RCR Arquitectes és un estudi d'arquitectura fundat l'any 1988 a Olot per Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta. La firma destaca pel seu estil essencial, que encaixa formes geomètriques amb la naturalesa o patrimoni originaris, i pels seus processos constructius artesanals.
Algunes de les obres més celebrades de RCR Arquitectes són: els Espais per a l'Oci i la Cultura de Riudaura, actual centre cívic (1999), l'estadi d'atletisme Tossols d'Olot (2001), la llar d'infants Colors de Manlleu (2004), el parc de Pedra Tosca a les Preses (2005), els pavellons de les Cols (2005), els cellers Bell-lloc de Palamós (2009), l'espai públic de l'antic teatre La Lira de Ripoll (2011), el crematori de Hofheide (2013), el museu Soulages (2014) i la mediateca De Krook (2017). A més a més, també han dut a terme tasques docents a les dues escoles d'arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya, del 2007 ençà han dut a terme tallers de formació internacionals i el 2008 van crear la Fundació RCR Bunka per apropar l'arquitectura i les arts a la societat.
Durant aquesta àmplia trajectòria l'estudi ha estat extensament guardonat internacionalment, ha incrementat l'equip fins a 25 persones i, segons el doctor en arquitectura Joan Busquets i Grau, ha esdevingut un representant de l'arquitectura catalana contemporània. Entre els nombrosos reconeixements rebuts en destaquen el Premi Nacional de Cultura en Arquitectura de la Generalitat (2005), el dels Officiers et Chevaliers de l'Ordre des Arts et des Lettres de la République Française (2008 i 2017), l'Honorary Fellows de l'American Institute of Architecture (2010), l'International Fellows del Royal Institute of British Architects (2012), la Medalla d'Or de l'Académie d'Architecture Française (2015) i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (2019). De tots els guardons en destaca especialment el premi Pritzker, atorgat als fundadors de RCR Arquitectes l'any 2017, considerat el més prestigiós a escala mundial.
Trajectòria
La carrera conjunta de Rafael Aranda (Olot, 1961), Carme Pigem (Olot, 1962) i Ramon Vilalta (Vic, 1960) va començar durant els seus estudis a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès. Allà, Aranda i Vilalta, que ja eren companys d'institut, es van especialitzar en urbanisme i van conèixer Pigem, que es va especialitzar en composició. Tots tres arquitectes es van graduar el 1987 i van decidir iniciar la seva activitat professional l'any següent, en què van fundar RCR Arquitectes, per les inicials dels seus noms. En una decisió poc convencional van decidir treballar a Olot, en un moment en què era habitual mudar-se a grans ciutats.
Inicialment es van establir com a arquitectes independents i ja des d'un bon principi van començar a participar en concursos d'arquitectura. El seu primer reconeixement arribaria el mateix any de la fundació de la firma, quan es van presentar a un concurs nacional de fars, que va rebre més de tres-centes propostes, i el van guanyar.
Posteriorment continuarien treballant en projectes mantenint el seu estil, com al camp d'atletisme Tossols a Olot. La pista s'inscriu curosament entre la naturalesa i la topografia, encaixada al terreny de tal manera que els roures centenaris resten inscrits en el circuit dels atletes i, sense impedir-ne la visió, aquests sembla que corrin entremig dels troncs del bosc. En paraules del crític d'arquitectura Josep Maria Montaner, "es recrea l'atmosfera catàrtica i primigènia dels jocs en la planícia d'Olímpia. Com si fos un teatre grec, es revela l'origen de l'espai esportiu enmig d'un clar del bosc".
El 2009 van ser finalistes al premi Mies Van der Rohe d'arquitectura per la Biblioteca de Sant Antoni, a l'Eixample de Barcelona.
L'any 2017 van rebre el premi Pritzker, amb què esdevenen el primer estudi d'arquitectura català a aconseguir-lo i el segon de tot l'estat espanyol, després de Rafael Moneo, que el va rebre l'any 1996.
Escales, Carme «RCR Arquitectes. Univers de la creativitat compartida». Eix. Cultura industrial, tècnica i científica, 7, 2019, p. 26-31. ISSN: 2462-4470 .