Cupeño

Infotaula de llenguaCupeño
Tipusllengua, llengua extinta i llengua morta Modifica el valor a Wikidata
Ús
Autòcton deCalifòrnia Modifica el valor a Wikidata
EstatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües uto-asteques
llengües uto-asteques septentrionals
llengües cupan Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat6 extint Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3cup Modifica el valor a Wikidata
Glottologcupe1243 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuecup Modifica el valor a Wikidata
UNESCO868 Modifica el valor a Wikidata
IETFcup Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages2009 Modifica el valor a Wikidata
Distribució del Cupeño

El Cupeño (autoanomenada Kupangaxwicham Pe'memelki) és una llengua extingida de les llengües takic de la família lingüística uto-asteca parlada pels cupeños, un poble d'amerindis dels Estats Units que vivia al Sud de Califòrnia. Roscinda Nolasquez (m. 1987) en fou la darrera parlant nadiua.

Regió

La llengua era parlada originàriament a Cupa, Wilaqalpa, i Paluqla, al comtat de San Diego, Califòrnia, i més tard al voltant de la reserva índia Pala.

Morfologia

El cupeño és una llengua aglutinant, on les paraules utilitzen sufixos complexos per a una varietat de propòsits amb diversos morfemes enfilats.

El cupeño modula els seus verbs per transitivitat, temps, aspecte, mode, persona, nombre, i evidencialitat. L'evidencialitat s'expressa en cupeño amb clítics, que en general apareixen prop del principi de la frase.

=ku'ut 'reportatiu' (mu=ku'ut 'i s'ha dit que...') =am 'miratiu =$he 'dubitatiu'

Hi ha dos modes declinats, realis =pe i irrealis =e'p.

Pronoms

Els pronominals del cupeño apareixen en moltes diferents formes i estructures. La següent només apareix en verbs en passat.

Persona Singular Plural
1a ne- chem-
2a e- em-
3a pe- pem-

Sistema mode-aspecte

Els verbs en futur simple no tenen marca. Els verbs en passat simple tenen pronoms en aspecte passat; el pretèrit imperfecte afegeix el modificador imperfecte que es mostra a continuació.

Nomber Present Imperfecte Fut. Imp Habitual
Singular -qa -qal -nash -ne
Plural -we -wen -wene -wene

Fonologia

Vocals

Anterior Central Posterior
Tancada i, i: u, u:
Mitjana ɛ, ɛ: ə, ə: o, o:
Oberta a, a:

/ɛ/ i /o/ apareixen com a manlleus lingüístics d'Espanyol, però també com a al·lòfons d' /ə/ en paraules nadiues cupeño.

/i/ també pot aparèixer com a en síl·labes tancades, i en algunes síl·labes obertes.

/u/ pot reduir a schwa en síl·labes àtones.

/ə/ també apareix com a quan són llargues i tòniques, després de labials i , i com a abans .

/a/ també pot aparèixer abans d'uvulars.

Consonants

Bilabial Coronal Palatal or
Postalveolar
Plana Labializada Glotal
Laminar Apical Velar Uvular Velar Uvular
Nasal m n ɲ ŋ
Oclusiva and
Africada
p t (t)ʃ k q kʷ (qʷ) ʔ
Fricativa Sorda s ʂ x ~ χ h
sonora v ð ɣ
Vibrant ɾ
Aproximant central j w
Lateral l ʎ

/kʷ/ es converteix en abans d'/a/ o /e/ àtones. i apareixen en variant lliure.

/tʃ/ es converteix en en coda de síl·laba.

/f/, /ð/, i /ɾ/ només apareixen en manlleus del castellà.

Vegeu també

Referències

  1. Hill, Jane H. A Grammar of Cupeño. 136. Univ of California Press, 2005-10-18 (UC Publications in Linguistics). 

Enllaços externs