Mayo (llengua)

Infotaula de llenguaMayo
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants60.093 (2000)
Parlants nadius39.000 Modifica el valor a Wikidata (2020 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deSinaloa, Sonora
EstatMèxic
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües uto-asteques
llengües cahitiques Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat5 en perill crític Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3mfy Modifica el valor a Wikidata
Glottologmayo1264 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuemfy Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1490 Modifica el valor a Wikidata
IETFmfy Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages4644 Modifica el valor a Wikidata

El mayo o yorem-nokki és una llengua taracahita de la família lingüística uto-asteca parlada per prop de 60.000 persones que habiten principalment en els estats mexicans de Sinaloa i Sonora. Aquest grup de persones correspon al grup indígena mayos, que no ha de confondre's amb els maies que habiten al sud-est de Mèxic. Segons la Ley General de Derechos Lingüísticos de los Pueblos Indígenas vigent a Mèxic, és una de les seixanta-tres llengües nacionals, juntament amb l'espanyol i altres llengües indígenes que encara es parlen al país.

És una llengua summament semblada a la dels seus veïns del nord, els yaquis, 90% d'intel·ligibilitat mútua. De fet, la distinció entre les llengües yaqui i mayo és més d'ordre polític o ètnic que lingüístic, i en algunes ocasions les hi considera com una mateixa llengua, anomenada llengua cahita. A aquest grup (cáhita) va pertànyer la llengua ópata, extingida des de mitjan segle xx.

La comunitat lingüística dels mayos és una de les que presenta menor índex de monolingüisme a Mèxic, amb menys de l'1% de la seva comunitat com a parlants exclusius de l'idioma mayo.

Descripció lingüística

Fonologia

El mayo té cinc timbres vocàlics i distingeix quantitat vocàlica, la qual cosa implica que el seu sistema fonològic inclou 10 vocals: /a, i, i, o, o; ā, ē, ī, ō, ū/ L'inventari de consonants del mayo inclou:

labial alveolar palatal velar glotal
oclusiva p pʷ t k ʔ
africada ʦ
fricativa s h
aproximant β l,r
nasal m n
semivocal w j

És freqüent en les transcripcions de textos del mayo trobar:

  • /c/, per transcriure el fonema /t͡s/..
  • /b/ o /v/, per transcriure el fonema /β/.
  • /i/, per transcriure el fonema /j/.
  • /'/, per transcriure el fonema /ʔ/.

Morfologia

La morfologia és similar a la d'altres llengües utoasteques:

  • La morfologia nominal és relativament simple incloent la marca d'absolutiu -ta i la marca de plural -em para noms animats (els inanimats freqüentment són invariables segons nombre gramatical).
  • La morfologia verbal és substancialment més complexa.

Lèxic

aásu sogra
ácoro germana gran
áchaiguari pare de família
áiye mare
asé'ebua sogre
asóa fill, nen
ásoguaara nebot, -da
báto áiye padrina
báto átchai padrí
báto'o málla fillola
báto'o ú'usi fillol
bató'a batejar
cuúna espòs, marit
guaáyi germana (menor)
guaguái, -m parent, -s
jacaláye nora
jála'i camarada
jámmut dona
jaámuchim dones
juúbi esposa
jú'ubua yó'otu jove
mócali, mócari cunyada
mó'one gendre
sáila germà gran
sámari oncle
uúsi, -m noi, -s
ili uúsi nen
ú'usi fill
yoréme home

Ús als mitjans

A l'emissora de ràdio XEETCH d'Etchojoa (Sonora), dependent de la CNDPI, s'emet en mayo i yaqui.

Referències

  1. ↑ Ethnologue report for language code: mfy (27 de desembre 2010).

Bibliografia

  • Collard, Howard y Elisabeth Scott Collard: Vocabulario mayo. Vocabularios Indígenas Marianno Silva y Aceves. Num. 6. 1962.
  • Aguilar Zeleny, Alejandro S: "Los mayos". En: Etnografía contemporánea de los pueblos indígenas de México. Región Noroeste. Instituto Nacional Indigenista. México. 1995.
  • Acosta, Roberto: Apuntes históricos sonorenses: la conquista temporal y espiritual del yaqui y del mayo. Imprenta Aldina. Gobierno del Estado de Sonora. 1983.
  • Hagberg, Larry "Stress and length in mayo." En: William Shipley (ed.): In honor of Mary Haas: From the Haas Festival Conference on Native Essays in Honor to Mary Hass Mouton. Halle: 1989
  • Lionnet, Andres S.J.: Los elementos de la lengua cahita (yaqui-mayo). Universidad Nacional Autónoma de México. México, 1977.
  • Hagberg, Larry y José Luis Moctezuma Zamarrón: "Investigaciones sobre la lengua mayo." En: José Luis Moctezuma Zamarrón and Jane H. Hill (eds): Avances y balances de lenguas yutoaztecas; homenaje a Wick R. Miller. p. 195-206. Serie Lingüística. México: Instituto Nacional d'Antropología y Historia. 2001.

Enllaços externs

Prova Wikipedia en mayo (llengua) a Wikimedia Incubator.