1874

1874
Tipus	any civil i any comú començat en dijous
Altres calendaris
Gregorià	1874 (mdccclxxiv)
Islàmic	1291 – 1292
Xinès	4570 – 4571
Hebreu	5634 – 5635
Calendaris hindús	1929 – 1930 (Vikram Samvat); 1796 – 1797 (Shaka Samvat); 4975 – 4976 (Kali Yuga)
Persa	1252 – 1253
Armeni	1323
Rúnic	2124
Ab urbe condita	2627
Categories
	Naixements Defuncions; Esdeveniments ; Obres
Segles
	segle xviii - segle xix - segle xx
Dècades
	1840 1850 1860 - 1870 - 1880 1890 1900
Anys
	1871 1872 1873 - 1874 - 1875 1876 1877

Esdeveniments

Països Catalans

11 de gener, Sarrià (Barcelona): voluntaris republicans s'enfronten amb l'exèrcit espanyol.

Resta del món

18 de març, Hawaii: Es signa un tractat de comerç amb els Estats Units.
1 de juliol: S'inaugura en els Estats Units el primer zoològic.
19 d'octubre: Fundació de la Universitat de Zagreb.
1 de desembre: Islàndia guanya el seu primer constitució i autonomia limitada.
Els francesos capturen el Vietnam on estableixen el protectorat d'Annam, que annexionen als seus dominis d'Indoxina.
A França es duu a terme la primera exposició impressionista

Naixements

Països Catalans

15 de gener - Barcelona: Fructuós Gelabert i Badiella, cineasta català (m. 1955).
18 de gener - Sabadell, província de Barcelona: Joan Montllor i Pujal, excursionista i escriptor sabadellenc.
25 de gener - Palma: Paula Cañellas Alba, mestra krausista i feminista mallorquina (m. 1940).
17 de febrer - Nova York: Ida Helen Ogilvie, geòloga estatunidenca (m. 1963).
1 de març - Barcelona: Anna Durà Batlle –Anna Aguilar–, pianista i pedagoga catalana.
21 d'abril - Alcover, Alt Camp: Maria Domènech i Escoté, escriptora catalana (m. 1952).
1 de maig - Sabadell: Àngel Rodamilans i Canals, sacerdot, monjo benedictí, compositor i organista (m. 1936).
7 de juliol - Montuïri, Mallorca: Catalina Pocoví Mayol, glosadora i pagesa mallorquina.
8 de setembre - Manresa: Ignasi Domènech i Puigcercós, cuiner i gastrònom català.
21 de setembre - Barcelona: Josep Maria Sert i Badia, pintor i decorador català (m. 1945).
28 d'octubre - Sabadell: Ferran Casablancas i Planell, empresari català, que va revolucionar la indústria cotonera al primer quart del segle xx (m. 1960).
17 de setembre - Barcelona: Norbert Font i Sagué, geòleg, espeleòleg, naturalista i escriptor que introduí l'espeleologia a Catalunya.
Vilassar de Mar: Maria Ferrés i Puig, dibuixant, aquarel·lista i gravadora catalana (m. 1964).

Resta del món

16 de gener, Hèlsinki: Herman Gesellius, arquitecte finlandès.
25 de gener, París, França: William Somerset Maugham, escriptor britànic
25 de gener, Regne Unit: Harvey Grace, compositor.
29 de gener, Viena: Robert Lach, compositor.
3 de febrer - Allegheny, Pennsilvània: Gertrude Stein, escriptora estatunidenca que visqué gairebé sempre a França (m. 1946).
11 de febrer, Estocolm: Elsa Beskow, autora i il·lustradora de llibres infantils sueca.
20 de febrer - Aberdeen: Mary Garden, important soprano escocesa del primer terç del segle XX (m. 1967).
24 de març, Budapest, Hongria: Harry Houdini, mag nord-americà d'origen hongarès (m. 1926).
26 de març, San Francisco, Califòrnia (EUA): Robert Frost, poeta estatunidenc (m. 1963).
15 d'abril, Schickenhof, Baviera: Johannes Stark: físic alemany, Premi Nobel de física de l'any 1919 (m. 1957).
25 d'abril, Bolonya, Itàlia: Guglielmo Marconi, enginyer italià, Premi Nobel de Física de 1909 (m. 1937).
9 de maig, Londresː Lilian Baylis, productora teatral anglesa, artífex de l'Old Vic (m.1937).
22 de maig, Riebeek West (Sud-àfrica): Daniel Malan, primer ministre de Sud-àfrica. Se'l considera el màxim exponent del nacionalisme afrikaner racista (m. 1959).
16 de juny, Perth South (Canadà): Arthur Meighen, polític canadenc. Va exercir dues vegades com a Primer Ministre del Canadà (m. 1960).
12 de juliol, Świnoujście, Imperi Alemany, Elsa von Freytag-Loringhoven, primera artista dadaista (m. 1927).
14 de juliol, Alexandria, Egipte: Abbas Hilmi II, Virrei turc d'Egipte.
26 de juliol, Vixni Volotxok, Rússia: Serguei Aleksàndrovitx Kussevitski, en rus: Сергей Александрович Кусевицкий, conegut habitualment com a Serge Koussevitzky, contrabaixista, compositor i director d'orquestra rus, nacionalitzat estatunidenc (m. 1951).
30 de juliol, Y Waun, Gal·les: Billy Meredith, futbolista gal·lès.
10 d'agost, West Branch, Iowa, EUA: Herbert Hoover, 31è president dels Estats Units.
13 de setembre, Viena, Àustria: Arnold Schoenberg, compositor austríac (m. 1951).
27 d'agost, Colònia, Alemanya: Carl Bosch, químic i enginyer, Premi Nobel de Química de 1931 (m. 1940).
9 de setembre, Brodi: Rosa Schapire, historiadora de l'art i col·leccionista alemanya.
21 de setembre, Cheltenham, Regne Unit: Gustav Holst, compositor anglès, (m. 1934).
10 d'octubre, Karlsruheː Minnie Nast, soprano alemanya (m. 1956).
15 d'octubre, Almeria: Olallo Morales Wilskman, músic.
20 d'octubre, Danbury, Connecticut (USA): Charles Ives, compositor estatunidenc (m. 1954).
13 de novembre, Nimes, Llenguadoc-Rosselló, Marguerite Long, pianista francesa.
30 de novembre, Woodstock, Anglaterra: Winston Churchill, Primer Ministre del Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial.

Cognac: Louis Delage, enginyer i dissenyador industrial francès especialitzat en la indústria automobilística

Necrològiques

Països Catalans

24 de febrer, Barcelona (Barcelonès): Anselm Clavé, compositor, músic i polític català, fundador dels Cors de Clavé.
21 de novembre, Roma, Regne d'Itàlia: Marià Fortuny i Marsal, pintor, dibuixant i gravador català (n. 1838).

Resta del món

Varsòvia: Romuald Zientarski, compositor polonès
8 de març- Buffalo, Nova York (EUA): Millard Fillmore, advocat 13è President dels Estats Units d'Amèrica (n. 1800).
31 de març, Viena, Imperi Austrohongarès: Ferdinand Scherber, musicòleg i compositor austríac.
4 de juliol - Tournai (Bèlgica): Hippolyte Boulenger, paisatgista belga influït per l'Escola de Barbizon, considerat el "Corot" belga (n. 1837).
26 d'agost, Fontenoy-le-Château: Julie-Victoire Daubié, periodista i primera dona francesa a obtenir el batxillerat (n. 1824).

4 de novembre: François Dauverné, músic francès del Romanticisme.

Referències

↑ Huertas, Josep Maria. Mites i gent de Barcelona. Edicions 62, 2011. ISBN 842976612X.
↑ Clark, Judith Freeman. The Gilded Age. Rev. ed.. Nova York: Facts On File, 2006. ISBN 1438108842.
↑ Kisling, Vernon N. Zoo and Aquarium History Ancient Animal Collections to Zoological Gardens. Hoboken: CRC Press, 2000. ISBN 1420039245.
↑ «La depuració del Magisteri. Mestre de Puigpunyent i Galilea (1936-1943)». AMEIB. Arxiu i Museu de l'Educació a les Illes Balears. Arxivat de l'original el 2021-09-21. .
↑ Ogilvie, Marilyn Bailey; Harvey, Joy Dorothy. The Biographical Dictionary of Women in Science: L-Z (en anglès). Taylor & Francis, 2000. ISBN 978-0-415-92040-7.
↑ «Anna Durà Batlle». Patrimoni Musical Català. .
↑ Macias i Roqueta, Aida. Maria Domènech de Cañellas (1874-1952). Biografia intel·lectual d'una escriptora i activista social (tesi). Vic: Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes. Departament de Filologia i Didàctica de la Llengua i la Literatura, octubre 2014.
↑ «Àngel Rodamilans i Canals | enciclopèdia.cat». .
↑ Miralles i Monserrat, Joan. Onomàstica i literatura. L'Abadia de Montserrat, 1996, p. 123. ISBN 978-84-7826-713-2.
↑ «Diccionari biogràfic de dones». Xarxa Vives d'Universitats, Generalitat de Catalunya, Consell de Mallorca. Arxivat de l'original el 2020-01-26. .
↑ «Gertrude Stein». Encyclopædia Britannica. .
↑ Olsen Haugen, Morten. «Elsa Beskow» (en suec). Store norske lexikon, actualització 1 agost 2023. .
↑ «Mary Garden» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. .
↑ «Harry Houdini». Encyclopaedia Britannica. .
↑ Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. : Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
↑ «Johannes Stark | German physicist» (en anglès). .
↑ «Marcóni, Guglielmo nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-02-14. .
↑ «Lilian Mary Baylis» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 15-02-2024. .
↑ ^19,0 ^19,1 ^19,2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
↑ «La crítica Victòria Combalia ens parla de l’artista dadaista Elsa Von Freytag-Loringhoven». Art neutre? Fundació Antoni Tàpies, 17-09-2021. .
↑ ^21,0 ^21,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, . ISBN 2-85229-559-8.
↑ Neighbour, O. «Schoenberg ». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.25024 .
↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1931» (en anglès americà). .
↑ Dogramaci, Burcu. «Rosa Schapire» (en anglès). METROMOD. .
↑ «Gustav Holst». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
↑ «MINNIE NAST, Soprano» (en anglès). Great Singers of the Past, 10-10-2017. .
↑ «Charles Ives». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
↑ «Marguerite Long». Pristine Classical. .
↑ «La pinzellada de Marià Fortuny | Catorze.cat». Catorze.cat. .
↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Hippolyte Boulenger» (en francès). .
↑ Thierce, Agnes «Julie Victoire Daubié, première bachelière de France. De la condition économique, morale et politique de la femme au XIXe siècle». Bulletin du Centre Pierre Leon, 02-03-1993, pàg. 53-62.

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1874

Un any abans / Un any després

[1] Huertas, Josep Maria. Mites i gent de Barcelona. Edicions 62, 2011. ISBN 842976612X.

[2] Clark, Judith Freeman. The Gilded Age. Rev. ed.. Nova York: Facts On File, 2006. ISBN 1438108842.

[3] Kisling, Vernon N. Zoo and Aquarium History Ancient Animal Collections to Zoological Gardens. Hoboken: CRC Press, 2000. ISBN 1420039245.

[4] «La depuració del Magisteri. Mestre de Puigpunyent i Galilea (1936-1943)». AMEIB. Arxiu i Museu de l'Educació a les Illes Balears. Arxivat de l'original el 2021-09-21. .

[5] Ogilvie, Marilyn Bailey; Harvey, Joy Dorothy. The Biographical Dictionary of Women in Science: L-Z (en anglès). Taylor & Francis, 2000. ISBN 978-0-415-92040-7.

[6] «Anna Durà Batlle». Patrimoni Musical Català. .

[7] Macias i Roqueta, Aida. Maria Domènech de Cañellas (1874-1952). Biografia intel·lectual d'una escriptora i activista social (tesi). Vic: Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes. Departament de Filologia i Didàctica de la Llengua i la Literatura, octubre 2014.

[8] «Àngel Rodamilans i Canals | enciclopèdia.cat». .

[9] Miralles i Monserrat, Joan. Onomàstica i literatura. L'Abadia de Montserrat, 1996, p. 123. ISBN 978-84-7826-713-2.

[10] «Diccionari biogràfic de dones». Xarxa Vives d'Universitats, Generalitat de Catalunya, Consell de Mallorca. Arxivat de l'original el 2020-01-26. .

[11] «Gertrude Stein». Encyclopædia Britannica. .

[12] Olsen Haugen, Morten. «Elsa Beskow» (en suec). Store norske lexikon, actualització 1 agost 2023. .

[13] «Mary Garden» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. .

[14] «Harry Houdini». Encyclopaedia Britannica. .

[15] Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. : Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.

[16] «Johannes Stark | German physicist» (en anglès). .

[17] «Marcóni, Guglielmo nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-02-14. .

[:1-18] «Lilian Mary Baylis» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 15-02-2024. .

[:0-19] 19,0 ^19,1 ^19,2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.

[20] «La crítica Victòria Combalia ens parla de l’artista dadaista Elsa Von Freytag-Loringhoven». Art neutre? Fundació Antoni Tàpies, 17-09-2021. .

[Ref-21] 21,0 ^21,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.

[22] Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, . ISBN 2-85229-559-8.

[23] Neighbour, O. «Schoenberg ». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.25024 .

[24] «The Nobel Prize in Chemistry 1931» (en anglès americà). .

[25] Dogramaci, Burcu. «Rosa Schapire» (en anglès). METROMOD. .

[26] «Gustav Holst». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.

[27] «MINNIE NAST, Soprano» (en anglès). Great Singers of the Past, 10-10-2017. .

[Ref001-28] «Charles Ives». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.

[29] «Marguerite Long». Pristine Classical. .

[30] «La pinzellada de Marià Fortuny | Catorze.cat». Catorze.cat. .

[31] Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Hippolyte Boulenger» (en francès). .

[32] Thierce, Agnes «Julie Victoire Daubié, première bachelière de France. De la condition économique, morale et politique de la femme au XIXe siècle». Bulletin du Centre Pierre Leon, 02-03-1993, pàg. 53-62.