17 de novembre

<<	Novembre 2024					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
				1r	2	3
4	5	6	7	8	9	10
11	12	13	14	15	16	17
18	19	20	21	22	23	24
25	26	27	28	29	30
Tots els dies

El 17 de novembre o 17 de santandria és el tres-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs. Queden 44 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1708 - Dénia (la Marina Alta): les tropes filipistes ocupen la vila (guerra de Successió).
1719 - Roses (Alt Empordà): l'exèrcit francès aixeca el Setge de Roses que havia començat el 22 d'octubre durant la Guerra de la Quàdruple Aliança.
1794 - Figueres (Alt Empordà): durant la Guerra Gran, l'exèrcit francès derrota l'espanyol a Mont-roig, fet que els permet ocupar la ciutat.
1974 - Monestir de Montserrat (Monistrol de Montserrat, el Bages): activistes catalanistes encapçalats per Jordi Pujol hi funden Convergència Democràtica de Catalunya.
2008 - Ja són 151 les lleis que obliguen a etiquetar en castellà enfront de només una que ho fa pel català.

Resta del món

1869 - París (França): es publica L'educació sentimental, novel·la de Gustave Flaubert.
1869 - Port Saïd: s'inaugura oficialment el Canal de Suez.
1873 - Budapest (Hongria): unint Buda, Óbuda i Pest, hom funda la ciutat, la qual esdevé la capital del país.
1950, Tibet: Després de l'ocupació del Tibet per part de la República Popular Xina, Tenzin Gyatso, 14è dalai-lama del Tibet assumeix el ple poder polític del seu país.
1983 - Chiapas (Mèxic): fundació de l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional.
1989 - Revolució de Vellut a Txecoslovàquia.
1993 - Sud-àfrica: la signatura d'una Constitució provisional al país posa fi al sistema de l'apartheid.
2004 - Rosario (l'Argentina): amb participació catalana comença el I Congrés de les Llengües, crític amb el III Congrés Internacional de la Llengua Espanyola, que s'hi celebra per aquestes dates fins al dia 20.
2006 - Llançament de la consola PlayStation 3 a l'Amèrica del Nord, Hong Kong i Taiwan.

Naixements

Països Catalans

1836, Sant Celoni: Pau Alguersuari i Pascual, industrial, teòric tèxtil i inventor català.
1865, Barcelona, Barcelonès: Josefa Teixidor i Torres, pintora catalana (m. 1914).
1908, València: Manuela Ballester Vilaseca, pintora, il·lustradora, cartellista, escriptora, editora i poeta (m. 1994).
1922, Barcelona: Esteve Polls i Condom, actor i director teatral (m. 2016).
1923, Barcelona, Barcelonès: Pau Porta Bussoms, advocat, esportista, i dirigent esportiu català (m. 2009).
1925, Palafrugell: Enriqueta Batllem, cantant i actriu catalana.
1931, Barcelona, Barcelonès: Leopold Pomés i Campello, artista català, director de cinema, restaurador, principalment conegut per la seva activitat de fotògraf i publicista (m. 2019).
1945,
- Barcelona: Jaume Fuster, escriptor, assagista i traductor català (m. 1998).
- Barcelona: Immaculada Socias Batet, historiadora de l'art i professora a la Universitat de Barcelona.

1952, Barcelona: Nani Marquina, dissenyadora industrial i empresària catalana.

Resta del món

9, Roma: Vespasià, emperador romà.
1755, Palau de Versalles, Regne de França: Lluís XVIII de França, rei de França i Navarra, titular entre 1795 i 1814, i efectiu des de 1814 fins a 1824 (m. 1824).
1790, Schulpforta, Saxònia: August Ferdinand Möbius, matemàtic i astrònom teòric alemany (m. 1868).
1816, Mýto (República Txeca): August Wilhelm Ambros, compositor, musicòleg i crític musical austríac (m. 1876).
1857, Estocolm: Eva Bonnier, pintora i filantropa sueca.
1866, Tucumánː Lola Mora, destacada escultora de l'Argentina (m.1936).
1879, Rosario, Santa Fe: Amanda Campodónico, cantant d'òpera argentina.
1882, Amiensː Germaine Dulac, directora de cinema, realitzadora, productora i guionista francesa (m. 1942).
1886, Madrid: Elena Fortún, escriptora espanyola dedicada a la literatura infantil i juvenil, creadora del personatge de Celia.
1887, Kennington, Surrey (Anglaterra): Bernard Law Montgomery, primer vescomte d'el Alamein, militar britànic, que va destacar durant la Segona Guerra Mundial (m. 1976).
1896 - Orsha, Belarús: Lev Vygotski, pedagog i psicòleg (m. 1934).
1901, Ucraïna: Lee Strasberg, actor estatunidenc.
1902, Budapest, Imperi Austrohongarès: Eugene Paul Wigner, físic i matemàtic, Premi Nobel de Física de 1963 (m. 1995).
1905, Estocolm: Àstrid de Suècia, princesa de Suècia esdevingué reina dels belgues.
1910, Fortaleza, Brasil: Rachel de Queiroz, prosista, dramaturga, traductora i periodista brasilera, primera dona a rebre el Premi Luís de Camões.
1922, Nova York, EUA: Stanley Cohen, bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1986.
1923, New Kensington, Pennsilvània (EUA): Ruth Bleier, neurofisiòloga nord-americana, estudiosa dels biaixos de gènere en biologia (m. 1988).
1924, Dnepropetrovsk, República Socialista Soviètica d'Ucraïna: Leonid Borisóvitx Kogan, violinista soviètic (m. 1982).
1925,
- Schenectady, Nova York: Charles MacKerras, director d'orquestra australià (m. 2010).
- Winnetka, Illinois, Estats Units: Rock Hudson, actor de cinema estatunidenc, famós pels seus papers de galant (m. 1985).
1930, Fort Thompson, Dakota del Sud: Elizabeth Cook-Lynn, editora, assagista, poeta, novel·lista i acadèmica lakota Crow Creek.
1940, Rio de Janeiro: Iranette Ferreira Barcellos, cantant de samba i actriu brasilera de l'Escola de Samba Portela.
1943, Charleston, Carolina del Sud: Lauren Hutton, actriu estatunidenca.
1944,
- Neptune Township, Nova Jersey, Estats Units: Danny DeVito, actor, director, i productor estatunidenc.
- Praga: Jiřina Čermáková, jugadora d'hoquei sobre herba (m. 2019).
1955, Bridgend, Gal·les del Sud: Amanda Levete, arquitecta britànica.
1964, Rosario, Argentina: Nicola Costantino, artista argentina contemporània.
1966,
- París, França: Sophie Marceau, actriu, directora de cinema i escriptora cinematogràfica francesa.
- Bethesda (Maryland), Estats Units: Ed Brubaker, guionista estatunidenc.
- Anaheim, Estats Units: Jeff Buckley, cantautor (m. 1997).
1967, Jaén: Francesca Garcia Almagro, historiadora llicenciada en geografia i història per la Universitat Autònoma de Barcelona.
1978, London (Ontario): Rachel McAdams, actriu canadenca de cinema i televisió.
1990, Los Realejos, Santa Cruz de Tenerife: Elisabeth Chávez, jugadora espanyola d'handbol.

Necrològiques

Països Catalans

1909 - Barcelonaː Antonia Gili i Güell, poetessa catalana (n. 1856).
1945 - Caldes de Montbui (Vallès Occidental, Catalunya): Manuel Martínez Hugué, escultor, pintor i dissenyador de joies (n. 1872).
1957 - Barcelona: Joaquim Serra, compositor, amb moltes sardanes considerades de gran qualitat (n. 1907).
1982 - Barcelonaː Hermínia Grau Aymà, historiadora i traductora catalana (n.1897).
2007 - Barcelona: Gregorio López Raimundo, polític d'esquerres català d'origen aragonès (n. 1914).
2011 - Barcelona (Catalunya): Enric Garriga i Trullols, activista català i occitanista.

Resta del món

1231 - Marburg, Hessen: Elisabet d'Hongria, princesa hongaresa, venerada com a santa per l'Església catòlica i l'anglicanisme.
1494 - Ferrara, Itàlia: Pico della Mirandola, humanista i pensador italià (n. 1463).
1558 - Londres, Anglaterra: Maria I d'Anglaterra, Maria Tudor, reina d'Anglaterra i Irlanda (n. 1516).
1796 - Sant Petersburg, Rússia: Caterina II de Rússia, anomenada la Gran, princesa alemanya que esdevingué tsarina de Rússia.
1816 - Kassel, Alemanyaː Dorothea Viehmann, contista alemanya que forní molts contes als germans Grimm (m. 1816).
1888 - Florència: Dora d'Ístria, intel·lectual, feminista i escriptora romanesa (m. 1828).
1913 - Londres: Mathilde Marchesi, mezzosoprano i professora de cant alemanya.
1917 - París: Auguste Rodin, escultor francès (n. 1840).
1929 - Washington DC (EUA): Herman Hollerith, estadístic que va inventar la màquina tabuladora amb targetes perforades (n. 1860).
1959 - Rio de Janeiro, Brasil: Heitor Villa-Lobos, compositor brasiler (n. 1887).
1990 - Stanford, Califòrnia (EUA): Robert Hofstadter, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 1961 (n. 1915).
2000 - Brive-Corrèze (França): Louis Eugène Félix Néel, físic francès, Premi Nobel de Física de l'any 1970 (n. 1904).
2006 - Budapest, (Hongria): Ferenc Puskás, futbolista hongarès (n. 1927).
2010 - París (França): Isabelle Caro, model i actriu francesa, que emmalaltí d'anorèxia.
2013 - Londres: Doris Lessing, escriptora i feminista britànica (n. 1919).
2019 - Praga: Jiřina Čermáková, jugadora d'hoquei sobre herba (n. 1944).

Festes i commemoracions

Santoral: sants Elisabet d'Hongria, reina; Gregori Taumaturg, bisbe; Iscle de Còrdova i Victòria de Còrdova, màrtirs; Eugeni ardiaca; Gregori de Tours, bisbe; Llàtzer de Constantinoble, monjo; Hug de Lincoln, bisbe; Juan del Castillo, màrtir; beata Salomé de Galítsia, reina; beat Joan Agustí, dominic.

Referències

↑ Sanna i Useri, Josep. Diccionari català de l'Alguer. L'Alguer/Barcelona: Fundació del II Congrés de la Llengua Catalana i Editorial Regina, 1988, p. 974. ISBN 84-7129-391-9.
↑ «Plataforma per la Llengua». .
↑ «Racó Català - Fins a 151 lleis imposen el castellà a l'etiquetatge, per només una el català». .
↑ «PlayStation 3 launches in Taipei - Taipei Times». .
↑ Gascón Uceda, M. Isabel «Pepita Texidor. Als límits del Modernisme». Coupdefouet, núm. 25. Art Nouveau European Route, 2015.
↑ García, Manuel García. Memorias de posguerra: Diálogos con la cultura del exilio (1939-1975) (en anglès). Universitat de València, 2014-09-04. ISBN 978-84-370-9532-5.
↑ «Esteve Polls i Condom | enciclopèdia.cat». .
↑ «Nani Marquina, la reina de las alfombras artesanales, celebra el 30 aniversario de su firma» (en castellà), 08-05-2017. .
↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
↑ Gynning, Margareta. «Eva Fredrika Bonnier». Svenskt kvinnobiografiskt lexikon. .
↑ González Bazán, Elena Luz. «La escultora Lola Mora» (en castellà). Latitud Periódico, 13-11-2015. .
↑ Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana: apéndice. (en castellà). Madrid: Espasa-Calpe, cop. 1930-1933. ISBN 84-239-4579-0.
↑ «Germaine Dulac (1882-1942)» (en anglès). Find A Grave. .
↑ «Bernard Law Montgomery, 1st Viscount Montgomery | British military commander» (en anglès). .
↑ Ware, Susan. Notable American Women: A Biographical Dictionary Completing the Twentieth Century (en anglès). Harvard University Press, 2004. ISBN 978-0-674-01488-6.
↑ «Elizabeth Cook-Lynn: Native American Novelist. Antecedents biogràfics». 20th Century Native American Literature. Arxivat de l'original el 2020-02-20. .
↑ Bortolin, Nelson. «Tem Surica na roda de samba» (en portuguès). Folha de Londrina, 12-10-2019. .
↑ «Elisabet Chavez Hernandez. Atletas. Juegos Olímpicos Londres 2012. Calendario, deportes, sedes, estadios, países y medallero.». .
↑ «Gili i Güell, Antònia». Dades de Catalunya, 20-03-2020. .
↑ «esquela d'Hermínia Grau i Aymà». La Vanguardia, 19-11-1982, pàg. 26.
↑ «Maria I d'Anglaterra | enciclopèdia.cat». .
↑ Schmiesing, Ann. Disability, Deformity, and Disease in the Grimms' Fairy Tales (en anglès). Wayne State University Press, 2014-11-03, pàg. 36. ISBN 978-0-8143-3842-1.
↑ Bosna, Vittoria «Donna impegnata a livello civile e culturale: Dora d’Istria la voce di una intellettuale fuori dal coro» (en castellà). El Futuro del Pasado, 10, 19-09-2019, pàg. 519–529. DOI: 10.14516/fdp.2019.010.001.019. ISSN: 1989-9289.
↑ «Mathilde Marchesi de Castrone». Encyclopaedia Britannica. .
↑ Béhague, Gerard. Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.29373 .
↑ «Doris Lessing | enciclopèdia.cat». .

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:17 de novembre.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 17 de novembre

[1] Sanna i Useri, Josep. Diccionari català de l'Alguer. L'Alguer/Barcelona: Fundació del II Congrés de la Llengua Catalana i Editorial Regina, 1988, p. 974. ISBN 84-7129-391-9.

[2] «Plataforma per la Llengua». .

[3] «Racó Català - Fins a 151 lleis imposen el castellà a l'etiquetatge, per només una el català». .

[4] «PlayStation 3 launches in Taipei - Taipei Times». .

[5] Gascón Uceda, M. Isabel «Pepita Texidor. Als límits del Modernisme». Coupdefouet, núm. 25. Art Nouveau European Route, 2015.

[6] García, Manuel García. Memorias de posguerra: Diálogos con la cultura del exilio (1939-1975) (en anglès). Universitat de València, 2014-09-04. ISBN 978-84-370-9532-5.

[7] «Esteve Polls i Condom | enciclopèdia.cat». .

[8] «Nani Marquina, la reina de las alfombras artesanales, celebra el 30 aniversario de su firma» (en castellà), 08-05-2017. .

[9] Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.

[10] Gynning, Margareta. «Eva Fredrika Bonnier». Svenskt kvinnobiografiskt lexikon. .

[11] González Bazán, Elena Luz. «La escultora Lola Mora» (en castellà). Latitud Periódico, 13-11-2015. .

[12] Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana: apéndice. (en castellà). Madrid: Espasa-Calpe, cop. 1930-1933. ISBN 84-239-4579-0.

[13] «Germaine Dulac (1882-1942)» (en anglès). Find A Grave. .

[14] «Bernard Law Montgomery, 1st Viscount Montgomery | British military commander» (en anglès). .

[15] Ware, Susan. Notable American Women: A Biographical Dictionary Completing the Twentieth Century (en anglès). Harvard University Press, 2004. ISBN 978-0-674-01488-6.

[16] «Elizabeth Cook-Lynn: Native American Novelist. Antecedents biogràfics». 20th Century Native American Literature. Arxivat de l'original el 2020-02-20. .

[17] Bortolin, Nelson. «Tem Surica na roda de samba» (en portuguès). Folha de Londrina, 12-10-2019. .

[18] «Elisabet Chavez Hernandez. Atletas. Juegos Olímpicos Londres 2012. Calendario, deportes, sedes, estadios, países y medallero.». .

[19] «Gili i Güell, Antònia». Dades de Catalunya, 20-03-2020. .

[20] «esquela d'Hermínia Grau i Aymà». La Vanguardia, 19-11-1982, pàg. 26.

[21] «Maria I d'Anglaterra | enciclopèdia.cat». .

[22] Schmiesing, Ann. Disability, Deformity, and Disease in the Grimms' Fairy Tales (en anglès). Wayne State University Press, 2014-11-03, pàg. 36. ISBN 978-0-8143-3842-1.

[23] Bosna, Vittoria «Donna impegnata a livello civile e culturale: Dora d’Istria la voce di una intellettuale fuori dal coro» (en castellà). El Futuro del Pasado, 10, 19-09-2019, pàg. 519–529. DOI: 10.14516/fdp.2019.010.001.019. ISSN: 1989-9289.

[24] «Mathilde Marchesi de Castrone». Encyclopaedia Britannica. .

[25] Béhague, Gerard. Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.29373 .

[26] «Doris Lessing | enciclopèdia.cat». .