Rutè
| русиньскый a Ucraïna, łemkowski a Polònia, (бачваньска) руска бешеда o (бачваньски) руски язик a Vojvodina | |
|---|---|
| Altres noms | Rusin, Rusyn |
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants nadius | 610.000 |
| Oficial a | Eslovàquia, Vojvodina |
| Autòcton de | Vojvodina (Sèrbia), Transcarpàcia (Ucraïna) |
| Estat | Eslovàquia, Sèrbia, Ucraïna, Polònia, Hongria, Romania i diàspora (Canadà, Estats Units) |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües balto-eslaves llengües eslaves llengües eslaves orientals | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet rusí i alfabet ciríl·lic |
| Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
| Codis | |
| ISO 639-1 | ry |
| ISO 639-2 | sla |
| ISO 639-3 | rue |
| SIL | RUE |
| Glottolog | rusy1239 |
| Linguasphere | 53-AAA-ec |
| Ethnologue | rue |
| UNESCO | 407 |
| IETF | rue |
El rutè, ruté o rúsyn (noms sovint confosos amb la família lingüística del rutè antic) forma part de les llengües eslaves orientals, com el rus, l'ucraïnès i el belarús. La qüestió de si es tracta d'una llengua a part per si sola, d'un dialecte o de diversos dialectes de l'ucraïnès és una disputa que duen a terme lingüistes i nacionalistes de diversa ideologia (com pel que fa al macedònic respecte al búlgar). Per als sociòlegs, i en el pla juridicopolític, existeixen almenys dues llengües ausbau rutenes, reconegudes com a llengües oficials de ple dret i ensenyades oficialment: el rutè carpàtic, a la República d'Eslovàquia (oficial als municipis on és parlada per més del 20% de la població), i el rutè pannònic (rusnak), a la província autònoma sèrbia de Vojvodina. D'altra banda, n'hi ha diversos dialectes, entre els quals el lemko, que és parlat a Polònia per unes 50.000 persones, el boiko o el hutsul.
Històricament, els rutens eren les poblacions eslaves orientals de l'actual Ucraïna (a la qual ha estat annexada la Rutènia Carpàtica o Transcarpàcia) i dels voltants, que han adoptat el ritu uniat (vegeu Església grecocatòlica ucraïnesa) més que no el credo ortodox. La dispersió dels rutens per les diverses parts de l'Imperi austrohongarès, per una política de migració organitzada, ha tingut com a resultat la diferenciació dels dialectes parlats, que han estat erigits en dues llengües ausbau distintes al segle xx.
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rutè |
- ↑ Moser, Michael. Rusyn: A New-Old Language In-between Nations and States (en anglès). Londres: Palgrave Macmillan UK, 2016, p. 124–139. DOI 10.1007/978-1-137-34839-5_7. ISBN 978-1-137-34839-5.
- ↑ Moskal, Marta «Les minories lingüístiques de Polònia en el marc de l'adhesió a la UE». Noves SL. Revista de Sociolingüística, Primavera/Estiu 2004.
- ↑ Plišková (Plishka), Anna. Language and National Identity : Rusyns South of Carpathians / Jazyk a národná identita : Južnokarpatskí Rusíni / Язык і народна ідентіта : Южнокарпатьскы Русины. Boulder: East European Monographs, 2009, p. 17, 37, 67.
- ↑ Magocsi, Paul Robert. With Their Backs to the Mountains: A History of Carpathian Rus? and Carpatho-Rusyns (en anglès). Central European University Press, 2015-11-30, p. 3, 5, 134, 154, 222-224. ISBN 978-615-5053-46-7.
- ↑ «rutè». Gran Enciclopèdia Catalana. .
 |
Hi ha una edició en rutè de la Viquipèdia |
