Biografia | |
---|---|
Naixement | 12 juliol 1923 Sant Sebastià (Guipúscoa) |
Mort | 26 maig 2020 (96 anys) Madrid |
Causa de mort | valor desconegut |
Catedràtic d'universitat | |
1960 – | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Madrid (–1949) |
Director de tesi | Ciriaco Pérez-Bustamante de la Vega |
Activitat | |
Camp de treball | Història |
Ocupació | professor d'universitat, historiador, escriptor |
Ocupador | Universitat de Salamanca Universitat Autònoma de Madrid |
Membre de | |
Interessat en | Guerra del Francès i història contemporània d'Espanya |
Alumnes | Luis Maria Bilbao Bilbao |
Obra | |
Estudiant doctoral | Fernando García de Cortázar i Pablo Fernández Albadalejo |
Premis |
Miguel Artola Gallego (Sant Sebastià, País Basc 1923-Madrid, 26 de maig de 2020) va ser un historiador basc.
Va néixer el 12 de juliol de 1923 a Sant Sebastià. Doctorat en Filosofia i Lletres per la Universitat Complutense de Madrid va obtenir la Càtedra d'Història d'Espanya a la Universitat de Salamanca l'any 1960, on roman fins al 1969, any que passa a ocupar la mateixa Càtedra a la Universitat Autònoma de Madrid. Des d'aquell any el seu treball ha renovat els estudis existents sobre la transició espanyola de l'Antic Règim a la societat burgesa liberal.
Entre 1975 i 1976 és secretari del Departament d'Història de la Fundació Juan March, i membre de la Comissió Assessora d'aquesta fundació entre 1977 i 1978. Així mateix, és col·laborador del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).
El 20 de març de 1981 és escollit acadèmic de la Reial Acadèmia de la Historia. El discurs d'entrada va ser llegit el 2 de maig de 1982, tractant sobre "Declaracions i drets de l'home". Al setembre de 1986 és elegit president de l'Institut d'Espanya.
Està especialitzat en l'estudi dels orígens de l'Espanya contemporània, en particular en temes sobre història econòmica, com els ferrocarrils i la hisenda. És responsable de l'edició de les Obras publicadas e inéditas de Gaspar Melchor de Jovellanos i de les Memorias de tiempos de Fernardo VII del Marquès d'Ayerbe, així com director de la Historia de Españaa Alfaguara i la Enciclopedia de la Historia de España. Així mateix ha col·laborat en la Historia de España de Ramón Menéndez Pidal.
El 1991 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials al destacar una vocació exemplar d'investigació històrica i docència sobre qüestions i episodis d'importància bàsica en la gestació de l'Espanya contemporània. El seu treball d'investigació ha il·luminat el període dramàtic i dilatat que va de l'Antic Règim al nostre temps oferint una visió del conjunt que combina l'anàlisi de les institucions i l'enteniment de les realitats socials i polítiques subjacents.
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: José Antonio de Sangróniz y Castro |
Reial Acadèmia de la Història Medalla 34 1981 - |
Succeït per: - |
Precedit per: Fernando Chueca Goitia |
President de l'Instituto de España 1986-1995 |
Succeït per: Margarita Salas Falgueras |
Precedit per: Felipe Ruiz Martín Pequeño capitalismo, gran capitalismo |
Premio Nacional de Historia de España 1992 |
Succeït per: Fernando Checa Cremades Felipe II, mecenas de las artes |