de natació | ||
Triatló |
Lloc | Esdeveniments | Capacitat |
---|---|---|
Le Golf National | Golf | 35.000 |
Palau de Versalles (jardins) | Hípica | 80.000 |
Pentatló modern (excepte esgrima) | ||
Turó d'Élancourt | Ciclisme de muntanya | 25.000 |
Velòdrom Nacional de Saint-Quentin-en-Yvelines | BMX (cursa) | 5.000 |
Ciclisme en pista |
Lloc | Esdeveniments | Capacitat |
---|---|---|
Allianz Riviera (Niça) | Futbol (preliminars i quarts) | 35.624 |
Centre Nacional de Tir (Châteauroux) | Tir olímpic | 3.000 |
Estadi de la Beaujoire - Louis Fonteneau (Nantes) | Futbol (preliminars i quarts) | 35.322 |
Estadi Geoffroy-Guichard (Saint-Étienne) | Futbol (preliminars, quarts i 3r lloc femení) | 41.965 |
Estadi Matmut Atlantique (Bordeus) | Futbol (preliminars, quarts i 3r lloc masculí) | 42.115 |
Estadi Nàutic Olímpic Nacional d'Île-de-France (Vaires-sur-Marne) | Piragüisme | 22.000 |
Rem | ||
Estadi Pierre-Mauroy (Lilla) | Bàsquet (preliminars) | 26.000 |
Handbol (finals) | ||
Estadi Velòdrom (Marsella) | Futbol (preliminars, quarts i semifinals) | 67.394 |
Parc Olympique Lyonnais (Lió) | Futbol (preliminars, quarts i semifinals) | 59.186 |
Port Vell de Marsella (Marsella) | Vela | 5.000 |
Taiarapu-Oest (Tahití) | Surf | 5.000 |
Lloc | Esdeveniments | Capacitat |
---|---|---|
Jardins del Trocadéro | Cerimònia d'obertura | 30.000 |
Rivera del Sena | 300.000 | |
L'Île-Saint-Denis | Vila Olímpica | 17.000 |
Centre d'exposicions Le Bourget | Centre Internacional de Radiodifusió (IBC) | |
Palau de Congressos de París | Centre de Premsa (MPC) | |
Parc de l'Aire dels Vents (Dugny) | Vila de Premsa |
La plataforma de voluntariat de París 2024 per als Jocs Olímpics i Paralímpics es va obrir al públic el març de 2023 i s'esperava que hi hagués 45.000 voluntaris reclutats a tot el món per a l'esdeveniment. Després de la finalització del període d'inscripció, el 3 de maig de 2023, s'havien presentat més de 300.000 sol·licituds al Comitè Organitzador, superant el nombre de candidats per als dos Jocs Olímpics anteriors. Es va notificar als sol·licitants el resultat de la seva sol·licitud entre setembre i desembre de 2023.
La torxa olímpica es va fabricar en acer reciclat a les fàbriques franceses d'ArcelorMittal i el disseny definitiu va ser presentat el 25 de juliol de 2023. Es va decidir reduir el nombre per cinc sobre anteriors Jocs, amb un total de 2.000 exemplars (1.500 per als Jocs Olímpics, 500 per als Paralímpics). La seva forma va ser ideada pel dissenyador Mathieu Lehanneur, que va imaginar efectes d'ones i vibracions sobre la torxa per recordar les ones de l'aigua, sobretot del riu Sena. Cada exemplar pesa 1,5 kg i mesura 70 cm d'alt per 3,5 cm de diàmetre.
El relleu començarà a Olímpia, ciutat de l'inici dels jocs, on la torxa serà encesa amb la flama olímpica el 16 d'abril de 2024. Posteriorment, la torxa viatjarà per mar en el vaixell Belem fins a Marsella, on desembarcarà el 8 de maig, trenta-vuit dies més tard. A partir d'aquell moment, començaran els relleus al territori francès per recórrer les principals ciutats, com Montpeller (13 de maig), Tolosa (17 de maig), Niça (18 de juny) o Lilla (2 de juliol), per arribar a la ciutat de París el 14 de juliol per recórrer les ciutats de la seva regió metropolitana abans de la inauguració.
El president del Comitè Organitzador de París 2024, Tony Estanguet, va donar a conèixer les medalles olímpiques i paralímpiques per als Jocs el febrer de 2024, que a l'anvers presentaven fitxes en forma d'hexàgon de ferro de ferralla que havien estat preses de la construcció original de la Torre Eiffel, amb el logotip dels Jocs gravat. Aproximadament 5.084 medalles serien produïdes per la Casa de la Moneda de París, i van ser dissenyades per Chaumet, una firma de joieria de luxe amb seu a la capital francesa.
Al revers de les medalles apareix Nice, la deessa grega de la victòria, dins de l'Estadi Panatenaic que va acollir els primers Jocs Olímpics moderns el 1896. El Partenó i la Torre Eiffel també es poden veure en el fons a banda i banda de la medalla. Cada medalla pesa entre 455 i 529 grams, té un diàmetre de 85 mm i té 9,2 mm de gruix. Les medalles d'or es produeixen amb un 98,8% de plata i un 1,13% d'or, mentre que les medalles de bronze es componen de coure, zinc i estany.
França va arribar a un acord amb Europol i el Ministeri de l'Interior del Regne Unit per ajudar a reforçar la seguretat i "facilitar l'intercanvi d'informació operativa" i "cooperació internacional d'aplicació de la llei" durant els Jocs. Dins dels acords, es va planejar desplegar més drons i barreres marítimes per evitar que els petits vaixells creuessin el Canal de la Mànega il·legalment. La policia de París va dur a terme inspeccions i assajos dins de la seva unitat d'eliminació de bombes abans dels Jocs, de manera similar als seus preparatius per a la Copa del Món de Rugbi de 2023 a l'Estadi de França. El president francès Emmanuel Macron va declarar que França estava preparada per canviar la ubicació de la cerimònia d'obertura depenent de la situació de seguretat.
Les normes del Comitè Olímpic Internacional estableixen que hi ha 28 esports "obligatoris" a cada edició dels jocs olímpics i a més a més es poden afegir fins a un total de 6 esports més en cada edició. Aquestes disciplines són seleccionades pel Comitè Organitzador de cada edició i s'envien al COI amb una antelació de cinc anys abans de l'esdeveniment, tenint en compte que el nombre total de participants no pot sobrepassar els 10.500 atletes.
El programa dels Jocs Olímpics de 2024 està previst que tindrà 329 esdeveniments de 32 esports diferents i serà la primera vegada des dels Jocs Olímpics de Roma de 1960 que tindrà menys esdeveniments que l'edició anterior (a Tòquio es van celebrar 339 esdeveniments). El Karate amb 8 esdeveniments i el bèisbol i softbol amb 2, queden fora d'aquesta edició, mentre que l'aixecament de pes perd 4 esdeveniments. El breakdance com a nou esport tindrà 2 esdeveniments i l'escalada olímpica guanya 2 esdeveniments respecte a Tòquio 2020.
El comitè d'organització de París 2024 ha volgut crear proves obertes al públic que es desenvoluparien en les mateixes condicions que les oficials, com ja fa el Tour de França, que organitza «L'Estape de la Torre», on els ciclistes aficionats poden córrer sobre el traçat oficial d'una etapa una jornada abans dels professionals.
El primer esdeveniment anunciat va ser la Marató. Per poder participar, es van organitzar diversos esdeveniments per obtenir un dorsal, com el desafiament organitzat el 31 d'octubre de 2021 de competir contra el campió olímpic Eliud Kipchoge en una distància de 5 km; el kenyà va sortir després que els 3.500 participants i 1.000 corredors van aconseguir travessar la línia d'arribada abans del campió.
Igualment, s'ha programat una prova ciclista oberta al gran públic.
CO | Cerimònia d'obertura | ● | Esdeveniment competitiu | 1 | Esdeveniment de medalla d'or | CC | Cerimònia de clausura |
Juliol | Agost | ||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
24 dc. |
25 dj. |
26 dv. |
27 ds. |
28 dg. |
29 dl. |
30 dt. |
31 dm. |
1 dj. |
2 dv. |
3 ds. |
4 dg. |
5 dl. |
6 dm. |
7 dx. |
8 dj. |
9 dv. |
10 ds. |
11 dg. | |||
Cerimònies | CO | CC | |||||||||||||||||||
Atletisme | 2 | 1 | 5 | 3 | 4 | 5 | 5 | 5 | 8 | 9 | 1 | 48 | |||||||||
Bàdminton | ● | ● | ● | ● | ● | ● | 1 | 1 | 1 | 2 | 5 | ||||||||||
Bàsquet | Bàsquet | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | 1 | 1 | 2 | ||||
Bàsquet 3x3 | ● | ● | ● | ● | ● | ● | 2 | 2 | |||||||||||||
Boxa | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | 1 | 2 | 2 | 4 | 4 | 13 | ||||||
Break dance | 1 | 1 | 2 | ||||||||||||||||||
Ciclisme | BMX | ● | 2 | ● | 2 | 4 | |||||||||||||||
Ciclisme de muntanya | 1 | 1 | 2 | ||||||||||||||||||
Ciclisme en pista | 1 | 1 | 2 | 2 | 2 | 1 | 3 | 12 | |||||||||||||
Ciclisme en ruta | 2 | 1 | 1 | 4 | |||||||||||||||||
Escalada esportiva | ● | ● | 1 | 1 | 1 | 1 | 4 | ||||||||||||||
Esgrima | 2 | 2 | 2 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 12 | |||||||||||
Esports aquàtics | Marató de natació | 1 | 1 | 2 | |||||||||||||||||
Natació | 4 | 3 | 5 | 3 | 5 | 4 | 3 | 4 | 4 | 35 | |||||||||||
Natació sincronitzada | ● | ● | 1 | ● | 1 | 2 | |||||||||||||||
Salts | 1 | 1 | 1 | 1 | ● | 1 | ● | 1 | 1 | 1 | 8 | ||||||||||
Waterpolo | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | 1 | 1 | 2 | ||||
Futbol | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | 1 | 1 | 2 | |||||||
Gimnàstica | Gimnàstica artística | ● | ● | 1 | 1 | 1 | 1 | 2 | 2 | 2 | 10 | ||||||||||
Gimnàstica en trampolí | 2 | 2 | |||||||||||||||||||
Gimnàstica rítmica | ● | 1 | 1 | 2 | |||||||||||||||||
Golf | ● | ● | ● | 1 | ● | ● | ● | 1 | 2 | ||||||||||||
Halterofília | 2 | 2 | 2 | 3 | 1 | 10 | |||||||||||||||
Handbol | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | 1 | 1 | 2 | ||||
Hípica | Concurs complet | ● | ● | 2 | 2 | ||||||||||||||||
Doma clàssica | ● | ● | 1 | 1 | 2 | ||||||||||||||||
Salt a cavall | ● | 1 | ● | 1 | 2 | ||||||||||||||||
Hoquei sobre herba | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | 1 | 1 | 2 | ||||||
Judo | 2 | 2 | 2 | 2 | 2 | 2 | 2 | 1 | 15 | ||||||||||||
Lluita | ● | 3 | 3 | 3 | 3 | 3 | 3 | 18 | |||||||||||||
Monopatí de carrer | 1 | 1 | 1 | 1 | 4 | ||||||||||||||||
Pentatló modern | ● | ● | 1 | 1 | 2 | ||||||||||||||||
Piragüisme | Aigües tranquil·les | ● | ● | 4 | 3 | 3 | 10 | ||||||||||||||
Eslàlom | ● | 1 | 1 | ● | 1 | 1 | ● | ● | 2 | 6 | |||||||||||
Rem | ● | ● | ● | ● | 2 | 4 | 4 | 4 | 14 | ||||||||||||
Rugbi a 7 | ● | ● | 1 | ● | ● | 1 | 2 | ||||||||||||||
Surf | ● | ● | ● | 2 | 2 | ||||||||||||||||
Taekwondo | 2 | 2 | 2 | 2 | 8 | ||||||||||||||||
Tennis | ● | ● | ● | ● | ● | ● | 1 | 2 | 2 | 5 | |||||||||||
Tennis de taula | ● | ● | ● | 1 | ● | ● | ● | 1 | 1 | ● | ● | ● | ● | 1 | 1 | 5 | |||||
Tir amb arc | ● | 1 | 1 | ● | ● | ● | 1 | 1 | 1 | 5 | |||||||||||
Tir olímpic | 1 | 2 | 2 | 2 | 1 | 1 | 1 | 2 | 1 | 2 | 15 | ||||||||||
Triatló | 1 | 1 | 1 | 3 | |||||||||||||||||
Vela | ● | ● | ● | ● | 2 | 2 | ● | ● | ● | 2 | 2 | 2 | 10 | ||||||||
Voleibol | Voleibol | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | 1 | 1 | 2 | |||
Voleibol de platja | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | 1 | 1 | 2 | |||||
Esdeveniments de medalles | 14 | 13 | 18 | 14 | 17 | 19 | 22 | 28 | 20 | 16 | 17 | 21 | 26 | 32 | 39 | 13 | 329 | ||||
24 dc. |
25 dj. |
26 dv. |
27 ds. |
28 dg. |
29 dl. |
30 dt. |
31 dm. |
1 dj. |
2 dv. |
3 ds. |
4 dg. |
5 dl. |
6 dm. |
7 dx. |
8 dj. |
9 dv. |
10 ds. |
11 dg. |
|||
Juliol | Agost |
Des del 2017 Rússia ha estat exclosa dels Jocs Olímpics, tant d'estiu como d'hivern, arran d'un cas massiu de dòping, mentre que els seus esportistes podien participar-hi però no pas sota la bandera del país, i ho feren com a «Atletes olímpics de Rússia» el 2018 i «Comitè Olímpic Rus» el 2021 i 2022.
Arran però de la invasió russa d'Ucraïna de 2022, el 25 de gener de 2023, el Comitè Olímpic Internacional (COI) va fer públic un manifest de suport al poble ucraïnès, en el que preveia que cap funcionari ni representant polític rus o belarús fos convidat ni acreditat a cap esdeveniment esportiu internacional, ni s'exhibissin banderes, colors o qualsevol identificació ni en sonessin els himnes, però oferia a atletes d'aquestes nacionalitats poder competir sota bandera neutral. Això va provocar una forta contestació d'Ucraïna, a la que també s'hi va sumar la primera ministra d'Estònia, Kaja Kallas.
El 2 de febrer Letònia, Lituània i Polònia es van afegir a la petició de no deixar competir als esportistes russos i belarussos, mentre Letònia i Ucraïna van amenaçar de fer-hi boicot i no participar-hi donat el cas, mentre que Polònia esmentava aquesta possibilitat i la de fer una coalició d'uns 40 estats que es podrien afegir a l'hipotètic boicot, inclosos els EUA, el Regne Unit i el Canadà. Per la seva banda, el director dels Jocs de París, Tony Estanguet, va recordar que la decisió requeia en el Comitè Olímpic Internacional, però va precisar que era favorable a mantenir el símbol de caràcter universal dels Jocs Olímpics i deixar competir-hi els esportistes sota bandera i símbols neutrals.
El 7 de febrer de 2023, l'alcaldessa de París, Anne Hidalgo, que s'havia mantingut anteriorment favorable a que russos i belarussos poguessin competir sota bandera neutral, va mostrar-se contrària a la participació d'esportistes russos, declarant que «no farem desfilar a un país que n'està atacant un altre i pretendre que no existeix».
Posteriorment, el COI va seguir buscant fórmules per tal d'incorporar els esportistes russos i belarussos en les competicions prèvies classificatòries per als Jocs. Una de les opcions que es van posar sobre taula, i atès l'acord força general a Europa en impedir-ne la participació, fou la possible incorporació dels esportistes d'aquests dos estats en les competicions asiàtiques. Aquesta opció va comptar d'entrada amb el beneplàcit del Comitè Olímpic Asiàtic, presidit per l'indi Randhir Singh.
Per la seva banda, el Regne Unit va afegir-se oficialment el 20 de febrer del 2023 al grup de més de 30 països que s'hi oposen oficialment. L'11 de març, The Guardian va publicar que el seu govern havia demanat als executius en cap de les empreses patrocinadores globals dels Jocs al país (entre elles Coca-Cola, Intel, Samsung i Visa) que pressionessin al COI per a la prohibició.
El govern d'Ucraïna va prohibir el 14 d'abril de 2023 als seus equips olímpics i paralímpics participar en competicions en què hi prenguessin part esportistes russos i belarussos.
El 26 de juliol de 2023 el ministre d'esports ucraïnès va anunciar que finalment autoritzarien als seus atletes a competir al costat de russos i belarussos, sempre que ho fessin sota bandera neutral, acabant així amb el boicot que havia mantingut des de l'inici de la invasió russa del país.
El Comitè Olímpic Internacional (COI) va anunciar la suspensió del Comitè Olímpic Rus (COR) el 12 d'octubre de 2023 amb efectes immediats i fins a nou avís, degut a la inclusió per part del COR de les regions ucraïneses annexades (Donetsk, Luhansk, kherson i Zaporíjia). La suspensió es va produir durant les reunions preparatòries de la seva 141a sessió a Bombai, que s'havia de produir durant entre els dies 15 i 17 d'octubre. Va remarcar tanmateix que segueix reservant-se la decisió última de permetre la participació, sota bandera neutral, d'esportistes russos i belarussos als Jocs Olímpics d'Estiu de 2024 de París i els d'hivern de 2026 de Milano Cortina.
El COI va autoritzar finalment el 8 de desembre la participació d'atletes russos i belarussos en aquesta edició dels Jocs sota bandera neutral, tot i que amb algunes restriccions. Així els atletes només podran participar en disciplines individuals, que no hagin donat suport actiu a la invasió russa d'Ucraïna i que no tinguin contracte amb l'exèrcit ni amb les agències de seguretat de sengles països. En el moment de l'anunci només 8 atletes russos i 3 belarussos complien els requisits. A més a més, la Federació Internacional d'Atletisme va mantenir la seva exclusió a atletes d'aquests països, per la qual cosa no podran participar-hi en proves atlètiques. També va mantenir la sanció de disputar proves internacionals en territori dels dos països i de permetre assistir a representants seus als Jocs.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jocs Olímpics d'Estiu de 2024 |