Reidita | |
---|---|
Fórmula química | ZrSiO₄ |
Epònim | Alan F. Reid (en) |
Classificació | |
Categoria | silicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AD.45 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AD.45 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/A.09 |
Dana | 51.5.6.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | tetragonal |
Estructura cristal·lina | a = 4,738Å; c = 10,506Å; |
Grup puntual | 4/m - dipiramidal |
Color | incolor |
Exfoliació | no observada |
Fractura | irregular, desigual |
Tenacitat | fràgil |
Duresa | 7,5 |
Lluïssor | adamantina |
Color de la ratlla | blanc |
Densitat | 5,2 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | uniaxial |
Pleocroisme | no pleocroica |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA2001-013 |
Símbol | Rei |
Referències |
La reidita és un mineral de la classe dels silicats. Va ser aprovada com a espècie mineral per l'IMA l'any 2001 i va rebre el seu nom per part de Billy P. Glass, Shaobin Liu, i Peter B. Leavens en honor de Alan F. Reid, el qual va sintetitzar el mineral per primera vegada en experiments d'alta pressió l'any 1969.
La reidita és un silicat de fórmula química ZrSiO₄. Cristal·litza en el sistema tetragonal. És incolora i la seva duresa a l'escala de Mohs és 7,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la reidita pertany a «9.AD - Nesosilicats sense anions addicionals; cations en i/o major coordinació» juntament amb els següents minerals: larnita, calcio-olivina, merwinita, bredigita, andradita, almandina, calderita, grossulària, henritermierita, hibschita, hidroandradita, katoïta, goldmanita, kimzeyita, knorringita, majorita, morimotoïta, vogesita, schorlomita, spessartina, uvarovita, wadalita, holtstamita, kerimasita, toturita, momoiïta, eltyubyuïta, coffinita, hafnó, torita, thorogummita, zircó, stetindita, tombarthita-(Y), huttonita i eulitina.
La reidita apareix en grans de zircó amb deformitats d'impacte amb una estructura del tipus scheelita. Es necessiten pressions de 30 a 53 GPa perquè es produeixi aquesta transformació. La reidita té la mateixa composició química que el zircó però és aproximadament un 10% més densa.
La reidita ha estat trobada al talús continental superior de la costa de Nova Jersey, a l'oceà Atlàntic; a Barbados, al cràter Chesapeake Bay, Virginia i cràter Rock Elm, Wisconsin, als Estats Units; al cràter Ries, Bavària, a Alemanya i al cràter Xiuyan, Liaoning, a la Xina. L'any 2015 es va trobar reidita en una estructura precambriana a Escòcia.