Baró vist per Ramon Casas (MNAC) | |
Nom original | (es) Teodoro Baró |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 21 gener 1842 Figueres (Alt Empordà) |
Mort | 22 setembre 1916 (74 anys) Malgrat de Mar (Maresme) |
Sepultura | Cementiri de Malgrat de Mar |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
8 de setembre de 1881 – 26 de desembre de 1885 | |
← - - → | |
Circumscripció | Barcelona |
4 de maig de 1887 – 29 de desembre de 1890 | |
- → | |
Circumscripció | Xinzo de Limia |
24 de març de 1893 – 1 de juliol de 1895 | |
Circumscripció | Figueres |
Dades personals | |
Es coneix per | polític, escriptor i periodista |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | periodista, escriptor, polític, dramaturg |
Partit | Partit Liberal Fusionista |
Membre de | |
Teodor Baró i Sureda (Figueres, 21 de gener de 1842 – Malgrat de Mar, 22 de setembre de 1916) fou un advocat, polític, periodista i escriptor català. Va conrear aspectes diversos dins el camp literari (teoria, novel·la, poesia, teatre) però es dedicà principalment al periodisme, seguint la línia de Mañé i Flaquer al Diario de Barcelona. Com a polític, vinculat al Partit Liberal de Sagasta, ocupà diversos càrrecs en diferents ciutats espanyoles.
Llicenciat en filosofia. D'idees liberals moderades, des del 1865 va formar part de diversos cercles liberals. El 1874 fou nomenat regidor de l'Ajuntament de Barcelona. Es va unir al Partit Liberal Fusionista amb el que fou elegit diputat per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1881 i de 1884, arribant presidir el Comitè Provincial Fusionista. També fou nomenat governador civil de Màlaga (1883), Sevilla (1884) i la Corunya (1885). També fou nomenat director general de Beneficència i Sanitat, des d’on va organitzar el cos de Sanitat Marítima, i després delegat d’Ensenyament Primari en els diferents governs liberals. Alhora, era director de La Crónica de Cataluña des del 1879, que donava suport a la política de Práxedes Mateo Sagasta, perjudicial als interessos catalans i enfrontat a la línia política de Rius i Taulet; fet que el va obligar a presentar-se pel districte de Xinzo de Limia a les eleccions generals espanyoles de 1886. Fou escollit novament diputat, aquest cop pel districte de Figueres, a les eleccions generals espanyoles de 1893, i fou un dels mantenidors dels Jocs Florals del Barcelona de 1896. Finalment, a partir del 1898, es va aproximar al reformisme de Polavieja.
Es va incorporar al Diario de Barcelona, del qual en serà director dues vegades: la primera entre 1902 i 1903, amb la mort de Joan Mañé i Flaquer, i finalment entre 1906 i 1912 arran de la destitució de Miquel dels Sants Oliver. Durant els seus mandats, el "Diario" adquirí un tarannà més conservador. EL 1902 va ingressar a l'Acadèmia de Bones Lletres i va escriure el tractat El periodismo (1902), en què detalla les seves anècdotes personals, la seva teoria sobre la funció del periodisme, estil i gèneres, l’ètica professional, el bilingüisme (adoptà un to moderat proper a Gaziel) i model hemerològic. També va escriure algunes peces de costums en català. Fou membre numerari de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola.
Teatre
Novel·la
Història
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teodor Baró i Sureda |
Vegeu texts en català sobre Teodor Baró i Sureda a Viquitexts, la biblioteca lliure. |
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: Josep Coroleu i Inglada |
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla XXII 1902-1916 |
Succeït per: Jaume Serra i Húnter |