Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Província | província de Tarragona | ||||
Àmbit funcional territorial | Camp de Tarragona | ||||
Comarca | Baix Camp | ||||
Capital | Les Borges del Camp | ||||
Població humana | |||||
Població | 2.194 (2023) (267,56 hab./km²) | ||||
Llars | 39 (1553) | ||||
Gentilici | Borgenc, borgenca | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 8,2 km² | ||||
Banyat per | riera d'Alforja | ||||
Altitud | 238 m | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Joaquim Calatayud Casals | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 43350 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 43031 | ||||
Codi IDESCAT | 430311 | ||||
Lloc web | lesborgesdelcamp.cat |
Les Borges del Camp és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp, situada a l'extrem occidental del Camp de Tarragona, al peu dels contraforts de la Serra de la Mussara i les muntanyes de Prades.
El terme municipal té una extensió de 8,14 km². El terme municipal és voltat pels de Botarell a la banda sud-oest, Alforja al nord-oest, Maspujols al nord-est i Riudoms al sud-est.
Situada a 247 metres d'altitud, és al peu d'un turó a l'esquerra de la riera d'Alforja, un curs d'aigua normalment sec que per diversos barrancs que li són subsidiaris drena el municipi. Per aprofitar els aqüífers del subsòl, s'han construït diverses mines, pous i fonts dispersos arreu del terme.
Es troba molt ben comunicada mitjançant la xarxa fèrria (línia Barcelona-Saragossa-Madrid) i de carreteres i autopistes.
El 2019 tenia una població de 2.037 habitants que hom anomena borgencs i borgenques.
Apareix citat per primera vegada l'any 1154 en una butlla pronunciada per Anastasi IV. Formava part de la vall d'Alforja, les terres de la qual havien estat lliurades el 1158 per Ramon Berenguer IV a Ramon de Ganagot. Més tard, el 1243, va quedar en possessió del monestir de Bonrepòs, a la mort de Pere dels Arcs, però el mateix any va ser comprat per l'arquebisbe Pere d'Albalat. D'es d'aquell moment, Les Borges va formar part de la baronia o terme episcopal d'Alforja. L'arquebisbe Albalat va obtenir del rei, a canvi de la condonació d'un deute pendent, tots els drets de la monarquia damunt la vila.
Va ser un dels municipis en què es va iniciar la Comuna del Camp a començaments del segle xiv. Pere III va ordenar que la ciutat s'emmurallés, muralles que seguien dempeus el 1774. Durant tota l'edat mitjana l'oposició amb Alforja va ser constant, amb l'intent d'obtenir la independència administrativa. El segle xvi va ser intens en les lluites entre les dues poblacions, ja fossin armades o jurídiques. Ja el 1596 els borgencs havien deixat d'assistir a les reunions del terme d'Alforja, fins que una ordre judicial els va obligar a tornar. El poble no va aconseguir la independència administrativa fins al 1835.
A partir del segle xvi el municipi va sofrir contínues crisis econòmiques, malgrat el descobriment d'una mina de plata i altres metalls l'any 1590, i les referències a la importància de les arnes, del conreu de la morera per als cucs de seda i de les figues seques, com consta a les ordinacions redactades el 1654. Aquestes crisis van ser agreujades per la Guerra dels Segadors i una epidèmia de pesta que va assolar la població el 1650.
Va estar ocupat per les tropes franceses el 1810. El 1822 es produïren les primeres topades entre els reialistes revoltats i els liberals reusencs. Aquell any, 42 homes de la partida reialista de Miralles que volien ocupar Reus morien a la vila, sembla que per cansament de la fugida o per haver begut aigua enverinada al Mas de les Ànimes. El poble va optar majoritàriament pels carlins a la Primera Guerra Carlina. El 1873, durant la Tercera guerra carlina, el poble va ser ocupat per part de les tropes carlistes i el 1874 es va produir en el seu terme municipal un enfrontament entre aquests i les tropes liberals. Les eleccions municipals de 1934 van ser guanyades per la Unió de Dretes, però un cop va esclatar la guerra, l'ajuntament elegit pel poble, va haver de cedir el poder al Comitè d'esquerres. Les destrosses produïdes durant els primers anys de la guerra van ser importants; primerament la destrucció i crema de tots els retaules i objectes litúrgics de l'església, a més a més de la destrucció de dues de les campanes del campanar. De l'ermita també se'n va cremar tot menys la imatge de la Mare de Déu de la Riera. A les acaballes de la guerra, l'ermita i diversos ponts d'entrada del poble van ser volats. Durant la guerra, diverses bombes de l'aviació alemanya, que venien de bombardejar Reus, van caure al terme municipal.
El 25 d'abril de 2010, Les Borges del Camp va participar en la tercera onada de consultes independentistes Arxivat 2010-04-27 a Wayback Machine. promogudes des de la societat civil catalana, amb el següent escrutini.
Padró | Vots | Sí | No | Blanc | Nul |
---|---|---|---|---|---|
1.717 | 787* (45,78%) | 721* (91,60%) | 25 (3,18%) | 38 (4,83%) | 3 (0,38%) |
(* Inclouen un vot electrònic que es va emetre i no es va comptabilitzar en alguns medis.) |
L'església parroquial està dedicada a la Verge de l'Assumpció. La seva construcció es va iniciar el 1773 i la seva façana és d'estil neoclàssic senzill. Té tres naus i un cor d'estil barroc, i un campanar de 42 metres d'alçària. Durant la guerra civil espanyola, van ser cremats els onze altars de gran valor artístic i tots els altres elements religiosos que hi havia.
A prop del poble hi ha l'ermita de la Mare de Déu de la Riera, en la qual es venera una talla policromada del segle xiii. L'edifici original, obra de Francesc Berenguer i Mestres, va ser construït el 1904, però es va destruir per complet el 1939 durant la reculada de l'exèrcit republicà. L'actual és de 1954, reconstruïda per l'arquitecte Francesc Adell.
El poble comptava amb diverses torres de defensa, la majoria enderrocades. Subsisteix encara la "Torre dels Moros", en estat ruïnós, possiblement construïda el segle xvi. Prop seu n'hi havia una altra enderrocada fa uns anys per refer un mas. A la cruïlla dels camins de Riudoms i de Riudecols, a tocar de les cases del poble, hi ha l'antiga creu del fossar de sant Bartomeu, duta allà el segle xviii, enderrocada el 1934 i el 1936 va ser reconstruïda el 1935 i de nou el 1940.
Sobre la nostra festa deia l'Artur Dasca i Sumsí, un erudit borgenc, que començà essent una mena de romiatge que cada any, des que va ser trobada la Imatge de la Mare de Déu de la Riera en data inconeguda, celebra la vila de les Borges el 8 de setembre per a anar a postrar-se als peus de la celestial patrona a aleshores veïna parròquia de Sant Bartomeu, esdevinguda actualment ermita de la Mare de Déu de la Riera. En unir-se les parròquies de Sant Bartomeu de la Quadra dels Tascals i la de Santa Maria Assumpta de les Borges del Camp, tot just iniciat el segon terç del segle xviii, el romiatge s'anà perdent i la festa major que fins aleshores se celebrava el 15 d'agost, festa de la titular de la parròquia borgenca, es traslladà el vuit de setembre. Sembla, doncs, que la tradició d'anar a buscar la venerada imatge al seu santuari es pot datar amb forces possibilitats a aquella època i amb seguretat des del 1.859 documentat en la consueta parroquial.
La principal activitat econòmica del municipi és l'agricultura. L'oli que s'hi produeix té la denominació d'origen Siurana. També hi ha plantacions d'arbres fruiters i horts. A partir del segle xvi està documentat el conreu dels avellaners.
El municipi disposa d'un polígon industrial.
L'escut caironat és la forma que heràldicament usen les poblacions dels Països Catalans, i en aquest cas presenta el camp daurat.
La banda ondada d'atzur representa la riera que creua el terme de punta a punta, passant per ponent del nucli urbà, riera que dona nom al santuari marià de la vila sota l'advocació de la Mare de Déu de la Riera.
La creu de tau de sable que carrega la banda és una al·legoria a la secular pertinença de la vila a la Mitra de Tarragona.
Els dos arbres a la destra signifiquen la seva pertinença històrica, com a vila fundacional, de la Comunitat de Pobles del Camp de Tarragona, institució nascuda a principis del segle xiv, que subsistí fins al Decret de Nova Planta de Felip V, el 1716, i que va ser coneguda com la Comuna del Camp (només n'hi hauria d'haver un, però per a assolir la simetria se'n presenten dos).
Les dues borges a la sinistra estan relacionades amb l'origen etimològic de Borja, i n'hi ha dues per a significar el plural.
La corona mural s'hi afegí per la categoria de vila que ostenta el nostre municipi.
Bandera apaïsada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, groga, amb una banda ondada de dues crestes, blau clara, de gruix 1/6 de l'alçada del drap, posada de l'angle superior al costat de l'asta a l'inferior del vol, amb les dues borges verdes de l'escut, d'alçada 1/3 de la del drap i d'amplada 1/6 part de la llargada del drap, una centrada a la meitat superior de l'últim terç vertical i l'altra a la meitat inferior del primer terç.
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
A Les Borges del Camp, des de l'inici de la democràcia que les eleccions sempre són guanyades per Convergència i Unió.
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % vots | |
---|---|---|---|---|---|
CiU | Artur Mas | 553 | 50,50 | ||
ERC | Oriol Junqueras | 228 | 20,82 | ||
PSC | Pere Navarro | 82 | 7,48 | ||
PPC | Alicia Sánchez-Camacho | 56 | 5,11 | ||
ICV-EUiA | Joan Herrera | 54 | 4,93 | ||
CUP | David Fernández | 39 | 3,56 | ||
C's | Albert Rivera | 27 | 2,46 | ||
Vots en blanc | 12 | 1,08 | |||
Altres | 44 | 6,48 | |||
Total | 1.110 | 74,1 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Les Borges del Camp |