Una tècnica (del grec, τέχνη 'art, tècnica, ofici') és un procediment o conjunt de regles, normes o protocols que té per objectiu obtenir un resultat determinat, ja sigui al camp de les ciències, de la tecnologia, de l'art, de l'esport, de l'educació o de qualsevol altra activitat.
És el conjunt de procediments que s'utilitzen per una art, ciència o activitat determinada, en general s'adquireixen per mitjà de la seva pràctica i requereixen determinades habilitats o destreses.
Majoritàriament s'equipara, erròniament, tècnica amb tecnologia. La mateixa Enciclopèdia Catalana dona aquesta definició si busquem tecnologia:
i a més a més s'afegeix:
Si busquem tècnica ens surt el mateix resultat. Per tant es veu com es diferencia entre tecnologia i tècnica; la primera com a disciplina que combina els mètodes de ciència i enginyeria, i la segona com a conjunt de regles empíriques.
El mateix Diccionari de la Llengua Catalana dona aquesta definició per tècnica:
I per tecnologia:
De manera que a la vegada s'equiparen i es diferencien. No obstant, si observem l'origen etimològic observem que tècnica prové del llatí technĭcus, i aquest, del grec tekhnikós (relatiu a un art tècnica) que deriva a tékhnē (art, habilitat). En canvi, tecnologia és un compost de 'tecno-' (forma prefixada de tékhnē) i '-logia' (forma sufixada de lógos, que significa: paraula, raó, teoria, tractat). Per tant, la tecnologia és la raó, la teoria, el tractat de la tècnica.
La tècnica requereix tant destresses manuals com intel·lectuals, freqüentment l'ús d'una eina i de coneixements varis. Als animals, les tècniques són característiques de cada espècie. A l'ésser humà, la tècnica sorgeix de la necessitat de modificar el medi i es caracteritza per poder ser transmesa, tot i que no sempre se n'és conscient. Cada individu generalment aprèn d'altres (a vegades inventa i altres vegades modifica l'aprenentatge). La tècnica sorgeix de la necessitat de transformar l'entorn per adaptar-lo millor a les necessitats pròpies.